Al·lucinada vaig quedar en saber que un col·lega de professió va “guanyar” el premi Plàtan que, en definitiva, serveix per dir-li que no fa bé la seva feina, i encara més al·lucinada em va deixar que qui concedeix el premi és la delegació a la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes. Periodistes que renyen altres periodistes.

Però per què el renyaven? Segons el Col·legi, per fer “un toc d’alerta i esperonar-lo a millorar” i en aquest cas concret per considerar que al club de bàsquet Baxi Manresa li cal millorar la seva política de comunicació amb els mitjans. El premi, però, no el rep el club, sinó el periodista que s’ocupa de la seva comunicació.

Les queixes dels professionals, diuen, són que el club és poc sensible amb les rutines informatives dels mitjans de comunicació local i això complica la feina dels periodistes i la correcta cobertura de les notícies del club. Un altre aspecte a millorar, remarquen, és com el club difon les novetats, fitxatges, etc. S’opina que no sempre el Baxi Manresa és prou transparent i directe.

Ho trobo força lleig això d’alliçonar un col·lega perquè estàs convençut que la seva feina és servir-te a tu per fer la teva. No sé, jo tenia entès que el periodisme és sortir, parlar amb diverses fonts, fer contactes, buscar la informació i contrastar-la, no refiar-se i esperar les notes i els comunicats de les fonts oficials que, òbviament, sempre són interessades. Jo no hi entenc gaire per no dir gens d’actualitat esportiva, però es veu que un dels problemes és que de vegades “es filtren fitxatges per Twitter abans que ho comuniqui el club”. Qui no té la notícia li diu filtració; qui sí que la té, li diu exclusiva. El club, en definitiva, fa públiques les informacions quan les té al sac i ben lligat, i les “filtracions” deuen venir d’algú que té més fonts que les oficials.

La delegació del Col·legi de Periodistes va recuperar l’entrega d’aquests premis el 2017. S’han fet tocs d’atenció, per exemple, a la CUP i la DGAIA, però aquest cop a un professional en concret amb nom i cognoms. Sabem que en segons quins mitjans costa sortir de la redacció i que massa vegades es copien i enganxen notes de fonts oficials, però com va escriure Pau Brunet en un article al Regió 7, «potser el premi Plàtan s’hauria de donar, no a periodistes, sinó als mitjans que fomenten la precarietat laboral. De candidats no en falten».

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.