Encetant aquest nou curs, tan insòlit pel coronavirus, no estarà de més recordar una qüestió sovint marginada als centres educatius: el paper dels mitjans de comunicació com a objecte de l’educació.

Com diu Ramon Breu a Desconstruint els mèdia a l’aula (Rosa Sensat, 2019): “L’educació en comunicació audiovisual, o l’alfabetització mediàtica, planteja proporcionar a la ciutadania les claus d’accés per interpretar els continguts dels mitjans de comunicació, tant els nous com els vells; claus que permetin expressar-se i també seleccionar la informació, interpretar-la i, finalment, valorar-la”.

En el seu llibre, que l’autor qualifica de “dossier”, Ramon Breu planteja una mena de manual per complir aquests objectius. Ho fa utilitzant –en la segona part del dossier, la més consistent– setze pel·lícules que tracten, d’una manera o l’altra, el món de la comunicació.

Breu divideix el dossier en tres fragments ben diferenciats: un, destinat a analitzar la relació del cinema amb els mitjans de comunicació, tot plantejant diversos aspectes metodològics i a l’atenció dels arguments del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Un segon en què analitza i dóna unes pautes d’activitat per treballar les setze pel·lícules. Per ordre cronològic, des de Ciutadà Kane, d’Orson Welles, del 1941, fins a Veritats de mentida, documentari de Montserrat Besses, del 2017. I finalment un apartat en què fa diverses propostes didàctiques per a una alfabetització múltiple, incloent-hi les activitats recomanades.

És interessant destacar l’estructura del treball sobre les setze pel·lícules. Segons la denominació que els dona l’autor: sinopsi-comentari; pantalla d’activitats; llenguatge i tècniques audiovisuals; tràveling de lectures, i aspectes didàctics per al professorat. Pel que fa a les propostes didàctiques que configuren la tercera part, les fa entorn dels següents temes: la necessitat d’informar-nos; l’univers televisiu; la ficció; els telèfons mòbils; la publicitat; una radiografia de textos escrits; la imatge fixa; i la imatge artística.

Posats a trobar-hi mancances, hi falta una referència explícita a la premsa escrita, tant en suport paper com en els webs informatius d’Internet. Destaca en negatiu la nul·la atenció al món de la ràdio. Fins i tot en l’apartat dedicat a la “radiografia de textos escrits” se centra en exclusiva en la televisió i Internet. La premsa escrita només hi apareix en comptades ocasions, quan s’hi refereix a les pel·lícules analitzades: Ciutadà Kane, Veronica Guerin, Spotlight, L’ombra del poder

Per qui estigui interessat en la qüestió mitjans i educació, val la pena recomanar el web Aula mèdia. I els diversos materials que difon l’equip de Creadors.tv. Per últim, aquí s’hi poden trobar més referències en relació amb el retorn a l’escola i la premsa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.