L’altre dia parlava amb un periodista de Televisió de Catalunya i em deia: “Escolta, el dia que qualsevol televisió d’aquí o d’Espanya sigui la meitat de plural que nosaltres, parlem de tot”. Estàvem comentant la darrera càrrega que el partit Ciutadans feia contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en comissió parlamentària. En aquest cas l’antic partit d’Albert Rivera deia que era moment de retallar, més ben dit escapçar o mutilar, el pressupost de la CCMA a la meitat. Una bona defensa dels serveis públics.

No tinc cap interès en debatre sobre aquest particular amb qui vol l’eliminació de fet de la ràdio televisió pública catalana, és difícil convèncer els convençuts. Però sovint cal posar les dades sobre la taula per esvair qualsevol dubte. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA té 282 milions d’euros pressupostats per 2020; i l’empresa CCMA, 6 més. Tot plegat no arriba al 0,8% del mins pressupost de la Generalitat. Molt o poc?

Segons les dades oficials hauríem de sortir al carrer despullats i donant gràcies a Déu. Amb tot en contra, els mitjans de la ‘Corpo’ compten amb un 16% de quota de pantalla mitjana diària, produeixen 6.393 hores anuals d’emissió de programes culturals i divulgatius, que reporten 149.015 notícies produïdes, arriben a 670.000 oients radiofònics diaris de mitjana, desenvolupen 20.000 hores anuals d’emissió d’espais informatius, i van arribar a un rècord de més de 3 milions d’usuaris únics a internet el passat mes d’octubre.

Ara bé, i tenint en compte que som catalans i el nostre esport nacional és criticar, fa prou, la ‘Corpo’? La podem posar sota la lupa? Més enllà dels biaixos polítics, que són clars, evidents i normals, em preocupa que només siguin els qui volen eliminar o deslegitimar TV3 o Catalunya Ràdio qui els critiquin. Efectivament, al Parlament hi ha debat, però em demano sobre un debat professional. Fa prou per fomentar la producció audiovisual del país? Tornarem a connectar amb el jovent i els infants? Es fa prou per obtenir talent fora del circuit habitual i sovint endèmic? Tinc respostes negatives per les tres preguntes, en intensitats diferents, però negatives. I sóc usuari per terra, mar i aire dels mitjans de la ‘Corpo’, però m’hi vull poder enfrontar i discutir.

El maig d’enguany el diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco va demanar que es privatitzés TV3 i que l’independentisme “se la pagui de la seva butxaca”. Mira, que cal una televisió privada nacional efectiva té raó. Això faria apretar el mercat nacional; el local ja té les seves distincions i es manté com un nínxol interessant quant a talent (amb alguns exemples notoris i notables), directes i nous formats. L’autocrítica és estupenda, i als mitjans públics catalans se’n fa, el que cal és rebre-la també des de fora, entomar-la i sortir a jugar un partit important i complicadíssim. Vull poder barallar-me amb la meva tele i amb la meva ràdio, precisament per això: perquè vull que segueixin sent les meves.

És l’hora que els joves entrem a la corpo i arrasem amb tot

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.