«Vull compartir amb tu que sóc trans, les meves pronoms són ell / elle i el meu nom és Elliot. Em sento afortunat d’estar escrivint això. D’estar aquí. D’haver arribat a aquest lloc de la meva vida». Amb aquestes paraules Elliot Page sortia de l’armari trans a Twitter. Moltes veus aplaudien i reconeixien la valentia de l’actor d’Umbrella Academy. I llavors… comencen els titulars.

És poc probable que els mitjans de comunicació reconeguin que són misògins, homòfobs, lesbòfobs, trànsfobs. Fan posicionaments ideològics favorables al reconeixement LGBTI que sovint són més simbòlics que res, a jutjar pels titulars en casos com el que ens ocupa.

És el d’Elliot Page un cas de transfòbia als mitjans? Hi ha recomanacions i protocols per tal que les discriminacions no tinguin espai als mitjans, però com en molts altres casos, s’incompleixen. Fins i tot hi ha qui ataca l’anomenada «correcció política», com si es tractés d’un posicionament polític i no d’una mostra de respecte cap a les persones interpel·lades. Les recomanacions són, o haurien de ser, consensos en les guies d’estil dels mitjans.

Arrel de la declaració d’Elliot Page hem trobat diversos titulars. El progressista diari El País titula: «Ellen Page es declara transgènere i demana que l’anomenin Elliot» utilitzant el dead name -el seu nom anterior- i marcant estigma. L’ABC, diari conservador, en canvi, titula: «Elliot Page anuncia que és trans». Curiós que la ideologia que normalment traspuen els mitjans quedi tan alterada en aquest cas. La pregunta que es planteja és: com han d’anomenar els mitjans les persones trans?

Les fòbies a col·lectius específics solen ser pensades com a violències molt perceptibles, però en l’imaginari social no s’ha produït un canvi suficientment profund i allò inapreciable sol ser molt feridor. En el cas de les persones trans els titulars en són un exemple: tot i les recomanacions, tot i que no hi hagi voluntat estigmatitzadora, es parteix d’un model binari a partir del qual s’interpreta la realitat. Fins i tot en notícies sobre el col·lectiu LGBTI, les persones trans estan invisibilitzades: el 57% dels titulars en aquest àmbit fan referència a homes gais, tal i com analitzava Vicent Canet en un informe de Mèdia.cat. La fantasia patriarcal que les persones trans «estan atrapades en un cos en el que no es reconeixen» acaba produint la necessitat d’explicar la realitat des d’aquesta concepció binària i no des de la identitat de gènere amb què la persona es mostra o es descriu.

És inadequat, tot i semblar tan poc manifest, utilitzar el dead name com a context. Podem trobar com contextualitzar sense haver de descriure una persona a partir del que no és i, en tot cas, diferent a com es reclama. En el cas d’Elliot Page es pot contextualitzar en base a la seva carrera. En referir-s’hi com a Ellen, s’acaba minimitzant una decisió complexa i es menysprea una situació difícil per molta gent i, alhora, es posa al centre l’oposició entre passat i present entre un gènere i un altre, creant prejudici més que no pas informar.

Titulars i continguts de notícies han posat sobre la taula aquesta realitat binària, contraposant el que era i el que és. No han tingut en compte les dificultats d’expressar-ho públicament i la fragilitat que suposa per a les persones com Elliot desenvolupar-se com a transgènere i no binàries en un món on el privilegi pertany a un subjecte polític molt definit: home (cis), adult, blanc, heterosexual i propietari; un subjecte que deixa als marges la majoria social sobre la que exerceix el privilegi.

Informar a partir d’estereotips sense tenir en compte la diversitat real en les formes de ser, sentir-se i expressar-se és una forma d’exercir la fòbia, la violència estructural que pateixen, en aquest cas, les persones transgènere.

Les persones trans als mitjans: discriminacions més enllà d’‘ABC’

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.