La vida s’ha tornat fràgil i un curs nou comença. Tinc deu setmanes per convèncer una trentena d’alumnes que deixin de banda qualsevol altra aspiració professional que no sigui el periodisme i repasso velles i noves teories que afirmen que les notícies es basen en una única idea: explicar (en exclusiva) què passa i, si pot ser, explicar per què passa. Això tan simple esdevé una entelèquia des de fa sis mesos: els periodistes ni ningú hem sabut explicar què i per què passa una crisi sanitària.

És cert que hem tingut al davant un gran mur, tal com explica l’excel·lent informe elaborat pel fotoperiodista Bru Aguiló per a Mèdia.cat: no n’hi ha hagut prou amb el periodisme de contactes i ha guanyat la cobertura paternalista. El periodisme no passa per una edat d’or, és clar, i no és cap consol que altres àmbits amb qui convivim com la publicitat tampoc estiguin en el seu millor moment. Paternalisme, he dit? Quin és el nivell d’aquests spots plens de “nostres, país, guanyar, tot anirà bé”?

Però aquí estem: de nou a l’aula, amb la meitat d’alumnes seguint la classe des de casa i cap alternativa, de moment, a un nou confinament.

Tinc deu setmanes amb un missatge central a la primera classe: encara hi sou a temps si us voleu dedicar a una altra professió, si voleu opinar des de la barra de Twitter insultant polítics, si us creieu tan savis com per donar lliçons en lloc de triar la via de la informació i trobar les escletxes que només insinuïn el que penseu i creieu honest i coherent. Sí, el món està fet una merda, la majoria de dirigents polítics mereixen ser insultats i podeu donar lliçons perquè encara no us heu equivocat tant com les generacions que us precedeixen. Però només teniu cinc minuts abans que comenci la primera classe per deixar el periodisme.

Hi ha molta feina i moltes respostes per donar, i aquests xavals que encara no havien nascut quan van caure les Torres Bessones i a qui ETA només els sona de les sèries d’HBO (exagero, òbviament), estan superant ja més crisis que les que van viure els nostres pares als anys 70 i 80, tenen un món ampli on les persones no tenen colors ni sexes diferents i –si la pandèmia els ho permet– acceptaran de grat viatjar arreu per guanyar-se la vida. Però abans m’hauran de respondre com pensen millorar el periodisme, com creuen que es pot superar aquesta crisi sistèmica dels mitjans que en els pròxims mesos, com patiran tots els sectors, passarà per nous ERO i quines són les maneres que trobaran per fer sentir la seva veu amb noves iniciatives.

Ara fa vint-i-cinc anys que jo vaig entrar per una d’aquestes portes de l’aula on ara ells s’asseuen, amb les il·lusions intactes, amb tota una vida i una professió pel davant, i quan vam acabar rèiem amb els companys quan la nostra universitat, la UPF, s’enorgullia d’un altíssim índex d’inserció laboral.

No sé si encara es fan aquests estudis, però sí que sé que és possible dedicar-se al periodisme i fer-ho amb honestedat guanyada i demostrada a força de temps, que diria Iñaki Gabilondo. Ho veiem en les cares d’exalumnes que surten per la TV o la ràdio o escriuen a mitjans. Qualsevol crònica signada per ells és una plantofada a les velles generacions, perquè porten un món nou, perquè hi ha relleu.

Quan entri a l’aula per primer cop en el nou curs els diré tot això abans d’endinsar-nos en les tècniques tan prostituïdes i tergiversades que es trobaran en la realitat. Que tenen cinc minuts per repensar-se si es volen dedicar al periodisme, que arreu on vagin hi haurà periodisme, al carrer on fa vuit mesos van matar el professor, company i amic David Caminada i a la taula del dia de Nadal on el tiet tarambana ens passa un contacte que el director de La Vanguardia segur que no té. Aquests xavals seran millors que nosaltres. Segur.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Esteve Alonso

    Un article molt bo, d’aquells on el contingut i la forma t’atrauen des del primer moment i amb una reflexió més que interessant.
    🙂

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.