La notícia va suscitar, precisament a Twitter, tota mena d’opinions dies enrere: la British Broadcasting Corporation (BBC), un dels mitjans de comunicació públics més venerats al món, explicitava per mitjà de Tim Davie, el director general –no portava ni tres dies al càrrec– que els seus periodistes no podrien opinar a les xarxes socials personals.

Segons explicava un article del diari ARA, les paraules de Davie només van prioritzar una premissa que ja estava als estatuts de la cadena britànica (i que també hi són –segons el mateix article– als de TV3). En tot cas, el postulat ferm del director general va aixecar polseguera i va demostrar una cosa: la qüestió de les xarxes socials i els periodistes no està ben resolta.

És per aquest motiu que l’Observatori Mèdia.cat, format per diferents professionals del mitjà, ha preparat 5 apunts sobre la decisió de la BBC.

Ha despertat la polèmica de nou el fantasma de l’objectivitat? Aquell que semblava enterrat i que deia que els periodistes deien veritats i no tenien opinió? Ha fet palesa la constant tensió entre les línies editorials dels mitjans i les idees dels mateixos periodistes? Davant l’actuació de la BBC, cal preguntar-se: cal comprometre la llibertat d’expressió dels periodistes en pro d’uns mitjans públics garants d’un missatge responsable?

1. El fantasma de l’objectivitat

El fet que els periodistes manifestin públicament l’opinió a les xarxes, l’explicita. Però que no ho facin, no vol dir que no en tinguin, d’opinió. Quan es parla de l’opinió sempre ronda el fantasma, un fantasma que semblava enterrat, de l’objectivitat. Tots els periodistes tenen la seva mirada, un lloc des d’on parlen, i això no s’ha de confondre amb no realitzar un exercici honest i rigorós.

2. La tensió entre línia editorial del mitjà i el pensament del periodista

Partint del punt anterior, el que fa la BBC amb el seu posicionament és evitar-se problemes per possibles desavinences entre la seva línia editorial i l’opinió dels periodistes del mitjà.

3. Afectació a la llibertat d’expressió en pro d’uns mitjans públics més responsables?

La BBC és un servei públic i, com a tal, pot voler mantenir la responsabilitat de servei públic també a les xarxes socials dels seus treballadors, però no pot fer-ho afectant-ne la llibertat d’expressió d’aquests i sense garanties jurídiques. Qualsevol treballador d’una empresa pot damnificar-la si opina a Twitter, perquè se’l pot considerar representant d’aquesta, però això no està regulat per contacte.

4. Les xarxes socials demanen noves normes (més clares, com a mínim)

El debat sobre l’ús de les xarxes socials per part dels periodistes requereix una reflexió profunda, més enllà de partidismes. Requereix un canvi en els protocols o una renovació d’aquests, i des de fa temps.

Així com els treballadors de la CCMA que volen participar d’altres espais periodístics han de passar per un procediment determinat per l’empresa, amb les xarxes socials això no passa.

Twitter va trencar les normes fa temps. I en calen de noves: si una empresa periodística no vol que un treballador emeti opinions contràries, sempre el pot fer fora i pagar una indemnització, però no pot silenciar-lo així com així.

5. Mitjans i xarxes socials personals: batalla o col·laboració

Les xarxes socials dels periodistes són un valor importantíssim per a la difusió de la informació. Els mitjans poden establir-ne dos posicionaments: poden tenir-hi una relació simbiòtica, sempre que els missatges siguin respectuosos i no atiïn l’odi, o enfrontar-s’hi. La BBC ha decidit enfrontar-s’hi obertament, una decisió desfasada i que ataca drets fonamentals.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.