La recent resolució del Síndic de Greuges pel tractament sexista d”En Blau’ demostra que comptar amb un marc legal que obliga els mitjans a afavorir l’equitat de gènere no permet, a la pràctica, transformar les pràctiques periodístiques que legitimen violències contra les dones. Per ara, l’abordatge vexatori i reproductor d’estereotips de gènere que ‘El Nacional’ promou a través de la seva secció del cor no ha rebut sanció efectiva.  

“Lletja i bocatorta”. “Fresca i ‘descocada’”. Són només quatre dels adjectius que En Blau, la secció d’El Nacional dedicada a la premsa del cor, empra per descriure una membre de la família reial. En aquest cas, li toca a la monarquia, però podria ser qualsevol altra dona, més o menys mediàtica, i que, només per ser coneguda, és objecte de masclisme per part del mitjà. Per continguts com aquest, i en una resolució del 8 d’octubre de 2020, el Síndic de Greuges ha qualificat de sexista el tractament d’algunes de les informacions que publica el mitjà. 

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En la mateixa resolució, el Síndic relata que l’Institut Català de les Dones (ICD) ha dirigit un text al director del digital, José Antich, recordant-li les prerrogatives que marca la llei d’igualtat efectiva de dones i homes a fi que “replantegi el tractament vexatori” que sovint dirigeixen a les dones. Aquesta és la primera resolució del Síndic sobre masclisme als mitjans en virtut de la Llei 17/2015 de què tenim constància. L’Administració de la Generalitat ha posat en marxa procediments sancionadors en matèria d’igualtat en altres ocasions, però mai dirigits a mitjans de comunicació. El desenllaç del cas d’En Blau, que es troba encara obert, dependrà ara de la resposta que doni la direcció del mitjà al requeriment de l’ICD. 

Tot i que el marc legal obliga els mitjans a no difondre continguts sexistes, les estructures operatives existents no són sempre garants que la llei es compleixi. La resolució del Síndic, feta pública a Twitter per part del promotor de la queixa, obre el debat sobre la idoneïtat i l’efectivitat del marc normatiu vigent per garantir que el tractament informatiu dels mitjans de comunicació promou la igualtat de gènere. 

Segons Marisa Fernández, advocada i coordinadora de la Comissió d’Igualtat de Dones Juristes, la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, és, a la pràctica, inefectiva, ja que l’organisme competent que ha d’assegurar-ne el compliment no s’ha arribat a posar en funcionament. La conformació d’aquest organisme correspon a la Direcció General d’Igualtat, depenent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Masclisme i LGBTI-fòbia als continguts d’’En Blau

Tal com assenyala la resolució del Síndic, el to sensacionalista de les informacions publicades a En Blau, centrades sovint en “l’aspecte físic de les persones”, constitueix el centre del tractament “denigrant per a les dones” que emet el mitjà. Tot i que la resolució fa constar que també comenta en ocasions l’aspecte físic dels homes, posa especial èmfasi en el biaix masclista d’aquest tipus de sensacionalisme. Sotmetre les dones a judici constant pel seu aspecte físic és una de les moltes agressions sovint invisibles que són a la base d’allò que anomenem l’”iceberg de les violències masclistes”. 

La reducció de les dones al seu aspecte físic es fa evident en peces com ara “Famosa de T5 mostra els seus pits després d’operar-se’ls: ‘Muy pequeñitos’” (5/10/2020). S’hi difonen quatre fotografies extretes de les xarxes socials de la protagonista de la peça i es fa un relat sobre l’operació de cirurgia estètica a la qual s’ha sotmès. Aquest contingut és representatiu d’un subgènere emergent als mitjans digitals distingit per l’ús de titulars cridaners que conviden a clicar-hi explotant l’expectativa de trobar, en l’interior de l’article, fotografies de famoses nues o similars. Clickbait sexista.

La fórmula es repeteix a peces com ara “Famosa de T5, poc subtil: foto provocativa marcant mugrons” (10/9/2020) o “Una excol·laboradora de Pedrerol ho ensenya tot sense voler” (8/2/2018): amb prou feines una vintena de línies de text basades únicament en continguts publicats a les xarxes socials d’una dona famosa i un grapat d’imatges provinents de la mateixa font, tot salpebrat amb comentaris pretesament humorístics. Els titulars d’aquestes peces sovint arriben a ometre el nom de la protagonista i única font de la informació (utilitzen fotos de la famosa extretes del seu instagram i el text es nodreix únicament de la informació que ella mateixa comparteix a les xarxes), aprofundint així la invisibilització de la persona i la capitalització del seu cos.

La violència simbòlica lligada al judici constant sobre l’aspecte físic de les dones és especialment greu quan la persona qui la rep és una menor d’edat. En podem localitzar exemples recents als continguts d’En Blau, com la peça titulada “Letícia ensorra Elionor a l’escola: va d’adolescent infantil, adoctrinada i pija” (7/9/2020), en la qual es dissecciona la indumentària suposadament “infantilitzada” de la jove de catorze anys, objecte habitual de l’escarni del mitjà. 

En el tractament informatiu d’En Blau, les violències basades en el gènere no impacten només contra les dones pel fet de ser dones. La identitat i expressió de gènere i l’opció sexual de les persones també dona peu a tractaments discriminatoris. 

L’LGTBI-fòbia se suma a les violències d’arrel sexista. Un exemple és una peça sobre la nova arracada a l’orella d’un presentador de televisió català (7/9/2020): “Hi ha molta literatura sobre què significa en un home dur una arracada només a l’orella dreta. Google n’és ple d’interpretacions”. A través d’aquest to pretesament neutral, En Blau produeix continguts breus que reprodueixen prejudicis LGBTI-fòbics i estereotips de gènere. Textos com aquest, que conviden a l’especulació sobre l’opció sexual d’una persona (fins i tot si ho fan vetlladament), contravenen les recomanacions d’organitzacions pels drets de les persones LGBTI. El mitjà, que s’ha vist obligat a rectificar pels deixos homòfobs de les seves informacions en ocasions anteriors, sembla treure rèdit en nombre de clics de les seves publicacions més insinuadores i polèmiques.

Tot s’hi val, a la premsa del cor? Com apunta Isabel Muntané, periodista i codirectora del Màster en Gènere i Comunicació de la UAB, cal fer una reflexió compartida sobre què ens aporten aquest tipus de continguts. “El periodisme ens ha d’aportar una mirada crítica, de transformació social, que aporti a la ciutadania punts de vista que afavoreixin l’anàlisi, que ens faci pensar, que ens faci actuar. I no sé si el periodisme del cor aporta alguna d’aquestes coses”, planteja. Segons el parer de Muntané, però, premsa del cor no és sinònim de masclisme: “No només la premsa del cor, sinó que tota mena de periodisme es pot fer de manera diferent, des d’una mirada feminista”. O, dit d’altra manera, des d’una mirada que no legitimi i reprodueixi violències masclistes i que reculli, lliure d’estereotips, la diversitat de gènere present a la societat. 

Subvencions i sancions als mitjans que difonen discursos masclistes

La dependència del clic per part dels mitjans digitals sovint fa que es posi el sensacionalisme per damunt de la responsabilitat i, fins i tot, de la llei. En virtut del marc legal vigent, els mitjans subvencionats o gestionats per les administracions públiques estan obligats a no difondre continguts sexistes, defugir els estereotips i fer un ús no sexista del llenguatge. Les bases reguladores de les subvencions del Departament de Presidència requereixen als mitjans subvencionats “complir la normativa sobre igualtat efectiva de dones i homes per tal de fomentar els drets de les dones i la seva imatge plural i no estereotipada, així com evitar la seva discriminació i objectualització”. En cas de no fer-ho, la normativa sobre finances públiques del Govern preveu revocar “tot tipus de subvencions per incompliment de les condicions”. 

Malgrat que la llei estableixi una correlació entre la percepció d’ajuts públics i el compliment de les prerrogatives en matèria d’igualtat, així com un mecanisme sancionador, cap d’aquestes mesures s’han arribat a posar en pràctica cinc anys després d’aprovada, d’acord amb Marisa Fernández.

El d’En Blau pot ser el primer cas en què es facin operatives les sancions previstes per la llei en matèria de masclisme als mitjans? Segons assenyala Fernández, per sancionar o retirar les subvencions d’un mitjà per incompliment de la Llei 17/2015 cal arribar a una resolució ferma, sigui administrativa o judicial, en contra del mitjà. Una resolució ferma per part de l’ICD en contra del mitjà permetria tirar endavant el mecanisme sancionador previst a la llei. Perquè això ocorri, però, caldria que es posés en funcionament l’òrgan regulador previst a la llei. L’ICD no ha volgut revelar detalls del cas al·legant que “es troba encara obert”, per la qual cosa no es pot confirmar l’estat actual del procediment. Aquest organisme de la Generalitat, però, no descarta “en cap cas la possibilitat d’obrir expedient sancionador”, afirma la presidenta de l’ICD, Laura Martínez.

Segons una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Mapa de la Comunicació de Catalunya publicat el 2018, l’any 2016, El Nacional va rebre prop de mig milió d’euros (497.298) de finançament públic. Gairebé tot, de la Generalitat de Catalunya (488.777). Això suposa el 30% dels ingressos del mitjà. A més, s’hi ha de sumar la inversió del Govern en publicitat institucional. D’acord amb una anàlisi publicada a Mèdia.cat, l’any 2018 va superar els 408.000 euros (entorn de 19.000 euros més que la inversió en publicitat institucional del 2016).

Si bé Muntané no és partidària d’una resposta punitiva en forma de sancions per posar fi a les violències masclistes als mitjans, sí que reclama, en la línia que ho fan des d’On Són Les Dones, no subvencionar els mitjans que no compleixin la llei en matèria d’igualtat i proposa combinar aquestes accions amb estratègies de formació i sensibilització dels i de les professionals. “El que necessitem és canviar imaginaris i mirades i que d’aquí sorgeixi una informació amb mirada feminista, que reflecteixi la diversitat de la nostra societat”, defensa la periodista. 

La presidenta de l’ICD remarca que existeix una “gran mancança de formació específica i transversal pel que fa a la comunicació i el gènere” dels i de les professionals del sector.  Situació davant la qual Isabel Muntané posa sobre la taula que “manca una dotació pressupostària que permeti el desenvolupament i l’aplicació” de la llei d’igualtat efectiva en el marc dels mitjans.

Les limitacions del marc català per atendre les infraccions dels mitjans s’evidencien en altres processos de denúncia irresolts. A principis d’any, un grup de sis associacions catalanes va presentar una queixa al Síndic on es denunciava la manca de paritat i diversitat als espais d’opinió dels mitjans catalans aportant les dades dels estudis realitzats per On Són Les Dones. Fa més de deu mesos que les associacions denunciants esperen una resposta. 

Tot i les seves mancances, aquest tipus de denúncies tenen “un valor simbòlic molt important”, assenyala Fernández, “perquè finalment el que val és això, que algú els digui ‘compte, que això és sexista!’ i que no ho poden fer.” I així ha ocorregut. A la pràctica, però, en què es materialitzarà el toc d’atenció a ‘El Nacional’? El silenci de la direcció del mitjà, qui no s’ha pronunciat públicament ni ha volgut parlar amb l’Observatori de la cobertura de les violències masclistes de Mèdia.cat, impedeix confirmar si arran de la resolució del Síndic preveu revisar la mala pràctica professional, formar la redacció en perspectiva de gènere i començar a corresponsabilitzar-se per combatre les violències masclistes. El silenci, de vegades, parla per si sol.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.