En cobrir el cas de l’actor canadenc Elliot Page, que aquest setmana va anunciar en un comunicat que és una persona transgènere, sovint els mitjans de comunicació s’hi han referit amb el seu nom anterior* i han caigut en altres pràctiques considerades irrespectuoses amb aquest col·lectiu.

Com facilitar que l’audiència sàpiga de qui estem parlant sense fer cobertures trànsfobes? Què diuen les guies al respecte, en general i per aquest cas concret? Com s’ha fet i com es podria haver fet?

Recomanacions específiques per al cas d’Elliot Page

L’Aliança de Gais i Lesbianes contra la Difamació (GLAAD), una organització estatunidenca sense ànim de lucre que lluita per un tractament adequat de la comunitat LGBTI als mitjans, va publicar al seu web unes recomanacions específiques després del comunicat de Page. GLAAD es va fundar l’any 1985 a Nova York com a reacció directa a la cobertura inexacta i difamatòria que va fer el diari New York Post de l’epidèmia de sida.

A continuació traduïm al català les recomanacions de GLAAD (cal tenir en compte les especificitats de cada llengua en relació a l’ús de determinades paraules i pronoms):

Descriviu les persones que transiten com a transgènere i utilitzeu transgènere com a adjectiu: “Elliot Page és una persona transgènere”. NO utilitzeu transgènere com a substantiu: “Elliot Page és un transgènere”*. NO utilitzeu “travesti” o similars.

Descriviu Elliot Page com una persona transgènere no binària. Tant transgènere com no binari són termes generals que descriuen molts tipus d’experiències diferents. En el cas de Page, es pot utilitzar així: “Elliot Page es descriu a si mateix com a transgènere i no binari, és a dir, que la seva identitat de gènere no és ni home ni dona”.

Feu referència que la identitat de gènere d’Elliot Page és no binària, no pas la seva orientació sexual. La identitat de gènere és el propi sentit intern i profund del propi gènere. L’orientació sexual és per qui una persona se sent atreta. No són el mateix i no s’han de barrejar ni confondre.

Feu referència a ell com a Elliot Page. NO us hi referiu pel seu nom anterior. Se l’ha canviat i se li ha de concedir el mateix respecte que ha rebut qualsevol que hagi canviat el seu nom. Atès que Elliot Page era conegut pel públic pel seu nom anterior, pot ser necessari dir inicialment “Elliot Page, anteriorment conegut com Ellen Page, …”. No obstant això, una vegada que el públic hagi après el nou nom de Page, no us hi referiu contínuament en històries futures.

Utilitzeu els pronoms ‘ell’ i ‘ells’  [en anglès, ‘he’ i ‘they’] quan us referiu a Elliot Page. Si heu d’explicar-ho al vostre públic, podeu incloure una frase que digui: “Elliot Page utilitza pronoms tant ‘he’ com ‘they’; aquesta peça utilitzarà ‘ell’ quan es refereixi a Page”.

NO utilitzeu el pronom ‘ella’ per descriure Elliot Page, fins i tot quan us referiu a esdeveniments del seu passat. Simplement utilitzeu el seu nom i pronoms actuals. Per exemple, “Elliot Page va començar la seva carrera com a actor infantil abans de les seves actuacions a Hard Candy i Juno”.

EVITEU la frase “nascuda dona” quan feu referència a Page. Si és necessari descriure per al vostre públic el que significa ser transgènere, tingueu en compte: “Elliot Page va ser designada dona en el seu certificat de naixement, però ara viu com el seu jo autèntic”.

NO especuleu sobre procediments mèdics a què les persones transgènere poden optar o no per dur a terme com a part de la seva transició. Es tracta d’informació mèdica privada i la identitat transgènere no depèn dels procediments mèdics. Posar èmfasi excessiu en els aspectes mèdics de la transició d’una persona objectiva les persones transgènere i impedeix que el públic vegi la persona transgènere com una persona sencera.

NO doneu per fet que algú que revela que és transgènere mentia o enganyava perquè va optar per mantenir aquesta informació privada. Les persones transgènere s’enfronten a taxes extremadament altes de rebuig familiar, discriminació laboral i d’habitatge i violència física. Tota persona transgènere ha de preparar-se per afrontar les possibles conseqüències de la transició per viure com el seu autèntic jo. Aquesta precaució no significa que fossin enganyoses o que mentissin. Simplement significa que van considerar necessari mantenir el seu autèntic jo en privat fins que van ser capaces de divulgar-lo als altres.

NO permeteu crítiques superficials sobre la feminitat o masculinitat d’una persona transgènere. No hi ha una manera de “semblar” transgènere o no binari. Les persones transgènere poden tenir diverses expressions de gènere, igual que les persones cisgènere. Com una persona tria expressar el seu gènere a través dels cabells, la roba, el maquillatge, les joies, etc. és la seva pròpia decisió personal i no canvia la seva identitat de gènere.

En llengua catalana, existeixen documents sobre llenguatge referit a les persones trans. Per exemple, les Recomanacions sobre el tractament de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) als mitjans audiovisuals, editades el 2017 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Periodistes.

Aquest document alerta de la importància de respectar el gènere escollit per la persona: “Cal tenir cura amb l’ús del gènere que correspon i respectar el gènere escollit per la persona a l’hora de referir-s’hi, i utilitzar els pronoms adequats quan s’hi fa esment, per evitar construccions gramaticals discriminatòries”. També especifica que cal evitar la confusió entre ‘sexe’ i ‘gènere’.

A les Recomanacions… hi ha una llista expressions que cal evitar i d’altres que són considerades ‘inclusives’. Per exemple, fer servir ‘transsexual’ o ‘persona trans’ en lloc de ‘travelo’, ‘transvestit’ o similar.

Cobertura mediàtica: ‘deadname’, estranyes benvingudes, clickbaiting… i també bones pràctiques

‘El País’ i ‘El Periódico’, confusió de pronoms i ‘deadname’ 

El diari de Prisa es referia a l’actor pel seu nom anterior (dead name, en anglès) ja des del titular: “Ellen Page es declara transgènere i demana que l’anomenin Elliot” (enllaç a l’original en castellà). A més, la notícia feia en diferents paràgrafs una estranya barreja, referint-se a l’actor com a home i com a dona, amb el seu nom actual i l’antic i amb pronoms masculins i femenins.

Així, el primer paràgraf començava: “Ellen Page (…) ha publicat un comunicat en què es declara transgènere i demana que a partir d’ara se l’anomeni Elliot”. Al segon paràgraf, però, es parlava de “l’ara actor, de 33 anys…”. I després, la notícia tornava a referir-s’hi en femení: “Des que al febrer de 2014 Page va fer pública la seva homosexualitat, es va convertir en una de les activistes LGTBI+ més combatives de Hollywood”, i més endavant: “Casada des de fa dos anys amb la ballarina Emma Porter…”.

El Periódico també feia servir el dead name al titular (“Ellen Page anuncia que és trans”) i indicava el “nou nom” al subtítol, on s’hi referia en femení: “La intèrpret ha fet públic a les xarxes socials que el seu nou nom és Elliot.”

L’’Ara’, el 324.cat, ‘El Món’ i ‘Marca’ citen la pel·lícula ‘Juno’, però de maneres diferents 

Fer referència al titular a una de les pel·lícules més conegudes protagonitzades per Elliot Page, Juno, ha estat un recurs utilitzat per alguns mitjans per assegurar-se que l’audiència sabia a qui es referien. Ho feia, per exemple, l’Ara: “Elliot Page, protagonista de ‘Juno’, anuncia que és trans” o bé el portal de notícies de la CCMA: “Elliot Page, protagonista de ‘Juno’, anuncia que és trans: ‘Per fi estimo qui soc’”.

En canvi, el diari esportiu Marca, en la seva secció audiovisual, esmentava també ‘Juno’ però això no li estalviava mencionar el dead name de l’actor: “Ellen Page, protagonista de ‘Juno’, anuncia que és transgènere i canvia el seu nom a Elliot”.

El diari El Món optava per no marcar gènere al titular (“L’estrella de ‘Juno’ es declara transgènere en una carta colpidora”) però al subtítol s’hi referia com a “actor” i amb pronoms masculins: “L’actor de ‘The Umbrella Academy’ anuncia que a partir d’ara vol que es dirigeixin a ell com a Elliot”.

‘La Vanguardia’, nom anterior i una estranya benvinguda

El diari del Grup Godó es va referir a l’actor amb el seu nom anterior al titular de la notícia: “Ellen Page anuncia que és ‘trans’ i a partir d’ara es diu Elliot Page” (enllaç a l’original en castellà). En canvi, després, en explicar les reaccions, canviava de criteri. “Així ha donat la benvinguda Netflix a Elliot Page després d’anunciar que és trans”.

Si bé en aquesta segona peça es feia servir el nom actual de l’actor, s’atribuïa a Netflix una “benvinguda” que no s’entén a què fa referència. El tuit de la plataforma de continguts simplement felicitava l’actor [“Molt orgullosos del nostre súper heroi! T’estimem, Elliot! Tenim moltes ganes que tornis a la tercera temporada”]

‘El Nacional’ busca clics per revelar el nom actual 

Per si no era una pràctica prou inadequada el fet de referir-se a Page pel seu nom anterior, la secció del cor d’El Nacional, En Blau, no va voler deixar de banda el clickbaiting al qual ens té acostumats: “Ellen Page anuncia que és trans i quin és el seu nom a partir d’ara”. O sigui, una pràctica trànsfoba que a més, serveix per rapinyar visites al web.

‘El Mundo’, ‘dead name’ i ‘xafarderia’

Igual que altres mitjans, El Mundo titulava: “Ellen Page anuncia que és transgènere i canvia el seu nom a Elliot”. En una segona peça, es referia a l’actor com a Elliot, però era a la secció de ‘Celebrities’ i ho feia per explicar qui és la seva parella: “Emma Portner: la mujer de Elliot Page, que acaba de anunciar que es transgénero”.

El web de RAC1 contextualitza el nom anterior 

Si bé el portal de notícies de l’emissora de Godó esmenta el nom d’Ellen Page, ho fa entre parèntesi, s’entén que per situar el lector, i s’hi refereix amb pronoms masculins al llarg de la peça:  “Elliot Page (abans Ellen Page) anuncia que és transgènere”.

Pronoms erronis i ‘dead name’ en la majoria de cobertures

En aquest fil de Twitter s’hi recollien altres cobertures, la majoria de les quals fan servir també el nom antic i no respecten els pronoms escollits per l’actor:

 

*Gràcies a les aportacions dels lectors, aquest article ha estat editat posteriorment a la publicació en dos aspectes: un, per eliminar el deadname d’Elliot Page al primer paràgraf del text (les recomanacions de GLAAD indiquen que es pot citar una primera vegada per situar l’audiència, però presuposem que ja se sap de qui parlem) i també en un intertítol sobre la cobertura mediàtica; i dos, per afegir l’article ‘un’ al primer punt de les recomanacions (sense l’article, la paraula ‘transgènere’ seguia sent un adjectiu, i no un substantiu tal i com l’antiexemple volia mostrar).

Un Comentari

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.