Les dades de pobresa i sobre mercat de treball apareixen rutinàriament als mitjans, amb més atenció encara arran de la crisi desencadenada per la Covid-19. L’impacte de gènere en què es tradueixen aquestes xifres, tanmateix, es manté com l’absent habitual en els plantejaments informatius.

Després de mesos de pandèmia, la idea que aquesta crisi afecta per igual totes les persones resulta absurda. S’ha vist que gairebé no hi ha realitats noves, sinó que, més aviat, les desigualtats que ja existien s’aguditzen. Així passa amb la precarització i la pobresa de les dones, ambdues agreujades arran de la COVID-19.

Segons l’estudi De les reflexions a l’acció: la igualtat de gènere després de la COVID-19, elaborat per ONU Dones i el Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD), es preveu que la taxa de pobresa entre les dones a escala global augmenti un 9,1% entre el 2019 i el 2021. Organismes com l’Institut de la Dona del Govern espanyol han assenyalat la importància d’aplicar un enfocament de gènere en la recuperació de la crisi. En un informe, la institució conclou que ignorar l’impacte sobre les dones tindria conseqüències econòmiques i socials que agreujarien la desigualtat. Tal com assenyala aquest document, les dones pateixen més precarietat i pobresa laboral, la qual cosa les situa en pitjor lloc respecte als homes de cara a afrontar un nou període de crisi —especialment per a les dones joves, les dones amb baixa qualificació i les dones migrants—. A més, l’Institut de la Dona recorda que alguns dels sectors més afectats, com el comerç, el turisme i l’hostaleria, estan altament feminitzats.

Tampoc és nou que les dones siguin les principals afectades en un context de crisi econòmica. Com explica Anna Pérez Quintana, professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i directora de la Unitat d’Igualtat d’aquesta universitat, “les desigualtats de gènere que caracteritzen la societat patriarcal s’accentuen davant situacions de crisi”. Per això, “durant la crisi econòmica iniciada el 2008, la política de retallades en la despesa pública va tenir un clar biaix de gènere: els sectors més afectats per aquestes retallades van ser sectors feminitzats, com la sanitat, l’educació i els serveis de cures de persones. En aquesta recessió, un altre dels ajustos va arribar per la via de reduir els salaris. Així, succeeix que les crisis econòmiques se salden augmentant la desigualtat social, la qual cosa repercuteix clarament en les dones atesa la feminització de la pobresa”, afegeix.

En aquest sentit, Pérez Quintana observa que un indicador d’aquesta desigualtat de gènere amplificada per la crisi són les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), on, diu, “l’impacte de gènere salta a la vista: al tercer trimestre de 2020, la taxa d’atur femenina ha crescut fins al 18,4%. Supera la masculina en quatre punts”.

Xifres de desocupació i ocupació sense enfocament de gènere

Cada mes, els mitjans de comunicació publiquen peces sobre les dades de desocupació que ofereixen claus sobre la diferent situació d’homes i dones al mercat laboral. Però afronten aquestes xifres amb perspectiva de gènere? Si bé és cert que hi ha de tot, atendre l’impacte de gènere diferencial en la participació i la presència al mercat de treball no és l’opció més habitual. Les dades sobre l’atur es publiquen desagregades per sexe —igual que per comunitats autònomes o trams d’edat—, però no tots els mitjans recullen aquesta variable.

En una anàlisi sobre les últimes dades d’ocupació publicada el 2 de desembre a El Periódico es parla de la pujada de l’atur, la tendència a l’estabilització de l’ocupació i el repunt dels ERTO. No obstant això, no s’atenen ni analitzen amb mirada de gènere.

En una notícia que va publicar el mateix dia el diari Ara sobre les mateixes dades, sí que es té en compte aquesta variable, encara que no es desenvolupen les conseqüències ni els per què, de manera que les xifres no aconsegueixen explicar una realitat estructural diferencial entre homes i dones, que transcendeix les dades oficials fetes públiques en un moment concret: “Les dones continuen sent més castigades per la falta de feina”, recull la informació.

A Catalunya, del total de persones en situació de desocupació, segons aquestes últimes dades, el 55% són dones. Una dada que tampoc recull El Periódico en una peça titulada “Les cinc claus de les dades de l’atur al novembre”, la intenció de la qual és recollir els punts més importants de l’últim mes i en la qual s’ignora el gènere com a eix d’anàlisi i, així, la situació específica de les dones.

Sovint trobem que les especificitats per raó de gènere no s’incorporen a les informacions. La periodista d’Alternativas Económicas Ariadna Trillas observa que “o bé es fa un article amb la intencionalitat de parlar de les discriminacions que sofreixen les dones —més atur, més contractes parcials, major taxa de pobresa o pensions més baixes— o bé s’ignora totalment el problema”. És a dir, no és habitual trobar peces que incloguin una perspectiva de gènere, sinó que aquestes qüestions s’aborden en informacions puntuals i únicament centrades en les discriminacions per gènere.

El més habitual és que els mitjans ho expliquin en una notícia a part i, sovint, arran de la presentació d’un informe o d’estadístiques concretes sobre aquesta qüestió. Una pràctica que evidencia com la perspectiva de gènere resta absent en bona part de les redaccions.

En els dies previs a la publicació de les notícies esmentades —a finals de novembre—, l’Observatori del Treball i Model Productiu publicava l’informe Dones i treball a partir de les dades extretes de l’última EPA.

Aquesta anàlisi aborda claus sobre la desigualtat econòmica en termes de gènere que van més enllà de les xifres d’atur i ocupació i evidencia la quantitat de dones que, respecte als homes, viuen situacions de precarietat malgrat tenir un treball. Així, conclou que la majoria de les dones —el 88%— que han trobat una ocupació durant el tercer trimestre ho han fet a temps parcial, mentre que l’increment de l’ocupació masculina ha estat en gran part amb contractes a jornada completa —en un 85,9% dels casos.

Segons resumeix l’estudi, la situació econòmica de les dones s’ha vist afectada en major mesura durant la pandèmia: tenen taxes d’activitat i ocupació menors i pitjor qualitat quan estan ocupades, per l’alta temporalitat i una major parcialitat en els seus contractes; a més, l’atur és més alt i sofreixen més la desocupació de llarga durada.

Mitjans locals com el Diari de Girona o el diari Regió7 van recollir aquesta informació a través de la mateixa notícia provinent de l’Agència Catalana de Notícies. No obstant això, aquestes dades no van ser tingudes en compte en les habituals anàlisis sobre les dades de l’atur en la resta de mitjans durant aquests dies.

Com afecta les dones? No és una pregunta que es formuli i respongui de manera orgànica en el plantejament de les informacions. El relat universal, per tant, continua sent el relat masculí.

Més enllà de les dades: amb prou feines s’aborden les conseqüències 

A més d’oferir dades desagregades per gènere, és necessari abordar també les conseqüències després d’oferir indicadors, una feina que en els mitjans de comunicació es dilueix entre les estadístiques i la visualització de xifres.

La professora Anna Pérez Quintana explica que, per a una part de la població constituïda majoritàriament per dones, “les primeres necessitats —menjar, casa, treball, aigua o electricitat— han deixat d’estar cobertes” des que va començar la crisi provocada per la Covid-19. “Els bancs d’aliments han ajudat significativament a donar resposta a aquesta necessitat, però els desnonaments no han cessat a pesar que al seu moment es va anunciar la seva interrupció durant la pandèmia. En aquest sentit, cal recordar que les dones sofreixen major exclusió residencial que els homes, especialment les que viuen soles o són caps de família en llars monoparentals. Així mateix, el cobrament de la prestació per desocupació està sofrint retards des del passat mes d’agost”, desenvolupa Pérez Quintana.

Ariadna Trillas també fa referència a la situació particular de les famílies monoparentals, de les quals diu que “són més aviat monomarentals”, ja que de les gairebé dos milions de famílies d’aquest tipus que hi ha a l’Estat espanyol, aproximadament un milió i mig estan encapçalades per dones. “Bona part de les ajudes han estat enfocades a elles i s’ha posat èmfasi en el tema”, explica. Tal com recorda Pérez Quintana, l’ingrés mínim vital aprovat pel Govern espanyol a finals de maig inclou ajudes per a les famílies monoparentals, així com per a víctimes de violència de gènere o dones en situació d’explotació sexual.

En els mitjans de comunicació, formats com el Telenotícies de TV3 han tractat la situació específica de les famílies monoparentals. En una peça emesa el 27 d’abril, després d’un mes de confinament, aquesta cadena posava el focus en l’alt índex de vulnerabilitat d’aquestes famílies —ho són una de cada deu a Catalunya, l’11%— i esmentava el fet que la majoria estan formades per dones. No obstant això, la informació no establia una relació directa entre l’especial vulnerabilitat de les famílies monoparentals i el fet que estiguin encapçalades eminentment per dones.

El 7 d’octubre, la mateixa cadena entrevistava una dona, mare sola a càrrec de tres menors, com un dels perfils que la Creu Roja ha atès durant la pandèmia. En aquest cas, a pesar que es parla d’un dels col·lectius que més estan patint les conseqüències de la pandèmia, no hi ha un enfocament explícit de gènere en abordar el cas d’una família monomarental, la qual cosa plantejaria la història d’aquesta dona com una situació habitual més que com un cas aïllat.

En aquest sentit, Ariadna Trillas opina que des dels mitjans de comunicació, mesures com l’ingrés mínim vital s’han plantejat “més com una ajuda per a pobres que des d’una perspectiva de gènere”: “No s’ha posat èmfasi a veure com es desagrega aquesta pobresa: en quina mesura afecta els homes i en quina mesura les dones”, concreta, a pesar que l’abast i l’impacte són diferents. Entre d’altres, en mirar la pobresa feminitzada s’ha de tenir en compte que l’empobriment, a la pràctica, suposa una limitació per viure vides més autònomes i implica per a les dones un factor de risc d’augment de l’exposició a violències masclistes.

El vincle entre la desigualtat econòmica estructural per raó de gènere —plasmada en la situació de les dones respecte al mercat laboral i inseparable de la seva consideració de cuidadores principals— i la violència contra les dones, tanmateix, sol passar-se per alt als mitjans, tant en parlar de pobresa com en parlar d’agressions masclistes. Excepcionalment, encara, s’aposta per explicar-lo i cridar a l’atenció a través de l’anàlisi que poden aportar, per exemple, expertes en polítiques públiques o economistes amb perspectiva de gènere, davant les xifres publicades amb certa periodicitat.

El relat mediàtic sobre l’avortament ja identifica que obstaculitzar-lo vulnera els drets de les dones

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.