El tradicional repàs als temes més llegits de l’any al web de Mèdia.cat ens porta, en aquest 2020 tan singular, una sorpresa: si bé els articles sobre el tema que ha dominat l’actualitat informativa, el coronavirus i les seves conseqüències, són presents al rànquing, no hi són de manera significativa ni en els primers llocs.

En canvi, han interessat més qüestions que formen part dels focus habituals d’aquest Observatori: temes silenciats als grans mitjans -i, especialment, els articles de la nostra publicació en paper, l’Anuari Mèdia.cat-, radiografies de l’extrema dreta i com cobrir-la, amenaces climàtiques que han passat desapercebudes i pressions i impediments a la feina dels periodistes, entre molts altres temes. Us proposem recuperar-los:

1. De cada 100 alts funcionaris de l’Estat, 60 són de Madrid i 4, catalans

El tema que obria l’Anuari Mèdia.cat 2019, que vam presentar just abans del confinament, és l’article més llegit de l’any al nostre web. El reportatge, del periodista Daniel Sánchez Ugart, detalla com els cossos d’alts funcionaris de l’Estat són formats molt majoritàriament per persones de les regions centrals d’Espanya. Aquests treballadors controlen les estructures de poder a través de les seves influències en la política, però també perquè molts d’ells acaben fent el salt a la política activa o a les grans empreses.

15 madrilenys per cada català al ‘deep state’

2. Pistes per saber ràpidament si una informació és creïble

Quan la pandèmia del coronavirus va arribar al nostre país, es van multiplicar les informacions falses sobre el tema i també els rumors que s’escampaven per Whatsapp i altres xarxes. Per combatre la desinformació, va circular molt l’Autoverificador, una infografia inclosa a l’Anuari que ajuda a veure si una informació és fiable o no:

L’autoverificador: com identificar informacions falses

3. Retrat d’un dels clans de l’extrema dreta al nostre país

També a l’Anuari es retrataven els Royuela, un dels clans amb més pedigrí dins l’extrema dreta als Països Catalans i a l’Estat espanyol. Les bombes, les ganivetades, les relacions amb el feixisme internacional, la proximitat als cossos de seguretat, l’ultracatolicisme i els negocis immobiliaris marquen el seu expedient, una llarga llista que arriba fins als nostres dies. La traducció al castellà del reportatge ha estat molt llegida també.

Royuela: els jerarques de la ultradreta catalana

4. El govern Albiol amenaça una periodista en relació a la nau incendiada a Badalona

L’única periodista que va entrar a la nau del barri del Gorg –abans de l’incendi que va causar 3 morts al desembre– va rebre amenaces de veïns de la zona i va ser increpada per dues regidores del PP. Ho va relatar ella mateixa en una entrevista a Mèdia.cat que només dues setmanes després de publicar-se s’ha colat a la llista dels més llegits de l’any. Xavier Garcia Albiol va anunciar que es querellaria contra ella per haver dit que l’alcalde va minimitzar comentaris dels veïns que parlaven d’atacar la nau.

“Dues regidores i veïns de Badalona em van intimidar perquè el meu reportatge de la nau trencava el relat d’inseguretat d’Albiol”

5. Pilar Rahola com a símbol: prou tertulians

Després d’un dels habituals soliloquis de Pilar Rahola al FAQS de TV3, l’exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga li va etzibar: “Li han dit que digui tot això?”. El comentari de la tertuliana sobre les “classes mitjanes apurades” que ingressen 90.000 euros l’any la va posar un cop més al punt de mira, però en aquest article d’opinió, Enric Rodon anava més enllà: afirmava que no ens calen tertulians entesos com a professionals de la transmissió d’ideologia, sinó experts que donin pistes per entendre el món.

“Li han dit que digui tot això?”

6. La JEC va perjudicar TV3 mentre un dels seus vocals cobrava de Ciudadanos

Una investigació d’eldiario.es va revelar al febrer com Andrés Betancor, vocal de la Junta Electoral Central entre octubre del 2017 i juliol del 2018, cobrava al mateix temps de Ciudadanos. Joan Canela va recollir a Mèdia.cat com, en aquest període, la JEC va intervenir activament en desenes de decisions que van retallar l’autonomia dels mitjans públics catalans –principalment TV3, però també Catalunya Ràdio i Betevé- i en van condicionar des del llenguatge fins a certes cobertures.

La Junta Electoral de Betancor va perseguir TV3 a petició de Ciutadans

7. TV3, feta per i per a ‘boomers’ i generació X: on són els joves?

Arnau Lleonart carregava, en un article d’opinió, contra la generació que ha treballat a TV3 des que va sortir de la carrera i exigia renovació en la plantilla i els continguts de la televisió pública: “Estic fart de la seva omnipresència. Dels que parlen davant la càmera i dels que hi treballen al darrere. Estic fart que ens facin veure la vida des del seu filtre, fart que no sapiguem donar un nou rol als grans professionals que acumulen anys d’experiència sense que suposin un tap pels nascuts anys més tard.”

És l’hora que els joves entrem a la corpo i arrasem amb tot

8. Les reflexions de Lídia Heredia sobre l’estat del periodisme

La presentadora d’Els Matins de TV3 és una de les veus periodístiques més reputades del país. En aquesta entrevista que li feia Joao França, repassava les implicacions per als mitjans de la situació viscuda a causa del coronavirus i expressava preocupacions sobre el periodisme actual, que té tasques pendents si vol contribuir a construir en un món polaritzat: la primera, parlar més sobre allò que es fa i menys sobre allò que es diu.

“Voler convertir la tertúlia en un arc parlamentari és la pitjor manera de garantir la pluralitat”

9. La cervesera Damm es renta la cara amb anuncis antiplàstic

L’exitosa campanya publicitària de Damm de 2019 parlava de l’impacte contaminant del plàstic al mar. És el manual del greenwashing: les grans empreses inverteixen cada vegada més en publicitat per llançar missatges ecologistes; una estratègia que, segons els experts, pot servir per netejar vincles amb sectors poc sostenibles que, sovint, no apareixen als mitjans convencionals. Ho explicava Mary Villena en un dels textos de l’Anuari en què hi col·laboren estudiants de Periodisme, en el seu cas de la UPF.

Damm i el ‘greenwashing’

10. La desaparició del riu Siurana, fora dels focus

Un problema mediambiental amb un origen que es perd en el temps i, a més, en una comarca poc present als grans mitjans, com és el Priorat: tot plegat, una combinació força infal·lible perquè el tema sigui silenciat o si més no força ignorat. L’Anuari aprofundia, amb un reportatge de Sergi Franch, en com el riu Siurana ha estat exhaurit per satisfer interessos aliens en una comarca veïna, malgrat els problemes d’aigua del Priorat i les reclamacions de consells comarcals, ajuntaments i entitats ecologistes.

Riu Siurana, destinació Salou

11. L’imperi de Planeta, construït a punta de pistola

Un dels exitosos vídeos que publica Octuvre, una iniciativa impulsada pels exdiputats Albano Dante i Marta Sibina, es feia ressò del passat franquista del Grup Planeta. Les dades s’extreien del llibre de Lluc Salellas El franquisme que no marxa, coeditat per Saldonar i el Grup Barnils, i d’un article de Xavier Borràs a Mèdia.cat que aquesta setmana el mateix Octuvre simulava penjar en suports publicitaris al metro de Barcelona.

El passat franquista del Grup Planeta, a ‘Octuvre’

12. Volem un ‘Spotlight’ nostrat, però que sigui real

Albert Balanzà repassava la fascinació que causen les pel·lícules sobre periodistes d’investigació i la poca connexió amb la realitat que vivim a les redaccions. El retrat del panorama periodístic que feia en aquest article d’opinió és desolador, però identificava algunes de les coses que cal canviar si es vol avançar cap a una solució.

La pel·lícula definitiva

13. Els ‘crims’ televisius manquen de mirada feminista i de crítica a la policia

L’èxit radiofònic i televisiu de Crims, així com de multitud de sèries de Netflix sobre assassinats i altres successos, fa adient un repàs dels punts forts i febles del gènere i de com l’hem importat a casa nostra. Entre les mancances, una mirada poc experta en tractar crims masclistes o poc crítica amb la feina dels cossos policials, com relata aquest reportatge de Sònia Calvó:

Crims: el ‘true crime’ a la catalana importa també les ombres d’un gènere qüestionat

14. Guillem Agulló, criminalitzat als mitjans

La pel·lícula La mort de Guillem, emesa simultàniament a l’octubre a ÀPunt, TV3 i IB3, ha posat sobre la taula de nou la criminalització mediàtica que es va fer del jove assassinat a mans de l’extrema dreta. Quin paper van tindre els mitjans valencians en el cas? Quin relat van construir dels fets? Ho repassava aquest reportatge de Sergi Moyano:

El ‘crim’ mediàtic contra Guillem Agulló

15. El fotoperiodisme davant la pandèmia

Alguns fotoperiodistes es queixen de com, les primeres setmanes de la pandèmia, no van poder accedir a hospitals i quiròfans per documentar el que estava passant. Aquest informe de Bru Aguiló  recull el testimoni de diferents professionals del periodisme i del fotoperiodisme, així com d’acadèmics i gent afectada directament o indirectament per la Covid-19.

Una pandèmia a cegues

16. Falten cares com la d’Alaaddine Azzouzzi als mitjans

Aquest estudiant de Periodisme mataroní té vint anys i a les redaccions catalanes no coneix referents com ell, fill de pares marroquins. Insisteix en el fet que com a periodista pot parlar d’alguna cosa més que de racisme. En aquesta entrevista amb Joao França reflexiona sobre la manca de diversitat als mitjans:

“Sembla que el món de periodisme sigui només pels blancs”

17. Les donacions d’Amancio Ortega tapen un debat de fons

Una anàlisi de Montse Santolino a l’Anuari donava les claus sobre com la cobertura mediàtica de les donacions de l’expresident d’Inditex a la sanitat pública al maig del 2019 havia deixat de banda debats de fons sobre desigualtat, redistribució de la riquesa i responsabilitat empresarial.

Amancio Ortega i la cara amable de l’ultracapitalisme

18. L’elevada audiència maquilla l’estancament de TV3

De nou, les reflexions sobre els reptes que entoma la CCMA van generar molt d’interès, en aquest cas amb un article d’opinió de Roger Vilalta publicat al gener, que posava l’accent en com els atacs injustos i furibunds a la televisió pública per part dels que la volen destruir no ens haurien de privar d’un debat constructiu per enfortir-la amb visió de futur.

‘La nostra’ nostra

19. Com (no) cobrir l’extrema dreta: el mirall italià

La periodista Alba Sidera, corresponsal a Itàlia d’El Punt Avui i col·laboradora de Mèdia.cat, va presentar aquest Sant Jordi Feixisme persistent, un llibre que radiografia la Itàlia de Matteo Salvini i l’ascens de l’extrema dreta en aquest país. Sidera dissecciona l’extrema dreta italiana i el paper dels mitjans en el seu ascens, en aquesta entrevista de Sònia Calvó:

Alba Sidera: “Falta cultura periodística antifeixista”

20. Un any de rècord en les amenaces a la llibertat d’expressió

Un informe de Joan Canela publicat a principis de 2020 feia balanç dels casos recollits al Mapa de la Censura durant l’any anterior. El 2019 es van recomptar 201 incidents, el major nombre de casos recomptat mai. Va ser especialment preocupant el repunt en el nombre d’agressions i amenaces a professionals de la informació. A principis de 2021 es publicarà el balanç dels casos recollits al Mapa durant aquest 2020.

2019: Periodistes a la diana