S’acaba el mes de juliol i comença el descans estiuenc. Us proposem una selecció dels 9 articles que han tingut més lectures al web de Mèdia.cat al llarg de l’any, entre reportatges, entrevistes, articles d’opinió i informes.

Us convidem a llegir-los i a seguir navegant pel nostre web:

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Anuari Mèdia.cat 2019

Als mitjans de comunicació hi ha temes que són silenciats, però també sorolls informatius que ens eixorden. Davant d’un escenari apocalíptic en què polítics, grans capçaleres lligades de mans i peus pel capital i institucions diverses volen erigir-se com a guardians contra les notícies falses, cal que estiguem més alerta que mai. Amb un format renovat i nous continguts, aquesta novena edició de l’ANUARI MÈDIA.CAT treu a la llum temes que han estat ignorats o maltractats i, alhora, aprofundeix de manera crítica en qüestions que massa sovint han marcat l’agenda. Pretén ser una petita guia per sobreviure a la infoxicació, la desinformació i el control dels poders, i així poder avançar, amb una ciutadania crítica i un periodisme compromès, cap a una veritat honesta.

Llegeix aquí tots els temes de l’Anuari 2019.

El reportatge 15 madrilenys per cada català al ‘deep state’, de Dani Sánchez Ugart, ha estat el reportatge més llegit:

15 madrilenys per cada català al ‘deep state’

La Junta Electoral de Betancor va perseguir TV3 a petició de Ciutadans

La investigació d’eldiario.es que destapa que Andrés Betancor, vocal de la Junta Electoral Central entre octubre del 2017 i juliol del 2018, cobrava al mateix temps de Ciudadanos ha desencadenat una tempesta política. Betancor no només va amagar la seva relació laboral amb el partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas, sinó que no es va abstenir mai en les decisions que afectaven aquest partit. Ans al contrari, en va defensar vehementment els interessos. Les notícies publicades s’han centrat en l’exclusió de la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a les eleccions europees del 2019, finalment revocada pel Tribunal Suprem, però l’activitat de la Junta Electoral Central durant el cicle electoral de la primavera del 2019 –espanyoles a l’abril i municipals, autonòmiques i europees al maig- va ser molt més intensa.

Segons les dades recollides en el seu moment pel Mapa de la Censura als Països Catalans de Mèdia.cat, la Junta Electoral Central va intervenir activament durant les diferents campanyes electorals retallant l’autonomia dels mitjans públics catalans –principalment TV3, però també Catalunya Ràdio i Betevé- i condicionant-ne des del llenguatge fins a certes cobertures. Moltes d’aquestes decisions van arribar després de denúncies de Ciudadanos, que així podia penjar-se una medalla política d’estar fent la feina de les institucions a l’hora de frenar el «separatisme».

Llegeix l’article de Joan Canela:

La Junta Electoral de Betancor va perseguir TV3 a petició de Ciutadans

El passat franquista del Grup Planeta, a ‘Octuvre’

“Al món de les arts gràfiques tothom recorda com es va construir l’imperi del Grup Planeta: Lara recorria la ciutat i, a punta de pistola requisava el paper pels seus llibres”. Els orígens franquistes d’aquest gran grup mediàtic són un dels temes del tercer vídeo d’Octuvre, una iniciativa de denúncia que vol explicar com funcionen els mitjans de comunicació i qui hi ha al darrere.

El vídeo fa referència a una tesi d’El franquisme que no marxa, de Lluc Salellas: les famílies responsables de la dictadura encara avui en dia segueixen mantenint el poder. El llibre el van publicar el Grup de Periodistes Ramon Barnils –editor de Mèdia.cat– i edicions Saldonar i es pot trobar també en anglès.

Octuvre és un projecte que publica vídeos a les xarxes socials amb l’objectiu de desemmascarar les manipulacions mediàtiques. Finançat per 534 mecenes, l’impulsa l’Associació Cafèambllet, fundada l’any 2014 per Marta Sibina i Camps i Albano Dante Fachin.

Llegeix l’article sencer:

El passat franquista del Grup Planeta, a ‘Octuvre’

Crims: el ‘true crime’ a la catalana importa també les ombres d’un gènere qüestionat

La bona rebuda de la versió televisiva de Crims a TV3 -i, abans, la gran popularitat del programa de ràdio homònim i dels podcasts- s’alinea amb l’èxit internacional del gènere del true crime, que viu un moment dolç gràcies a les sèries de plataformes com Netflix. Amb tot, la majoria de produccions més celebrades d’aquest estil continuen sense afrontar amb valentia qüestions com la perspectiva de gènere en crims masclistes o el paper laudatori cap a la policia.

TV3 recull dolces xifres d’audiència els dilluns al vespre gràcies a l’estrena aquest febrer de ‘Crims’, una sèrie del gènere del true crime que relata crims reals que han passat fa pocs anys a Catalunya. El periodista Carles Porta ha catapultat a les pantalles un format fins ara molt seguit a les ones i els podcasts de Catalunya Ràdio. Es tracta de “pura realitat per entretenir”, com ho defineixen des del programa.

A la televisió s’ha buscat la continuïtat amb el format radiofònic, mantenint el ja clàssic “Bona nit, gràcies per acompanyar-nos”, que caracteritza l’inici de cada capítol. A la ràdio, Carles Porta (Vila-Sana, Lleida, 1963) presenta els casos des de l’estudi amb una breu introducció abans de donar pas a cada capítol. La seva veu en off acompanya tota l’estona, amb un to i un estil que busquen atrapar i connectar amb l’oient i que es combina amb les veus dels testimonis i les explicacions i relats de la resta de l’equip, els periodistes Lídia Orriols, Dolors Martínez, Adolf Beltran i Mercè Folch.

Llegeix el reportatge de Sònia Calvó:

Crims: el ‘true crime’ a la catalana importa també les ombres d’un gènere qüestionat

‘La nostra’ nostra

10 anys de lideratge de TV3. Televisió més vista en 98 dels 120 mesos de la dècada que hem clos; els darrers 29 –és a dir, pràcticament des de fa dos anys i mig–, de manera consecutiva. Sens dubte, unes dades brutals. Somriures, globus i confeti a dojo. El passat va ser nostre! El present és nostre!

I, tanmateix, en aquest lideratge insultant que la cadena ens ha mostrat en repetides peces d’autobombo, les coloraines han perdut molta vivesa. Potser no en sabem detectar el motiu exacte, ni tan sols l’aproximat, però diria que qui més qui menys tots percebem des de casa una bona dosi d’autoengany en aquests espots d’extrema felicitat.

Llegeix l’article d’opinió de Roger Vilalta Quintana:

‘La nostra’ nostra

Alaaddine Azzouzi: “Sembla que el món de periodisme sigui només pels blancs”

El mataroní Alaaddine Azzouzi té vint anys i al setembre començarà el tercer curs de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva formació universitària amb l’activisme antiracista, i en el terreny del periodisme, tot i la seva joventut, va obrint camí. A les redaccions catalanes no coneix referents com ell, fill de pares marroquins, i sent la pressió que se’l consideri representant de tota una comunitat. També insisteix en el fet que com a periodista pot parlar d’alguna cosa més que de racisme. Ha escrit a la DirectaMirallSàpiens i aquest estiu és redactor en pràctiques a Vilaweb.

Llegeix l’entrevista que li va fer João França:

“Sembla que el món de periodisme sigui només pels blancs”

2019: Periodistes a la diana

Restriccions a les llibertats d’expressió o d’informació de periodistes i ciutadania recollides al Mapa de la Censura dels Països Catalans.

Aquest informe es basa en les dades recollides en el Mapa de la Censura als Països Catalans durant el 2019. La informació que s’hi recull està basada en aquells fets o denúncies publicades tant a través dels mitjans de comunicació com de les xarxes socials —posteriorment verificades—, i, en menor mesura, en altres fonts, com sentències o lleis. Totes estan puntualment reforçades amb els enllaços a les fonts originals corresponents. En alguns casos, la denúncia ha arribat directament a l’equip de Mèdia.cat per part de professionals que haurien estat agredits, intimidats, pressionats o censurats.

Llegeix l’informe de Joan Canela:

2019: Periodistes a la diana

La corresponsal de premsa Alba Sidera (Girona, 1979) viu des de fa més de deu anys a Roma, on s’ha especialitzat en la investigació de l’extrema dreta i l’actualitat política italiana. Això li ha permès conèixer a fons el feixisme italià i tot el que l’envolta i comparar-ho amb la situació que es viu a l’estat espanyol. Tal i com explica des del país alpí, allà hi ha menys tabú per definir-se obertament com a ‘feixista’, però també per fer-ho com a ‘antifeixista’, un concepte que no és ni de bon tros exclusiu de l’esquerra.

Sidera, que retrata sovint a Mèdia.cat la connivència del periodisme amb les ideologies extremistes, presenta aquest Sant Jordi Feixisme persistent, un llibre que radiografia la Itàlia de Matteo Salvini i l’ascens de l’extrema dreta en aquest país. El setè volum de la col·lecció «Periodistes», impulsada per l’editorial Saldonar i el Grup Barnils, compta amb pròlegs del president de l’entitat, Ferran Casas, i del fotoperiodista Jordi Borràs, que va viatjar amb l’autora a Predappio, el poble natal de Mussolini, a buscar “un palauet reconvertit en centre de culte amb aires de museu regentat per neofeixistes”.

Llegeix l’entrevista que li va fer Sònia Calvó:

Alba Sidera: “Falta cultura periodística antifeixista”

Emilio Morenatti: “Hem tingut molts problemes per documentar la crisi del coronavirus”

Una imatge del fotoperiodista Emilio Morenatti protagonitzava una acalorada polèmica a les xarxes en el primer dia que els menors de catorze anys sortien al carrer. Morenatti defensa que no hi havia manipulació i ressalta la dificultat d’accés dels fotoperiodistes als llocs d’informació durant la pandèmia del coronavirus.

Emilio Morenatti (nascut a Saragossa el 1969, però criat a Jerez de la Frontera) ha il·lustrat aquestes setmanes la lluita contra la pandèmia mundial a Barcelona. Les seves fotografies de la gent gran del Poble sec o de la vida dels cementiris de la ciutat s’han publicat a galeries i reportatges de diverses capçaleres, com El País o The New York Times. Però diumenge 26 d’abril, el primer dia que els infants podien sortir al carrer acompanyats, publicava una imatge d’aglomeració de persones al costat de la platja de Barcelona. Twitter no va trigar a encendre’s. Uns qüestionaven si allò havia passat realment, d’altres parlaven sobre l’ús del teleobjectiu que es va fer servir i d’altres defensaven la feina del fotògraf.

Morenatti fotografia des de 2004 per a l’agència Associated Press (AP), on exerceix de director editorial i fotògraf en cap d’Espanya i Portugal. Abans, va treballar durant quinze anys en zones de conflicte com Afganistan o Gaza, entre d’altres. Les quasi tres dècades que porta fotografiant li han permès guanyar reconeguts premis en el sector, entre ells el Premi Ortega y Gasset de Periodisme Gràfic (2013), el premi FotoPress (2009) i una menció especial i el premi d’una de les categories del World Press Photo (2007 i 2012, respectivament).

Llegeix l’entrevista que li va fer Estefanía Bedmar:

Emilio Morenatti: “Hem tingut molts problemes per documentar la crisi del coronavirus”

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.