Per a molts observadors i analistes, l’11 de setembre de 2001 va significar el començament del segle XXI, amb l’atac a les torres bessones de Nova York com a punta de l’iceberg del xoc de civilitzacions i de la globalització del terrorisme. Avui, de manera semblant, podríem atribuir el moment “fundacional” de l’era de la desinformació als fets del Capitoli del 6 de gener de 2021.

L’ocurrència no és ben bé meva, sinó d’un dels experts entrevistats al documental de Netflix The Social Dilemma (El dilema de les xarxes socials, 2020). L’expert explica que, si fins ara érem a l’era de la informació, els efectes de les notícies falses que es propaguen a través de les xarxes socials ens han fet entrar en l’era de la desinformació.

No hi ha dubte que un dels factors que han portat a l’esclat del Capitoli és, efectivament, la desinformació, que de manera interessada s’escampa fàcilment per tot arreu i corca els fonaments de la informació, de la llibertat i de la democràcia. Ho ha dit el secretari general de la Federació Internacional de Periodistes (IFJ), el francès Anthony Bellanger: “Això és el resultat final d’un llarg procés de demonització i discurs d’odi irritant contra els mitjans de comunicació als Estats Units per part de Donald Trump”.

De tota manera, no podem aïllar el fenomen als Estats Units, com ja sabem fa temps. Els lectors de Mèdia.cat ho saben prou bé. A Europa tenim el problema identificat, però, fins ara, les iniciatives per corregir les conseqüències de l’ús pervers i antidemocràtic de les xarxes socials i d’internet han estat poc eficaces.

La solució al problema, com s’ha dit i repetit, és més periodisme. Més rigor i més treball al servei de la veritat, de la llibertat d’expressió, del respecte a les persones i de la democràcia. I també és una solució creure i fomentar instruments com ara el Codi de bones pràctiques sobre Desinformació de la Unió Europea, tot i que estigui potser massa focalitzat en les grans empreses de comunicació i poc atent al paper dels treballadors i treballadores de la informació i dels mitjans més petits o de proximitat.

No. No podem deixar les polítiques de comunicació únicament en mans de les administracions i de les empreses. Una eina com el Codi de bones pràctiques sobre Desinformació o iniciatives semblants podrien ser més eficaces si tinguessin fonaments en forma d’arrels i absorbissin els “nutrients”, l’energia positiva, a les redaccions i les facultats de periodisme. Potser somio truites, però crec que seria un senyal de maduresa que cadascú de nosaltres, cadascú des del seu lloc, empenyés en aquesta direcció, com si evitar un altre Capitoli fos també responsabilitat nostra.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.