Fa uns dies es feia viral un quadre que formava part de l’anàlisi que el Consell Audiovisual de Catalunya havia fet del tractament informatiu de la Covid-19 a TV3. Una estadística titulada “Persones que participen en espais d’opinió relacionats amb la covid-19” que liderava, oh sorpresa, Pilar Rahola, amb vuit hores d’intervenció, seguida de lluny per Antoni Bassas –menys de la meitat del temps– i on el primer nom relacionat amb la ciència està a l’onzena posició: el doctor en genètica molecular i fisiologia humana Salvador Macip, una hora i mitja de presència en pantalla; set aparicions, per les 37 de Rahola.

Aquest quadre va sortir del context de l’informe per volar sol a les xarxes socials, on el titular era fàcil: Rahola és la persona que més ha parlat de Covid a TV3. Maco, i una dada més a afegir a l’omnipresència de la col·laboradora més controvertida de la televisió pública. El repàs a la llista sencera afegia a l’habitual artilleria contra Rahola una dada aparentment esfereïdora: TV3 havia deixat en mans de periodistes, politòlegs, economistes i tertulians en general l’opinió sobre la covid. Bonic per afegir-ho a la bateria de retrets i a la teoria contra la totologia a les tertúlies, però completament fals: el mateix informe destacava la presència dels experts, amb molt més pes que en períodes habituals, i dels responsables de gestionar la pandèmia, que apareixien, en els dos casos, com a entrevistats. Per tant, el mapa que fa el CAC no és tan preocupant: els experts exposen les dades, els polítics expliquen què s’ha fet amb aquestes dades, i els opinadors valoren la gestió política.

Si sortim de TV3 i ens fixem en el panorama general dels mitjans la pandèmia ha servit per fer, per una vegada, un pas que sempre forma part del catàleg de les bones intencions, però mai es fa: el de deixar en mans dels experts la valoració de la pandèmia. Hem convertit en una estrella Oriol Mitjà –la Rahola de l’epidemiologia–, hem vist que el doctor Antoni Trilla no només treballa amb la grip comuna i ens hem familiaritzat amb noms nous: la doctora Magda Campins, el doctor Benito Almirante o el doctor Robert Güerri, per citar-ne tres. I no només d’epidemiòlegs hem viscut els mitjans: amb la pressió a les UCI hem conegut els intensivistes, la pressió assistencial ens ha dut als CAP i la necessitat d’interpretar les dades ens ha portat a l’estadística avançada.

Les tertúlies tenen molts problemes i no els resoldrem en tres paràgrafs: l’espectacle per sobre l’anàlisi, l’argumentari polític per sobre l’honestedat intel·lectual, les quotes per sobre del talent… N’hi ha de tot i a tot arreu, tertúlies meravelloses i Sálvames, racons per l’anàlisi i programes que s’han convertit en planter de futurs diputats. Però davant dels experts, la majoria de tertulians i tertulianes han assentit, han reconegut saber-ne poc d’epidemiologia, han preguntat el que qualsevol ciutadà podria fer i sí, en alguns casos han optat pel cunyadisme, però tampoc ara ens pensarem que d’un dia per l’altre canviarà tot.

Com molts aspectes de la vida, veurem si la sortida de la pandèmia ens fa millors o tornem a l’època dels totòlegs. Però per una vegada els mitjans han fet allò que el sentit comú demanava sempre que hi havia un problema que s’escapava de l’actualitat política nostra de cada dia: donar la veu majoritàriament als experts. Per les xarxes i la política sempre serà més cridaner dir que Rahola ha estat la màxima experta en covid. Però la realitat espatlla el bon titular.

“Li han dit que digui tot això?”

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.