Adaptar la coneguda frase de Bill Clinton –”it’s  the economy, stupid!“; “és l’economia, estúpid!”– per cridar l’atenció sobre la importància de les telecomunicacions pot sonar estrident i, al damunt, poc original. Però a hores d’ara no podem prescindir de cap recurs que tinguem a mà per prendre consciència que el domini sobre les tecnologies de la informació i la comunicació, i especialment sobre les telecomunicacions –llegeixi’s Internet–, per on circula tot el coneixement humà, és ara la manera de dominar el món.

Això ve a tomb perquè el passat onze de setembre –casualitats de la vida– el govern espanyol va obrir un període d’audiència pública sobre l’avantprojecte de llei general de telecomunicacions, que serà una norma clau en els pròxims anys, quan es despleguin les noves xarxes 5G i continuïn els canvis derivats del procés de digitalització de l’economia i de la societat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’estat espanyol i tots els estats en general han tingut sempre clar el paper de les telecomunicacions com a instrument de poder, com a estructura d’estat, i per això el 2010 el Tribunal Constitucional es va carregar quasi tot el marge de maniobra de la Generalitat en aquest àmbit en la sentència sobre l’Estatut.

Coherentment amb això, l’avantprojecte que prepara el govern espanyol per regular les telecomunicacions en els pròxims anys ignora totalment les migrades competències i funcions que encara manté el Govern de Catalunya, d’acord amb les parts dels articles 137 i 140 de l’Estatut que van sobreviure al Constitucional. No solament això, sinó que el text perpetrat pel govern de Pedro Sánchez vulnera clamorosament en aquest tema el principi de subsidiarietat previst en el dret comunitari.

Tant o més important que la qüestió de les competències autonòmiques és la redacció overwhelmingly friendly for business (aclaparadorament acollidor per als negocis) de l’avantprojecte, que en alguns fragments sembla redactat des dels despatxos d’una gran companyia de telecomunicacions. I a més a més, en línia amb els impunes ciberatacs “paralegals” del govern espanyol contra el Tsunami Democràtic l’octubre de 2019, es mira el principi de neutralitat de la xarxa per damunt les espatlles, com si no calgués fer-ne una defensa oberta i garantir les llibertats democràtiques i la igualtat de drets de tots els usuaris a internet.

Contràriament, l’esperit del 2010 –que va ser, al mateix temps, el de la sentència contra l’Estatut i el de la instauració del duopoli privat Atresmedia-Mediaset en l’audiovisual– continua ben viu en els plantejaments de l’estat espanyol, independentment de qui li toqui governar. L’avantprojecte de llei de telecomunicacions n’és un clar exemple, quan exclou el servei públic audiovisual dels serveis públics que tindran garantit l’ús de l’espectre radioelèctric i el reserva únicament a “la defensa nacional, la seguretat pública, la seguretat viària i la protecció civil”.

En l’escenari del desplegament de les xarxes 5G i de la gran reordenació de freqüències que es produirà cap al 2030 en l’àmbit mundial, és bàsic que la legislació garanteixi l’accés obert i gratuït de tota la ciutadania als serveis públics audiovisuals, sense pal·liatius. És possible democràticament i tècnicament. Per tant, afeblir la capacitat de la ràdio i la televisió públiques d’arribar a tothom és, com a mínim, pervers. Hi ha, com deia, motius per ser estrident si això és útil per prendre consciència del que ens juguem amb les lleis que han de regular les telecomunicacions, els serveis audiovisuals o el comerç electrònic, que són l’arquitectura legal de la societat de la informació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.