L’incendi de dimecres al vespre en una nau de Badalona on malvivien un centenar de persones, que va causar almenys 3 morts, ha fet aflorar de nou reflexions pertinents sobre com el periodisme ha de cobrir situacions de vulnerabilitat.

Com es presenten aquestes situacions, quin relat se’n fa i com es situa i es contexualitza la informació pot suposar que el periodisme contribueixi a una millor consciència social i a rebaixar la tensió o bé al contrari.

En la cobertura dels fets de Badalona es detecten bones pràctiques i una sensibilitat en qüestió de drets que era difícil de trobar en mitjans generalistes no fa tants anys. Això posa sobre la taula que és possible fer una cobertura que contribueixi a la convivència i alhora, que no fer-ho pot ser una irresponsabilitat social.

1- No normalitzar una situació de vulnerabilitat

Explicar la situació de les persones que vivien a la fàbrica hauria d’implicar esmentar les traves per viure dignament o per aconseguir papers, així com la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne. En comptes de normalitzar una situació de vulnerabilitat, els mitjans poden visibilitzar-la i contribuir a fer palès que totes les persones tenen drets.

Així mateix, obrir el ventall d’actors que intercedeixen en els fets és clau: explicar qui té responsabilitat en els fets, per acció o per omissió.

En aquesta peça de Nació Digital, per exemple, s’explicava com les entitats denuncien les dificultats de la gent sense domicili fix per empadronar-se a Badalona:

L’incendi ha arribat després que entitats com Badalona Acull hagin denunciat reiteradament les dificultats de la gent sense domicili fix per empadronar-se a Badalona. Un obstacle que, a la pràctica, dificulta l’atenció social a aquestes persones.

2- Evitar criminalitzar i engreixar la por a l’okupació

El diari La Vanguardia feia dijous un tuit que després va esborrar on relacionava els habitants de la nau amb l’okupació i la delinqüència:

D’una banda determinats mitjans tenen des de fa mesos un discurs sobre l’okupació que alimenta el relat de la inseguretat i oblida les dificultats d’accés a l’habitatge. A més, relacionar immigració i delinqüència és un fet també freqüent.

“És més fàcil estigmatitzar el pobre que el ric”, afirma Maria Manyosa, coordinadora de l’Observatori dels Discursos Discriminatoris de Mèdia.cat. “La mirada blanca etnocèntrica de classe mitjana amb estudis, que és des d’on sovint parlen els mitjans de comunicació, tendeix a estigmatitzar les persones sense estudis, amb orígens diversos i sobretot pobres: el racisme també té classe, no es mira igual un futbolista d’èxit que una persona que recull ferralla.”

3- Apuntar cap a la responsabilitat de les administracions

Quan es va declarar l’incendi, molts representants polítics van anar a les afores de la nau i van fer declaracions lamentant els fets. Però què s’havia fet abans per evitar situacions com aquestes? LAra posava la mirada a la situació d’infrahabitatge i a la manca d’acció política contra la pobresa.

4- Obrir la mirada cap a “les altres Badalones”

La nau del carrer Guifré no és un cas aïllat. Hi ha molts municipis on s’han denunciat dificultats per a l’empadronament de persones sense domicili fix i on es repeteixen situacions de precarietat. Ho deixava clar el periodista de TV3 Ferran Moreno:

5- No esperar una desgràcia per informar de la situació

Situacions com aquesta només acostumen a ser notícia o bé quan hi ha una desgràcia com ha sigut el cas, o bé quan hi ha queixes de veïns, de vegades barrejades amb discursos excloents.

Abans de l’incendi, només un mitjà de comunicació -que en tinguem constància- havia entrat a la nau i havia informat de la situació parlant amb els seus habitants. Dijous, El Periódico va recuperar fotos de l’interior preses al juliol.

6- Per què a Societat i no a Política?

La majoria d’aquestes notícies van a les seccions de Societat. Però ens podríem arribar a preguntar per què no podrien anar a la secció de Política? “La causa de situacions com aquesta són les polítiques sobre habitatge, regularització o empadronament. Són decsions polítiques que fan que passin aquestes coses”, rebla Manyosa.