No temáis que se extinga su sangre sin objeto, porque éste es de los muertos que crecen y se agrandan aunque el tiempo devaste su gigante esqueleto“. Així acaba “Elegía Segunda” poema de Miguel Hernández –anys més tard versionat per Silvio Rodríguez– dedicat a Pablo de la Torriente Brau, escriptor i periodista cubà que va arribar a Espanya l’any 1936 redactant cròniques de la Madrid assetjada i que va acabar morint com a comissari polític d’una unitat de l’Exèrcit Republicà.

Nascut a Puerto Rico, la seva infància va estar marcada pel desig, gens infantil, de fer fora els nord-americans de l’illa. Anys més tard, ja a Cuba, la seva generació va viure el traspàs colonial d’Espanya als Estats Units. La seva activitat contra les dictadures de Gerardo Machado i més tard de Fulgencio Batista, el van obligar a exiliar-se a Nova York l’any 1935. Des d’allà, abans de començar el viatge cap a Espanya, escrivia una de les seves cartes més famoses, rescatada per Jordi Martí-Rueda en el llibre Brigadistes, recentment publicat per l’editorial Tigre de Paper:

“He tingut una idea meravellosa: me’n vaig a Espanya, a la revolució espanyola. A Cuba es diu, com un cant popular: ‘No moris sense anar a Espanya’. I jo me n’hi vaig ara, a la revolució espanyola, on bateguen avui les angoixes del món sencer dels oprimits”.

Aquest era un sentiment molt recurrent en les persones que van arribar de l’estranger a lluitar o a fer cròniques de la guerra. David Guest, brigadista que va morir l’any 1938 prop de Móra d’Ebre, escrivia a la seva mare: “Aquesta és una de les batalles més decisives que mai s’hagin lliurat pel futur de la raça humana, i totes les consideracions personals s’esvaeixen davant d’aquest fet”.

Pablo de la Torriente va ser dels primers llatinoamericans a arribar a Espanya després del cop d’estat.

A través de les seves cartes, es pot saber que, almenys, el 18 de setembre de 1936 ja es trobava a Barcelona. Va arribar com a corresponsal de la revista dels EUA New Masses i també de Machete, una revista mexicana. Primer a Barcelona, i després a Madrid, escriuria un gran nombre de cròniques i cartes. Si es diu que el periodisme és el primer esborrany, durant la Guerra Civil Espanyola –com explica Paul Preston– aquests primers esborranys van resultar d’una importància i una profunditat immensa.

A Madrid, on va viure la intensitat de la defensa d’aquelles setmanes a la ciutat, va tenir un paper molt actiu a escala periodística; va pronunciar discursos per la ràdio, entrevistar a personalitats de la República… Finalment, però, en aquelles setmanes va acabar canviant els llapis pels fusells. El jove que arribava com a periodista es convertiria en comissari polític de la brigada de Valentín González, el Campesino. En les seves cartes s’observa clarament aquesta transformació, després d’onze dies de silenci, el 15 de novembre escriu una epístola justificant la decisió: “Potser és un error des del punt de vista periodístic” però “comprendràs que ara mateix cal abandonar tota posició que no sigui la més estrictament revolucionària d’acord amb l’angoixa i les necessitats del moment”.

En aquelles setmanes, estableix una forta amistat amb el poeta Miguel Hernández, que també era comissari de la mateixa brigada. Malgrat això, la seva batalla definitiva arribaria abans d’acabar l’any. El 19 de desembre cauria abatut prop de Majadahonda.

Lluny de periodistes de renom que cobriren la guerra, com ara Hemingway o Herbert Matthews, el paper de Pablo de la Torriente es fa interessant a partir de la batalla interior que presenta i que va provocar que acabés sent protagonista d’una història on fins al moment n’era un humil narrador.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.