Durant la campanya electoral que va portar Donald Trump a la Casa Blanca, el 2016, Twitter, Facebook i altres es presentaven com a plataformes neutres de distribució de continguts. Quatre anys després, executaven una decisió tan transcendent com perillosa: eliminar la veu del president dels Estats Units. Què hi ha darrera d’aquesta resolució? Com afecta la llibertat d’expressió? Quines conseqüències té que els trumpistes més radicals es refugiïn en plataformes com Gab i Parler? 

“Aneu al Capitoli, jo hi aniré amb vosaltres. Mai recuperarem el nostre país si som febles”. Així encoratjava el mateix Donald Trump la massa enfurismada de milers de persones que creien fermament que les eleccions presidencials dels Estats Units havien estat un frau, poques hores abans que assaltessin de manera violenta el Capitoli el passat 6 de gener, causant cinc morts i desenes de ferits. De fet, el president feia mesos que alimentava la fúria dels seus seguidors assegurant que els demòcrates manipularien els resultats electorals. O millor dit, el president feia anys, exactament quatre, els del seu mandat, que transmetia mentides, fake news i fets alternatius, en definitiva, desinformació, a través de les xarxes socials.

La permissivitat de les plataformes es va acabar de manera immediata i impecable quan la sang va tacar el terra del Capitoli. Els comptes de Twitter i Facebook del president van quedar suspesos el mateix 6 de gener mentre milions de ciutadans d’arreu del món seguien en directe l’assalt a una de les institucions més representatives de la democràcia. En menys de vint-i-quatre hores, aquestes suspensions temporals es feien permanents i Trump es convertia en el primer president censurat en nom de la democràcia. Instagram, Snapchat, Twitch o Youtube també eliminaven els perfils del president.

Cronologia d’una censura anunciada

Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 auspiciat per les campanyes de manipulació informatives orquestrades a Macedònia que, entre d’altres mentides, van difondre la falsedat que el Papa Francesc donava suport a la seva candidatura. Mesos després esclatava l’escàndol de Cambridge Analytica, consultora especialitzada en la mineria i l’anàlisi de dades. La companyia de Zuckerberg era acusada de compartir dades de més de 87 milions d’usuaris de manera il·legal amb la consultora britànica amb l’objectiu de manipular la intenció de vot.

El 10 d’abril de 2018, Zuckerberg va testificar durant més de cinc hores davant del Senat dels Estats Units per la filtració de les dades i 44 senadors van qüestionar, amb evidents dificultats, el paper de la tecnològica. Zuckerberg va demanar perdó per l’escàndol de Cambridge Analytica i va assegurar que no havia fet prou per evitar que la seva plataforma es fes servir per fer mal: “Assumim la nostra responsabilitat, va ser error meu i ho lamento”. I va afegir: “No n’hi ha prou amb connectar les persones, hem d’assegurar-nos que ho fem de manera segura; no n’hi ha prou amb permetre que la gent gestioni la seva privacitat, sinó que hem de protegir-la. Estic compromès a fer-ho”.

El 29 de juliol de 2020, el fundador de Facebook tornava a comparèixer davant del Senat. Aquesta vegada, acusat de pràctiques monopolístiques. L’adquisició de competidors i potencials rivals, com WhatsApp l’any 2012 o Instagram el 2014, va centrar la investigació, i es van llegir correus electrònics que aparentment mostraven responsables de la companyia discutint l’adquisició d’Instagram per evitar que es convertís en una amenaça competitiva.

Sis dies abans de les eleccions presidencials, Zuckerberg tornava a comparèixer davant del Senat per cinquena vegada en tres anys. Aquest cop, ho va fer per explicar el biaix polític i la permeabilitat de la plataforma a les notícies falses i acompanyat per Jack Dorsey (Twitter) i Sundai Pichar (Google), tots dos en la seva tercera compareixença. De les 129 preguntes formulades pels senadors, només 29 van ser per a Google, la resta van recaure en els responsables de les plataformes de xarxes socials, cosa que demostra el neguit dels governants per la manera com aquestes podien influir en els resultats. Aleshores Trump ja amenaçava en no respectar els resultats de les eleccions si guanyava Joe Biden, al·legant irregularitats en el vot per correu.

Quinze dies després de les eleccions, quan encara faltava recomptar alguns vots i Trump es negava a reconèixer la victòria demòcrata, Zuckerberg i Dorsey van tornar a presentar-se davant del Senat per explicar les mesures preses durant el procés electoral per moderar els continguts dels usuaris. Si alguna cosa es desprèn d’aquestes dues darreres compareixences és que els demòcrates i els republicans estan d’acord en limitar el paper de les tecnològiques, doncs a aquestes alçades hi ha evidències que el seu paper és perjudicial per a les democràcies. El mateix CEO d’Instagram ho reconeixia recentment en un tuit: “No som neutrals. Cap plataforma ho és, tots tenim valors i aquests valors influeixen les decisions que prenem. Intentem ser i som apolítics, però això és cada cop més difícil, especialment als Estats Units on la gent està més i més polaritzada”.

https://twitter.com/mosseri/status/1348713108127309824

De fet, tot i que l’eliminació permanent dels comptes del president, liderada per Facebook, ha sobtat per urgent i implacable, feia mesos que les plataformes tecnològiques intentaven reduir l’impacte de les teories conspiratòries de frau electoral de Donald Trump. Des de principis de 2020, preveient l’actuació del mandatari i dels seus aliats, Twitter estudiava mesures per eradicar la desinformació i les notícies falses durant la campanya electoral. En una actualització de les seves polítiques de publicació, la xarxa social explicava que no podia ser utilitzada “amb el propòsit de manipular o interferir en eleccions o altres processos cívics” mitjançant l’elaboració, publicació i difusió de “contingut que pugui suprimir la participació o induir a error a les persones sobre quan, on o com participar en un procés cívic”. El 26 de maig, la plataforma de Jack Dorsey etiquetava per primera vegada com a potencialment perillosos dos missatges de Trump en què feia referència a un possible frau en el vot per correu a Califòrnia.

Des que Donald Trump va arribar a la presidència dels Estats Units, Facebook i Twitter han intentat posar fre a la viralitat del mandatari. Per això, han moderat els continguts mitjançant la intel·ligència artificial i la contractació de treballadors, han etiquetat les publicacions que menteixen o desinformen, s’han eliminat perfils de comptes extremistes, han limitat la publicitat política en períodes electorals i han restringit els botons de compartir i m’agrada.

La decisió de l’eliminació dels comptes de Donald Trump arriba en un moment en què el president ja és fora de la Casa Blanca. Les tecnològiques s’esforcen ara per apropar-se a Joe Biden, que prendrà possessió com a president dels Estats Units el propers 20 de gener. Durant aquesta legislatura hi haurà nova legislació tant en assumptes de competència (Zuckerberg té dues demandes sobre la taula per pràctiques antimonopolístiques) com de privacitat i moderació de continguts, i les aliances polítiques, sempre necessàries, ho són ara encara més.

Xarxes socials i llibertat d’expressió: un marc regulador pendent

La decisió de Facebook i Twitter d’eliminar temporalment, i posteriorment de forma definitiva, les publicacions i el compte de l’encara president, amb motiu de difondre dubtes sobre la legalitat del procés electoral i d’incitar a la comissió d’actes violents, ha acaparat l’atenció dels analistes sobre el paper de les tecnològiques en la llibertat d’expressió. Poden silenciar Trump? I en aquest cas, es pot parlar de censura?

La secció 230 de la Llei de 1996 de Decència de les Telecomunicacions dels Estats Units eximeix les plataformes de responsabilitat legal pels continguts que els usuaris hi publiquen, doncs entén que les plataformes tenen unes polítiques de moderació de continguts que l’usuari accepta quan es dóna d’alta. És a dir, el subjecte del dret de la llibertat d’expressió són les pròpies plataformes de xarxes socials que, com a empreses privades, poden eliminar els comptes o els continguts que considerin oportú. “La imposició legal o judicial d’una obligació de mantenir una determinada publicació en contra del seu criteri o les seves pròpies polítiques de moderació de continguts seria doncs ‘forced speech’, i per això una violació de la Primera Esmena”, escrivia el jurista Joan Barata en un article publicat a Agenda Pública el 10 de gener de 2021.

Una pantalla de mòbil mostra el compte de Twitter de Donald Trump suspès. Foto: Marco Verch.

Una pantalla de mòbil mostra el compte de Twitter de Donald Trump suspès. Foto: Marco Verch.

Els republicans i els demòcrates coincideixen en la necessitat de reformar l’esmentada secció perquè les plataformes siguin responsables del contingut que hi circula, encara que no ho fan pels mateixos motius. “Mentre que els republicans volen la reforma perquè pensen que les veus conservadores són silenciades per les empreses de Silicon Valley (recordem, per exemple, que el 2018 Facebook ja va eliminar el compte d’Alex Jones, així com del seu canal Infowars, per intimidació i discurs d’odi), els demòcrates volen limitar la desinformació i els atacs a les minories que circulen en aquests entorns”, explica el consultor en xarxes socials José Manuel Rodríguez.

“A Europa, la llibertat d’expressió s’articula en principi, igualment, al voltant de l’eix Estat-individu i tampoc hi ha un reconeixement de la protecció de la llibertat d’expressió en les relacions de tipus privat”, escriu Barata. Les plataformes, a nivell legal, només han d’actuar per eliminar contingut il·legal, és a dir, missatges vinculats a grups terroristes o de pornografia infantil. Tot i així, el paper de les tecnològiques en la configuració de l’esfera pública és cada cop major i es fa evident la necessitat d’una legislació específica en la que Europa ja ha començat a treballar. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va advertir que creu “problemàtic” el tancament dels comptes en xarxes socials de Donald Trump, en tant que afecta al dret fonamental a la lliure expressió, tasca que correspondria al legislador i no a la cúpula directiva de les empreses.

Ni Facebook ni Twitter han tingut mai interès en crear i promoure un espai públic sa perquè el que és bo per a la democràcia és dolent per al seu compte de resultats. El negoci de Mark Zuckerberg i Jack Dorsey sempre ha estat el de sumar usuaris a les seves plataformes, i el d’aconseguir que aquests passin el màxim de temps possible dins de la xarxa. Per això, les mentides, els continguts que apel·len a les emocions i els debats encesos amb titulars polèmics són clau. De fet, una de les estratègies implementades per Facebook des de 2017, quan l’empresa ja arrossegava una crisi de reputació per l’escàndol de Cambridge Analytica i els usuaris més joves es desplaçaven a Instagram, és la de fomentar els grups. Dins d’aquestes bombolles digitals, les organitzacions extremistes aclamen la violència i l’odi amb el consentiment de Facebook, segons una investigació recent de The Wall Street Journal. QAnon, el moviment conspiranoic que assegura que els Estats Units està amenaçat per una xarxa pedòfila mundial liderada, entre d’altres, per Hilary Clinton, arribaven als 4,5 milions de membres a la xarxa social a l’agost de 2020, segons The Guardian.

Gab i Parler: bombolles dins de bombolles

Arran de l’eliminació dels comptes del president a Facebook i Twitter, els seus seguidors més radicals s’han desplaçat a plataformes com Parler i Gab, xarxes socials que abracen i difonen missatges supremacistes, racistes, misògins o antisemites, i tot tipus de teories conspiratòries. Parler, apareguda el 2018, va ser cofundada per Rebekah Mercer, filla del multimilionari republicà Robert Mercer, un dels principals inversors del portal web d’extrema dreta Breitbart i de la consultora britànica Cambridge Analytica. Gab (2016), creada per un amic i seguidor de Donald Trump, Andrew Torba, va allotjar els missatges antisemites del terrorista que va matar 11 persones en un atac a la sinagoga de Pittsburgh. Ambdues plataformes van ser focus de desinformació i punt de trobada dels assaltants del Capitoli.

Fins ara només eren conegudes en els cercles de l’extrema dreta, però arran de la crida del president Donald Trump, han rebut centenars de milers de descàrregues. A Espanya, els dirigents de Vox han tornat a imitar el president estatunidenc i han demanat als seus seguidors obrir comptes en aquestes xarxes, al·legant que plataformes com Facebook i Twitter censuren els missatges dels líders conservadors. Parler arribava al número u de la llista de descàrregues d’Apple, arribant als quinze milions d’usuaris, poques hores després de l’eliminació dels comptes de Trump. Poc després, la companyia trauria de la seva botiga l’aplicació arran de la proliferació de missatges violents. Google faria el mateix, i Amazon deixaria de prestar-li el seu servei d’allotjament web.

A diferència de Twitter, Gab no té l’accés obert a l’API de la plataforma, cosa que dificulta als investigadors, periodistes i acadèmics conèixer els missatges que circulen dins de la plataforma així com la connexió entre els seus usuaris. Parler i Gab són plataformes més opaques que xarxes socials com Twitter i Facebook, explicava Cristina Tardàguila, directora adjunta de la International Factchecking Network en un article recent publicat a la revista El Temps. Quines conseqüències té que els seguidors més radicals de Donald Trump i altres líders de l’extrema dreta es refugiïn en aquest tipus d’espais digitals? Sens dubte, no és una bona notícia perquè es fa més difícil conèixer i seguir els seus missatges per poder-los confrontar. Ara bé, és possible que l’auge d’aquestes plataformes sigui flor d’un dia i que els seguidors de l’extrema dreta tornin aviat a plataformes com Twitter o Facebook, doncs són aquests espais que serveixen als seguidors de Trump com a trampolí per aconseguir el seu objectiu: tenir cabuda en els mitjans de comunicació tradicionals. Un fet que ens exigeix continuar reflexionant sobre el paper dels mitjans convencionals en l’auge de l’extrema dreta.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.