Aquesta setmana ha començat l’escola. Això sempre passa després de l’Onze de Setembre i és notícia. Normalment, les cròniques del primer dia d’escola ens parlen de les incidències, del nombre de barracons, d’alguns equipaments nous i moltes notes de color i ambient de nens nerviosos pel nou curs i famílies amoïnades pel que pugui ser. No hi falten mai les denúncies dels sindicats que demanen menys ràtios i més recursos. Amb raó, més que segur.

Però enguany el curs és radicalment diferent. I ha estat una notícia en majúscula que s’hagi pogut garantir-ne l’arrencada. Les xifres, però, segueixen sent part del context informatiu; per descomptat, vinculades a la nova realitat de convivència amb la COVID-19.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Arrodonint, dilluns un milió i mig d’alumnes van tornar a les aules, amb 150.000 docents. Totes les cròniques informatives dels mitjans de comunicació, però, van recalcar que hi havia 253 docents en quarantena per coronavirus i 210 alumnes. Només 3 escoles no van poder obrir, dues per contagis, l’altra per una invasió de vespes.

Els mesos que vindran aquestes informacions seran constants: quants grups bombolla s’han hagut d’aïllar, quants mestres s’han contagiat, quants estan en quarantena. Com va passar les primeres setmanes del pic de la pandèmia, amb la població encara confinada, els nens i nenes van ser destinataris d’una pressió sense precedents. Mentre els adults podíem sortir de casa per anar a treballar, fer activitats essencials, cuidar de persones vulnerables o anar a comprar, els infants van romandre a casa fins al maig. Totes les autoritats sanitàries han reconegut, a posteriori, que l’escola ha de romandre oberta, com un servei essencial.

L’escola no és només l’espai on les criatures aprenen. És un lloc de socialització, de creixement i d’educació on el sentit de l’escola és social perquè és comunitari. I, alhora, també és un baluard de seguretat per a nens en risc o en situació de vulnerabilitat.

Moltes de les cròniques de l’arrencada del curs s’han plantejat com una inflexió, com una amenaça. I tornen a carregar contra els nens, adolescents i joves una responsabilitat que, com a societat, correspon als adults. Els hem carregat d’exigències i d’obligacions (horaris restrictius d’entrades i sortides, grups estancs, mascareta, distància social, rentat de mans). Mesures que són necessàries, òbviament. Però caldria avaluar si les exigim amb la mateixa severitat als adults. O si ho hem fet durant els mesos d’estiu, quan qui més qui menys volia oblidar-se dels mesos viscuts.

Entre la prudència i la informació, les informacions sobre l’escola faran bé de vetllar pel bé comú: un dret essencial i inalienable de tots els infants. Haurem de procurar que l’alarmisme i el sensacionalisme ocupin l’espai just i no vagin en detriment d’un dret fonamental.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.