La bombolla immobiliària dels lloguers fa temps que s’ha fet un lloc als mitjans. En els últims anys hem anat seguint com els preus es disparaven sobretot a Barcelona i com la gentrificació d’alguns barris ha acabat expulsant veïns de casa seva. Hem llegit reportatges amb veus de testimonis, opinions posant el crit al cel per increments arbitraris per part de les immobiliàries amb el “mercat” com a excusa i hem pogut veure taules i gràfics d’uns preus que s’anaven disparant. Al setembre passat, el Parlament va aprovar la regulació del preu dels lloguers i això va tornar a situar el tema per uns dies a l’agenda mediàtica. En els últims mesos el preu de l’habitatge ha tornat a tenir poc espai als mitjans, però la setmana passada, entre dimarts i dimecres vam llegir i sentir a bona part de mitjans que els lloguers havien baixat l’últim any a Barcelona.

“Barcelona lidera la caiguda històrica del lloguer” o “La pandèmia enfonsa els lloguers a Barcelona” són alguns dels titulars que es van publicar. La font era el portal immobiliari Idealista, que havia elaborat un informe sobre l’estoc d’habitatges, on esmentaven la caiguda dels preus dels lloguers. Fins i tot destacaven com havia crescut “l’interès per canviar de casa”, que comptabilitzava a partir de les cerques a la seva pàgina web. Fins aquí, d’acord: el portal immobiliari compara les xifres dels preus que s’oferien a principis del 2020 amb els de finals d’any i conclou que han baixat. Interpreta les cerques al seu portal com un indicador de canvi. Recopila les xifres en un informe i una nota de premsa arriba als mitjans. I el titular és llaminer: els preus cauen un 9%. Els grans mitjans publiquen desenes de notícies cada dia i reben centenars de notes de premsa. Les redaccions destrien cada dia el gra de la palla i sovint tenen poc temps per prendre decisions. En aquest cas concret, a priori, no s’està difonent res que no sigui cert. Hi ha unes dades i una font específica. En tot cas, se cita que la informació és del portal immobiliari Idealista i apa, si no és ben bé cert és cosa de la font.

A efectes pràctics, què passa? Llegirem el titular i potser no hi donem importància. Segurament l’endemà ja ningú se’n recordarà, era un tema “petit” i ni apareixerà al debat de cap tertúlia. Però d’alguna manera s’haurà donat per bo que els lloguers han baixat a Barcelona. Els mitjans hauran acceptat la realitat d’aquest portal immobiliari sense recordar -potser- que es tracta d’un gegant concret amb uns interessos específics.

Dimecres 13 de gener, l’endemà que el titular saltés en diferents mitjans, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, desementia en un fil de Twitter aquesta informació matisant que de gener a setembre els lloguers no havien caigut un 9% a Barcelona sinó que pràcticament no s’havien mogut. Ho aclaria citant dades de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), a partir de les fiances que s’hi dipositen. És a dir, dels contractes signats i, per tant, dels preus de lloguers reals, no de les ofertes que es publiquen als portals immobiliaris. Petita diferència respecte els preus publicats pels portals immobiliaris. Palomera afegia que “resulta increïble que, tenint un registre de fiances tan potent com el de l’Incasòl (230.000 lloguers registrats només a Barcelona municipi), hi hagi qui prefereixi donar pàbul al que diuen Fotocasa o Idealista: dades basades en anuncis/publicitat i cuinades de forma opaca.” Insistia que “els portals que dominen el mercat no són agents neutrals”.

L’Incasòl actualitza trimestralment les dades dels preus dels lloguers a partir dels contractes signats, no només a Barcelona (on també ho segmenta per barris) sinó també per municipis. A principis de desembre es van fer públiques les dades del tercer trimestre del 2020 i, amb aquestes dades a la mà, del gener al setembre, els preus no han baixat a Barcelona: sí que ho van fer al segon trimestre, però al tercer van tornar a recuperar-se, situant-se al mateix nivell que a principis d’any.

El problema no és publicar una notícia citant dades de l’informe d’un portal immobiliari, sinó publicar una notícia basant-se només en aquesta informació i donant per bones les dades d’un agent del mercat amb uns interessos concrets. Si acceptem la seva versió sense matisos i publiquem un titular llaminer amb una notícia breu, estarem jugant al son d’aquest portal immobiliari. Els estarem donant el poder d’una informació que no depèn només dels preus dels anuncis que publiquen. I el pitjor de tot, els estarem regalant publicitat: colant el nom del portal immobiliari de font fiable en una notícia d’informació general.

I no es tracta només dels preus dels lloguers, sinó que cada dia podem rebre comunicats de tot tipus al servei de grans gegants. Malauradament les presses i la inèrcia al món del periodisme són difícils de trencar però davant de qualsevol informació val la pena aturar-se un moment a comprovar la font, contrastar les dades o complementar-les. És la feina del periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Alfred

    “les presses i la inèrcia al món del periodisme…”
    Estem optimistes, avui.