Pocs coneixien José Antonio Fernández Fernández (Mansillas de las Mulas, 23 d’abril de 1949-14 de setembre de 2020), però a ningú li passava per alt la figura de ‘Fer’. La societat i la política li lliuraven diàriament el guió perfecte per a les seves il·lustracions.

Article publicat a Catalunya Plural.

José Antonio Fernández Fernández, Fer, va dibuixar fins al darrer moment. Dilluns passat publicava la seva última vinyeta a El Punt Avui, dedicada a la tornada a l’escola. Amb crisi o sense, amb aquests polítics o amb uns altres, amb prosperitat o sumits en la pobresa, l’il·lustrador tenia clar que l’humor no hi pot faltar mai.

Fer era un personatge tímid i entranyable que va decidir dedicar-se a l’humor perquè el va marcar una pel·lícula: Los Viajes de Sullivan. Un humor que avui, de vegades, resulta gairebé impossible de dur al carrer perquè les pressions s’han apoderat del context mediàtic: “Les vinyetes d’abans segueixen tenint validesa avui. Però l’humor d’El Papus o El Jueves en la primera època, avui ja no es podria fer. El control cada vegada va a més i fins i tot ara hi ha temes que no es poden tocar”, assegurava l’il·lustrador.

Va ser Perich, un bon amic, qui el va acabar batejant com a Fer, signatura artística que ja no l’abandonaria, fixant-se en el seu doble cognom Fernández. El creador de Historias Fermosas o Puticlub, orgullós de les seves arrels lleoneses, va estar molt vinculat a les millors revistes d’humor gràfic del país i en va dirigir diverses, com El Jueves o El Papus.

Llicenciat en Història, va ser quan feia classes com a professor en un institut de Barcelona quan va decidir presentar a diverses publicacions el seu humor gràfic. Va començar a publicar a principis dels anys setanta a la revista Patufet i al setmanari d’humor per a adults Mata Ratos.

Abans de començar a col·laborar, el 1976, a El Papus, ja havia fet gala del seu humor càustic i satíric a diaris com La prensaEl Correo Catalán. El 1987 es va convertir en col·laborador per al llavors diari Avui, prenent el relleu de Cesc.

A aquest dibuixant mordaç, creador innat, especialista a tenir una visió crítica i gairebé satírica, el seguia sorprenent que l’Espanya d’avui seguís dominada per “bandolers” i “cacics”. “Hem hagut de passar per tot: bandolers, cacics, l’Espanya de la postguerra, i ara la corrupció descarada. Estem en un país on pringa més un tio que roba 200 euros que un que en roba 5.000″, advertia, evidenciant les injustícies.

Reclamava recuperar a un dels seus personatges, ‘Martínez el Facha’, convençut que s’ho passaria d’allò més bé enmig d’un món tan canviant com l’actual i convidava els joves a deixar de banda la tecnologia per viure i crear. Fer demanava això, incidir en la crítica, resistir-se davant la dictadura de la corrupció i viure, viure cada segon amb intensitat. La resta, “collonades”.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.