“Tres Mares de Família i un Conductor Vehicle Moren en Fatal Accident”. El titular del diari [escrit així, en castellà] poc feia preveure la dimensió dels fets que amagava. El subtítol, “El Conductor Desconeixia Via On Anava”, donava a entendre que havien estat unes de tantes víctimes a les carreteres d’arreu del món. Amb aquesta redacció res feia pensar que eren unes morts premeditades, que es tractés d’assassinats, que fos un cas de terrorisme d’estat.

Un jove d’uns 17 anys, Victor Mármol, signava la notícia com a corresponsal del diari La Nación. En el segon paràgraf de la notícia Mármol apuntava qui eren les persones finades: “Les mares mortes van ser les germanes Patria Mirabal de González, Minerva Mirabal de Tavárez i Minerva [es referia a María Teresa] Mirabal de Guzmán i el senyor Rufino de la Cruz”.

Pocs es devien esperar aquell 25 de novembre de fa 60 anys que aquells fets farien tremolar el poder de Rafael Leónidas Trujillo a la República Dominicana. Segurament tampoc que les germanes Mirabal esdevindrien un símbol planetari per a l’eliminació de la violència contra les dones.

Mesos abans de l’assassinat, el 17 de maig, el diari El Caribe, fundat pel dictador, publicava en portada una crònica titulada “Santiago Rendeix Imponent Homenatge a Trujillo”, amb subtítol “Incalculable Multitud Desfila Davant Estadista” i amb el destacat “Líder Denuncia Activitats Clandestines que Pertorben Diverses Seccions del Cibao”. El cronista, J. Rafael Khoury, narrava com Trujillo havia aprofitat l’acte per assenyalar alguns dels seus adversaris. “Després d’una breu pausa va prosseguir: ‘anys enrere a Conuso es van destacar els Mirabal i els seus familiars, i alguns membres de la família González. Els comunistes també feren una intensa campanya a La Vega i en les seccions de Cutupú i Río Verde'”, es podia llegir.

Més tard, es va produir l’assassinat de les germanes Mirabal, juntament amb el seu company fratern Rufino de la Cruz, que les anava acompanyant en cotxe perquè poguessin veure els seus marits empresonats. Per emmascarar el terrorisme d’estat: van posar els cossos, ja assassinats, al vehicle i el van fer descarrilar per fer creure que havien mort en un accident de trànsit.
El 17 de desembre de 1999, l’assemblea de Nacions Unides va acordar d’honorar les germanes Mirabal declarant el 25 de novembre com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

El cas permet reflexionar sobre molts aspectes. Un: com es pot utilitzar un mitjà de comunicació com a eina de terror i per assenyalar objectius. Un altre: com cal contrastar també les fonts oficials. Fins i tot, es podria dir que cal contrastar sobretot les fonts oficials, salvant les distàncies pertinents tenint en compte que el succés es va produir en ple règim dictatorial. Més: el tractament mediàtic dels fets. “Tres mares de família i un conductor”, titulaven fa seixanta anys. Les dones, com els homes o com qui no es reconeix en aquest binarisme, són diverses i no sols són mares o mestresses de casa o, si es dóna el cas, víctimes, cal evitar els estereotips de gènere. I insistir en la vulnerabilitat de les dones, com si tota la humanitat no ho fos, de vulnerable, o banalitzar la violència de gènere sols ajuda a fer més indefens qui la rep.

El periodisme i els mitjans tenen un paper per dinamitar els estereotips. “És necessari desenvolupar una perspectiva crítica i una alfabetització mediàtica perquè el que està a l’altre costat de la pantalla vegi realment el que és la violència masclista”, com afirmava Ana Bernal-Triviño a la revista digital Dones.

Cal saber trobar l’equilibri entre simplificar la realitat per fer-la comprensible i enquadrar-se en els estereotips. Per obrir camins va bé tenir referents que inspirin i, si el mitjà no ha de ser una simple eina de control social, és bo poder-los trobar també en peces periodístiques.

Per aquelles coses, aquella notícia de La Nación sobre el suposat accident de les germanes Mirabal amb De la Cruz anava just al cantó d’una altra peça que portava per títol: “Amb Tremend Ganivet Vol Matar Companya”. Avui l’Observatori de la cobertura de les violències masclistes als mitjans de comunicació de Mèdia.cat permet veure una perspectiva sobre el tractament mediàtic dels feminicidis.

La violència masclista no es manifesta sols en morts, té moltes facetes. No fa massa dies, per exemple, les plataformes d’Internet van bullir per l’agressió física denunciada per Eva Vildosola mentre rebia un altre tipus de violència quan, segons narra ella, li proferien crits de l’estil “¡Puto travelo!” o “¡Engendro!”.

“Res tradueix tot el temporal de la meua ànima”, com sembla que va dir Minerva Mirabal.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.