És la plataforma preferida dels joves catalans. Però fins fa ben poc hi ha escassejat el contingut en català. Ara neixen iniciatives privades i ‘youtubers’ que volen promoure la llengua però també valors que generin un infoentreteniment respectuós amb la diversitat. Aquestes propostes esperen que l’administració pública es prengui seriosament el contingut a Internet i ofereixi un marc semblant al que va desenvolupar per a la ràdio i la televisió als anys vuitanta. 

Com el mític personatge creat per l’escriptor Fran Striker, Youtube en català ha estat un genet solitari. Una rara avis defensada només per uns pocs creadors de contingut amb unes desenes de subscriptors. Youtube en llengua catalana tot just ha començat a prosperar els darrers mesos gràcies a la iniciativa privada d’uns quants creadors de contingut. La plataforma ha estat un espai àrid de català, com el desert que recollia les aventures del justicier de la saga El Llanero Solitario (1933).

Això és així, tot i que Youtube és la plataforma preferida dels joves a Catalunya. Segons l’estudi de la Universitat de Barcelona (UB), Català, Youtuber i Instagramers, a la plataforma de vídeos només la supera una xarxa social: Instagram. L’estudi, un treball presentat abans de l’estiu i elaborat pel CUSC (Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació Universitat de Barcelona) amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística a Catalunya, demostra que la tendència dels joves de 16 a 24 anys –també notable en la franja de 24 a 35– és abandonar els mitjans tradicionals (televisió, ràdio i premsa escrita) per YouTube. Però fins ara aquest consum a la plataforma de vídeos només s’ha fet en castellà.  

El naixement de noves iniciatives privades com el canal Malaia, una xarxa de joves creadors a YouTube i a Instagram, pretén revertir aquesta tendència. Aquests creadors de contingut volen promoure el català però també uns valors que generin un infoentreteniment respectuós amb la diversitat i aferrat al rigor: saben que YouTube és l’espai de formació d’opinió de la majoria dels joves. I això comporta una responsabilitat. Malaia se suma a espais també privats que ja funcionaven com a engranatge entre els joves, el català i l’infroentreteniment a Internet com el mitjà Adolescents.cat, plataforma de la que participen alguns membres de Malaia.

Mentre aquesta xarxa privada s’amplia, desde Malaia esperen que l’administració pública ofereixi un marc semblant al que va desenvolupar per a la ràdio i la televisió als anys vuitanta, quan l’aposta per l’espai de mitjans en català va servir per a promoure l’ús de la llengua i generar un marc deontològic, representat pel Consell de l’Audiovisual Català (CAC). El youtuber, creador audiovisual i responsable de Trending Lloreta a El Balcó de La Ser Catalunya, Albert Lloreta, destaca que la Generalitat de Catalunya va tard en aquesta tasca. Ho explicava en conversa amb Oleguer Sarsanedes, un dels creadors de l’espai audiovisual en català al seu canal. “A YouTube, la lògica fa que si no ets un activista de la llengua vagis a buscar l’idioma amb què creixeràs més. Això ha generat desinterès en el català”, denuncia Lloreta.

Zones d’ús del català, ‘hub’ creatiu però no d’ús lingüístic

El català a YouTube viu una paradoxa. Catalunya i Andorra són dos dels països més importants per a YouTube en el món castellanoparlant. El que es coneix com un hub creatiu. Un espai en què creadors de contingut, emprenedors i empreses s’han instal·lat per fomentar el treball col·laboratiu. El territori català alberga alguns dels principals creadors de contingut de la plataforma en castellà: Auronplay (24 milions de subscriptors) o Ibai Llanos, un caster –comentador de videojocs– en auge, viuen a Barcelona. Andorra, on el català també és idioma oficial, és un dels llocs on més youtubers estan establerts. Al país dels Pirineus, la pressió sobre els impostos és menor

Així doncs, tot i ser zones de parla catalana part important del motor econòmic de YouTube a l’Estat, no ha estat fins fa ben poc que han sorgit iniciatives que volen que el català també sigui present a la plataforma. Per què?

“En l’actualitat, des d’un punt de vista sociolingüístic, es produeix un cercle viciós per al català en aquest àmbit. D’una banda, els usuaris catalans d’aquests productes consumeixen continguts molt majoritàriament en castellà, tant espanyols com hispanoamericans. D’una altra, els youtubers catalans solen generar els continguts dels seus canals principalment en castellà. Això té, òbviament, efectes tant en l’oferta d’aquests productes en català, que és comparativament escassa, com en els comportaments dels adolescents i joves, que s’habituen tant a consumir productes només en castellà que arriben al punt d’associar llengua i mitjà fins a instal·lar-se en una mena de diglòssia digital”, diu l’estudi Català, Youtuber i Instagramers.

N’està d’acord l’Albert Lloreta, que afegeix que el fet que es premiï la quantitat fa que els youtubers vagin a buscar la llengua on tindran més audiència. “YouTube forma part d’un Internet de mercat. Una idea contraposada a l’Internet wiki, una idea del cibermón creadora de coneixement i riquesa comuna i no enfocada només al mercat. Totes les llengües minoritzades del món estan en una situació semblant, a YouTube i als espais privats d’Internet. Com que el sistema de monetització està pensat a l’engròs, 100.000 visites donen per a molt, però 1 milió dona per a més, pel que estan premiats segons quins idiomes. La Viquipèdia un contraexemple boníssim: allà el català fa anys que hi és, amb molt bona salut. Perquè la Viquipèdia està fora d’una lògica de mercat. No hi ha uns incentius dels creadors de canviar de llengua perquè no hi ha gamificació”, afegeix. La gamificació és l’ús de tècniques pròpies dels jocs per a potenciar la motivació en el consum. 

Creixement d’iniciatives privades

“No s’ha treballat un espai mediàtic en català a Internet com sí que es va treballar de forma estructurada a l’audiovisual dels vuitanta. Això ha fallat. És com si estiguéssim a l’any 1995 sense TV3. No hi hauria un corpus com les sèries, els dibuixos i els informatius, que són coses que vinculen. Que no hi hagi a YouTube un gran ecosistema útil que es vinculi amb la nostra cultura, és la cosa que falta”, explica Albert Lloreta.

D’aquí la importància d’iniciatives com Youtubers.cat, que neix de la necessitat de donar a conèixer i fer promoció dels canals dels youtubers en català, o de Canal Malaia. “Entenc que hi hagi persones que vulguin tenir moltes visites perquè t’obre molt més públic. Si amb la teva feina vols arribar a aquesta fita, molt bé, però hi ha persones que volen arribar a qui arriben en català, i això no s’ha de menysprear. Valorem aquestes visites també. Jo penso quan tenia 18 que tant de bo m’haguessin parlat de les coses que m’interessaven en català, perquè m’hagués semblat proper”, descriu Clàudia Rius, responsable de redacció de Núvol i també membre fundadora de Malaia amb Juliana Canet, Bru Esteve i Arnau Rius. 

I segueix: “No és que els joves catalans obrin la tele i no hi trobin contingut, sinó que obren Internet i tampoc n’hi troben. Ens hem quedat endarrerits. No s’ha modernitzat l’estructura de mitjans públics. L’audiència no ha variat perquè te l’ofereixen els adults, però si no fidelitzes gent jove… És un plantejament molt a curt termini. Em sorprèn aquesta manca de mirar cap al futur. Neixes per defensar el català [en referència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals] i els continguts en català i veus que la tele no és suficient… Has d’obrir canals d’Internet! I no s’ha fet. Tampoc entenc que no hagin sorgit més iniciatives privades. Canal malaia neix de quatre joves”, acompanya Rius.

Manca d’un marc de protecció de l’infoentreteniment a Internet

YouTube, sumat a les xarxes socials, camina cap a ser l’espai de consum pràcticament únic dels joves. L’infotainment, un concepte americà que es podria traduir com a infoentreteniment i que defineix la barreja entre informació i entreteniment, és el gruix de contingut que ofereix la plataforma. Albert Lloreta va més enllà i diu que “la informació és el centre de YouTube”. Pel que, segons aquest creador de contingut, és encara més important un marc que vetlli per la diversitat, el respecte de les minories i que n’elimini els discursos d’odi.

Segons Lloreta, la ultradreta i els populismes han aprofitat aquesta finestra sense censura de l’infotainment a les plataformes d’Internet per a créixer des de 2016. La pressió popular pot estar fent canviar aquest fet. Però el canvi escapa de les competències catalanes, passa perquè els Estats Units facin una passa endavant, ja que és al país americà on s’allotgen les plataformes com YouTube. Darrerament ha nascut un moviment que vol canviar la Section 230, la secció de la Llei de Decència de Comunicacions de 1996 dels EUA que regula la legislació d’Internet a Amèrica i que fins ara eximia de responsabilitat editorial les plataformes a Internet. “Just ara hi ha un moviment d’aquestes plataformes de jurar que resoldran això”, descriu Lloreta. 

Perquè YouTube també és una finestra única perquè es visibilitzi la diversitat i es generin nous formats periodístics: hi ha exemples d’això en la comunitat LGTBI i també antiracista. Per aquest motiu, des d’iniciatives com Malaia s’apliquen filtres perquè mani la responsabilitat respecte als continguts. “Canal Malaia treballa partint que si volem fer contingut pels joves catalans, aquests no són només blancs i heteros. No acceptem contingut racista i mirem tots els vídeos abans de publicar”, explica Rius.

“M’he format professionalment amb YouTube, l’infoteintment barreja aprenentatge acadèmic, polític, i informació, el periodisme es confon amb moltes coses on el centre és la informació. Hi ha gent que aprèn idiomes o fa maquetes. Però també que expliquen idees. Però per això infoteintment és un bon terme. YouTube és això. A més, encara que no sigui fàcil, existeix la manera de monetitzar no només amb les visites, per exemple amb plataformes com Patreon [web de micromecenatge utilitzada per molts projectes a Internet]: el periodisme local o especialitzat podria tenir una sortida aquí. No calen 2 milions de viewers si pots aconseguir 200 patreons, 200 persones que paguin pel teu contingut”, conclou Lloreta.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.