Les restriccions imposades per la pandèmia i les seves conseqüències protagonitzen gran part dels 155 casos recollits al Mapa de la Censura al 2020. Els ERTO i acomiadaments als mitjans han aprimat la pluralitat informativa, els obstacles per preguntar en rodes de premsa en línia i per cobrir actes al carrer han complicat la feina dels periodistes i determinades iniciatives per combatre la desinformació han aixecat sospites. L’acusada reducció de la protesta al carrer explica en gran part que hi hagi 46 casos menys que al 2019, que va ser un any marcat per les mobilitzacions post-sentència.

DESCARREGUEU AQUÍ el llistat complet dels casos del Mapa de la Censura 2020

El Mapa de la Censura és una iniciativa de l’Observatori Mèdia.cat que des de l’any 2015 recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al desenvolupament integral dels drets a la llibertat d’expressió, informació, premsa o manifestació artística o acadèmica als Països Catalans, seguint els paràmetres i les definicions habituals en els organismes internacionals.

A més de la salut i l’economia, la covid-19 també ha afectat el dret a la informació i la llibertat d’expressió durant el 2020. I ho ha fet en sentits diversos. Per una banda, afegint dificultats i obstacles en la cobertura al carrer i de les rodes de premsa no presencials, on s’han arribat a triar les preguntes i no s’ha permès repreguntar. I per l’altra, amb l’onada d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Com a teló de fons, també ha estat un any de debat entorn el fenomen de les fake news i sobre com combatre-les. En aquest sentit, el govern espanyol ha aprovat un procediment d’actuació contra les «les campanyes de desinformació», a demanda de la Comissió Europea, que ha aixecat polseguera política i social, tant per part de partits polítics com d’organitzacions que consideren que amenaça drets adquirits com la llibertat d’expressió.

Alhora que, en terme generals, la pandèmia ha generat una concentració d’incidents entre el març, l’abril i el maig, l’estat d’alarma i les restriccions en la mobilitat s’han traduït en una reducció significativa de la protesta al carrer, després d’un cicle mobilitzador de la tardor de 2019 amb la sentència contra els líders independentistes a Catalunya. Sens dubte, és un dels factors que incideix en una davallada de situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al desenvolupament integral dels drets a la lliure expressió, informació, premsa o manifestació artística o acadèmica. Si el 2019, el Mapa de la Censura dels Països Catalans va recollir 201 incidents, gran part durant la cobertura de protestes socials i polítiques postsentència, el 2020 la xifra baixa fins als 155.

La categoria que suma més incidents és «Amenaces, intimidacions i obstaculitzacions» a periodistes o mitjans amb 28, però, a més, s’han recollit 8 «Agressions físiques». Ambdues categories sumades, d’acord amb el mètode de classificació de l’any 2019, el nombre d’incidents recollits és quantitativament inferior al de 2019 (41 casos). En aquest primer grup, que majoritàriament són casos relacionats amb la cobertura al carrer, també cal afegir-hi 7 «Identificacions i retencions» de professionals per part de la policia. Durant l’any, també s’han recollit 22 situacions de “Pressions, censura o autocensura”, 20 casos d’ «Acomiadaments i precarietat» -que han incrementat en sis respecte a l’any anterior- i també una vintena de situacions de «Censura d’expressions artístiques i acadèmiques». Per sota, s’han detectat 17 «Denúncies, procediments i resolucions judicials», 16 casos de «Censura de continguts i opinions a la xarxa» i una desena d’afectacions per «Legislació i posicionaments de poders públics». Com l’any anterior, s’han detectat dos casos d’«Assetjament o agressions sexistes contra dones periodistes», una categoria creada per primer cop el 2019, i finalment dos més sota la nova categoria de «Censura algorítmica».

Balanç de l'any 2020 al Mapa de la Censura de Mèdia.cat. Infografia: Elisenda Rovira.

A més de restriccions del dret a la informació, algunes categories evidencien que, durant el 2020, la llibertat d’expressió també ha rebut atacs. Directament l’extrema dreta i alguns grups sense identificar han sabotejat murals i monuments -per la democràcia, contra la monarquia, de Lluís Companys o els maquis. Però, a més, alguns atacs han sigut a través de la judicialització. Hi ha procediments que s’arrosseguen des del 2019, com el que van impulsar diferents sindicats policials contra el còmic On és l’Estel·la? de l’editorial Comanegra, i se n’han resolt d’altres, com el del col·lectiu musical La Insurgencia, amb la confirmació per part del Tribunal Suprem espanyol d’una sentència de sis mesos de presó contra el cantant sabadellenc Alex Nicolaev –més conegut com a Elgio- i els altres onze integrants del col·lectiu musical pel contingut de les seves cançons. En relació amb les xarxes socials, el mateix tribunal ha confirmat la sentència condemnatòria per apologia del terrorisme contra Pablo Hasél per uns tuits. I en sentit contrari, el raper també ha rebut una altra condemna per haver agredit, coaccionat i insultat un periodista de TV3 a la Universitat de Lleida el 2016. Però a més, al País Valencià, l’extrema dreta ha intentat censurar l’obra Poder i santedat de Manuel Molins i s’ha querellat -un líder d’España 2000- contra la pel·lícula de Guillem Agulló.

Menys carrer però els mateixos obstacles

Tot i la caiguda de la protesta social, el carrer ha continuat concentrant un nombre rellevant d’atacs al dret a la informació, un total de 46, i els cossos policials n’han protagonitzat la majoria, 28. Durant la cobertura de manifestacions i també de desnonaments, periodistes i fotoperiodistes han estat identificats per la policia, que en diverses ocasions també ha obstaculitzat el desenvolupament de la seva feina i ha comès tres agressions.

Els professionals de la informació, amb menor mesura que l’any anterior, han sofert empentes, insults o intents de boicot d’algunes cobertures per part de manifestants. Almenys en cinc ocasions, l’extrema dreta ha causat els incidents, com en el cas de Betevé, que va patir amenaces i agressions en una manifestació de Vox i en una mobilització ultra durant el mes de gener, o d’un grup de periodistes que va ser intimidat durant una concentració d’extrema dreta a la plaça Tetuan l’11 de desembre. Precisament, l’endemà de la Diada, la seu de l’entitat Òmnium, que no és gaire lluny d’allà, va aparèixer amb destrosses.

Cal destacar la detenció de la fotoperiodista Mireia Comas mentre cobria un desnonament a Terrassa. Tot i identificar-se, va acabar emmanillada, acusada d’atemptat a l’autoritat i amb una petició de fiscalia d’un any de presó i 170 euros per una presumpta agressió a una agent dels Mossos d’Esquadra. Finalment, ha estat absolta amb una sentència que no dona versemblança al relat policial i que fa una defensa de la presumpció d’innocència. En relació amb el cas, sis fotoperiodistes van ser identificats per la Brimo de Mossos i amenaçats amb ser denunciats per no respectar “les distàncies de seguretat” quan tornaven d’una manifestació en suport a Comas.

El virus dels acomiadaments

Si el 2019 va estar marcat per operacions de compravenda de grups mediàtics, acomiadaments i tancament de mitjans, el 2020, amb la pandèmia com a colofó, la pèrdua temporal o definitiva de llocs de feina s’ha precipitat. Mentre augmentava el consum d’informació durant l’emergència sanitària, els mitjans van patir una davallada dels ingressos en publicitat i va començar el degoteig d’ERTO. Durant l’any, el Mapa de la Censura ha recollit una vintena de casos d’acomiadaments i precarietat, que han afeblit encara més les redaccions al conjunt dels Països Catalans, molt tocades des de la crisi de 2008.

Després d’acomiadaments als diaris valencians Las Provincias i Información, i al Diario de Mallorca entre el gener i el febrer, el mes de març Prensa Ibérica va ser el primer grup de comunicació en anunciar un ERTO, que afectava El Periódico, Sport, Diario de Mallorca i Diario de Ibiza. Darrere van anar-hi el Grup Godó, Prisa i El Mundo. Només al País Valencià, una quarta part dels periodistes van passar a estar afectats i el 60% dels freelance van perdre la meitat dels ingressos, tocant de ple el futur del periodisme als Països Catalans. Però a més, abans d’acabar l’any, el grup Prensa Ibérica ha anunciat acomiadaments més enllà dels ERTO a Información, Levante-EMV i Regió 7, i Unidad Editorial, el tancament de la delegació d’Alacant d’El Mundo.

Control i censura a les xarxes

Les dades també apunten que durant el 2020 la llibertat a les xarxes s’estreny. L’apartat de “Censura de continguts i opinions de les xarxes” aglutina 16 casos, vuit causats per algun cos policial. La Policia i la Guàrdia Civil, el mes d’abril, reconeixien obertament que vigilen els missatges de ciutadans a les xarxes socials. A Gandia, la Benemèrita detenia un home pel contingut de les opinions publicades a xarxes socials sobre la monarquia, la justícia o els cossos policials; una veïna de Mataró era detinguda pels Mossos d’Esquadra per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme a través d’una piulada; o l’Audiència Nacional citava a declarar un tuitaire de Reus per “injúries a la Corona”.

En paral·lel, la pandèmia ha abonat encara més el terreny per al control i limitació de la llibertat d’expressió a xarxes i Twitter España, per exemple, va modificar les seves normes per eliminar les piulades que neguessin les recomanacions de les autoritats sanitàries. De fet, quatre de les situacions recollides durant l’any són provocades directament per les grans empreses tecnològiques Twitter i Facebook.

En aquest sentit, cal destacar també l’aparició cada vegada de més casos de censura algorítmica, és a dir, l’eliminació errònia per suposades violacions de les polítiques de les grans plataformes digitals que recorren a filtres automatitzats que donen errors.

Si la pandèmia ha marcat els casos del Mapa de la Censura d’aquest 2020, les conseqüències econòmiques i socials que se’n deriven condicionaran el mapa que vindrà. La crisi econòmica i l’impacte sobre les condicions de vida de la població poden afeblir encara més el sistema mediàtic als Països Catalans i, alhora, obrir un nou cicle mobilitzador amb més tensió al carrer, on caldrà veure si es permet als periodistes treballar amb llibertat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.