Els incendis de l’Amazones i els d’Austràlia van omplir informatius i xarxes socials. El mateix ha passat —per motius més obvis— amb el temporal Glòria. Però molts altres desastres naturals i ambientals no han tingut tant d’impacte mediàtic malgrat que siguin igualment alarmants.

1. Cicló Idai

Considerat per l’ONU “probablement el pitjor desastre natural de la història de l’hemisferi sud”, va provocar 1.300 morts i va afectar gairebé tres milions de persones al març passat. Beira, una ciutat de mig milió d’habitants, va quedar literalment convertida en una illa. Va arrasar gairebé tres països sencers, però dels més oblidats del món: Moçambic, Zimbàbue i Malawi.

2. Inundacions a l’Índia

És el desastre natural que més vides humanes s’ha cobrat el 2019. Les intenses pluges monsòniques que van inundar el nord del país a l’agost passat van causar 1.900 morts i un milió d’evacuacions forçades. Amb tot, la majoria dels mitjans de comunicació catalans amb prou feines ho van tractar com una anècdota estival.

3. Marea negra del ‘Grande América’

Aquest vaixell, que transportava cotxes i productes químics cap al Marroc, va enfonsar-se al mar Cantàbric al maig. Carregat amb 2.200 tones de fuel, va provocar el vessament més greu a la zona des del vessament del Prestige l’any 2002, però no va merèixer pràcticament cap cobertura.

4. Desastre del mar Menor

L’aparició, a l’octubre, de milers de peixos morts a la llacuna del mar Menor, a Múrcia, va generar un cert escàndol mediàtic. Les autoritats van bandejar ràpidament l’assumpte, i en van assenyalar com a causa les inundacions del temporal DANA. Els científics, però, asseguren que hi té molt a veure el model d’agricultura intensiva que està exhaurint la capacitat de resiliència d’aquest ecosistema.

5. Sequera inaudita

La península Ibèrica, i sobretot el seu sud mediterrani (el País Valencià, Múrcia i l’Andalusia occidental), pateixen de fa anys la pitjor sequera des que hi ha registres. Els mitjans informen puntualment del cabal dels pantans, però el problema va molt més enllà: la gestió catastròfica de l’aigua i l’augment mitjà de la temperatura amplifiquen els riscos d’incendis forestals i de desertificació.

6. Desplaçats pel clima

Els desastres relacionats amb la meteorologia o amb els fenòmens geològics van forçar més de 17 milions de persones a deixar casa seva l’any 2018, segons el Centre de Control de Desplaçaments Interns. Alguns d’aquests moviments, com la marxa migrant que va partir des d’Hondures cap als EUA, han tingut ressò mediàtic, però poques vegades s’han relacionat amb el canvi climàtic.

7. Contaminació per turisme

Un informe de l’Ajuntament de Barcelona d’inicis del 2020 atribueix al turisme el 75% de les emissions de CO2 de la ciutat. A escala global, genera el 8% dels gasos d’efecte d’hivernacle. Avions i creuers —amb combustible lliure d’impostos i de limitacions ambientals— en són els causants principals sense que, per ara, s’hagi iniciat un debat sobre la qüestió.

8. Extinció massiva

L’ONU alerta que cada dia desapareixen unes 150 espècies animals i que un milió —dels vuit milions totals— es troben amenaçades. Els biòlegs parlen ja de la Sisena Extinció Massiva, comparable a la que va posar fi, per exemple, als dinosaures. La diferència és que per primera vegada és una extinció provocada per una altra espècie: la humana.

9. Desaparició de països

L’augment del nivell del mar està amenaçant l’existència mateixa d’arxipèlags al sud del Pacífic com Nauru, Tuvalu o Kiribati. A banda de les conseqüències socials, ambientals o psicològiques que això implicarà, també hi ha un problema nou: l’aparició d’un gruix de població apàtrida sense cap territori que li atorgui una nacionalitat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.