Donar veu a les dones als mitjans segueix sent una tasca complicada. Les agendes dels mitjans no han tingut –no tenen encara– en compte les veus de dones expertes. Els recomptes del baròmetre #Onsónlesdones dels darrers anys mostren evolucions no sempre positives. Estem parlant d’espais d’opinió i expertesa, espais ocupats per un sol gènere. Es parla de meritocràcia però podríem parlar dels mèrits i ens sorprendrien les conclusions.

La veu de les dones als mitjans reflexa tots els estereotips socials i totes les invisibilitats. Al darrer informe de recompte, #Onsónlesdones diu: “I sí, continuem atrapades en un llarguíssim i emprenyador dia de la marmota. Quatre anys i disset recomptes (entre recomptes generals i específics) després, en cada informe hem de repetir gairebé les mateixes paraules, les mateixes anàlisis, les mateixes denúncies, les mateixes propostes”. Aquest informe recull que en plena pandèmia, del total d’opinions expressades als mitjans (2.051), només una quarta part són dones (548).

Aquest informe publicat al juliol d’enguany es reforça les denúncies de dones científiques sobre la seva infrarepresentació en les investigacions durant el confinament, una regressió en aquest àmbit que comporta que l’expertesa als mitjans reforci la seva faç masculina.

Segons un estudi publicat a BMJ Global Health, les dones “representen aproximadament un terç de tots els autors que van publicar articles relacionats amb la Covid-19 des del començament del brot el gener de 2020”. Aquest fet suposa que les dones estiguin “poc representades com a autores de treballs de recerca en moltes àrees científiques, especialment en càrrecs d’autors superiors”.

La visibilitat s’ha reduït en un àmbit que ha comportat grans esforços i ho ha fet, en gran part, perquè les dones durant el confinament han hagut de conciliar teletreball i cura de les persones a càrrec de forma gairebé en solitari, com s’ha visibilitzat durant la pandèmia.

També en l’àmbit científic, un estudi publicat a eLife ho recollia així: “La pandèmia de la Covid-19 ha provocat tancaments d’escoles i requisits d’allunyament que han alterat la vida laboral i familiar per a molts. Existeix la preocupació que aquestes alteracions causades per la pandèmia no hagin influït per igual en homes i dones. Moltes revistes mèdiques han publicat articles sobre la pandèmia que han estat generats per investigadors que no s’enfronten als desafiaments d’aquestes interrupcions”.

Al mateix estudi es concloïa que el percentatge d’autores hi havia disminuït un 14%. La comparació es feia d’acord amb estudis publicats entre gener i juny de 2019 i 2020.

Les expertes, les autores, les científiques hi són, però cal que els mitjans recullin el repte de visibilitzar i la necessitat de no parlar des d’una perspectiva única, sinó plural. Sense dades desagregades, un fet que també denuncien les investigadores; l’impacte diferenciat de la pandèmia sobre dones i homes és invisible.

D’altra banda, els efectes socials a partir de l’exercici de responsabilitats familiars, sector laboral, tipus de contractació, etc. està tenint més conseqüències sobre les dones, un fet no prou visible.

També durant la pandèmia les dones som invisibilitzades, i això porta a una percepció d’allò que passa basada en opinions sense perspectiva àmplia, sense dades plurals i que s’allunya de la nostra realitat quotidiana.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.