Acabava un meu article en aquesta mateixa secció, dedicat al llibret Elements per a una sintaxi nacional, de Carles Benítez, Carles Castellanos i Manuel Costa-Pau, tot dient que ens esperava una feina àrdua si volíem “abandonar els vells clixés de treball i obrir-nos a allò que demana la fidelitat al punt de vista dels Països Catalans”. Surt ara, en format paper i en edició actualitzada respecte de la publicada en format digital, el Llibre d’estil de Vilaweb (Edicions de 1984) i ve a corroborar aquelles conclusions meves.

Obra de Jem Cabanes, té els continguts habituals en els llibres d’estil (tipografia, ortografia, lèxic, morfologia, sintaxi, criteris de redacció…), dominats tots ells per l’afany de genuïtat en l’ús del català. La qual cosa significa –com diu la introducció– “que es prefereixen, sense apocament (sembla mentida que calgui dir-ho) els recursos propis, sintàctics i lèxics”. Un criteri que, per exemple, justifica l’ús preferit de “documentari” en lloc del més habitual “documental” o de “vaccí” en lloc de “vacuna”. O de la preferència per les construccions verbals sobre les substantives com un tret distintiu del català respecte de l’espanyol.

L’apartat, però, més interessant és “Qüestió de noms”, títol que pren de l’opuscle de Joan Fuster. Perquè entenc que és el moll de l’os del llibre i el que en justifica la resta. Es tracta, com diu l’autor, de constatar que “noms distints d’una mateixa realitat ens la fan veure distintament”. I, doncs, de reformular els noms amb què la designem. És la perspectiva nacional com a element fonamental del discurs periodístic. “Si Vilaweb té i sosté una concepció global de la comunitat catalana (d’això que avui anomenem Països Catalans) és perquè no la veu ni com una parcel·la, ni com un satèl·lit de cap altra comunitat que en seria el referent, sinó com un marc de percepció total de la realitat propi”.

“És, doncs, ben congruent –afegeix– que aquesta concepció s’expressi amb referències i temes ‘autocentrats’, que vol dir no mediatitzats o imposats per una concepció altra”. D’on se’n desprenen multitud de preguntes i respostes. Com ara “com situem el nostre país en el món, i com hi correlacionem les regions que en formen part”. Un exemple que hi posa: on tenim el nord. “És un fet que molta gent del nostre país, quan parla del nord, no vol pas dir Andorra o les comarques de l’altre cantó de l’Albera, sinó Cantàbria, que és al nord d’Espanya, però no pas dels Països Catalans”. O que el marc mental del país siguin les províncies, com quan parlem de Pirineu lleidatà o litoral de Girona. O de la Catalunya francesa.

“Es obvi –diu– que cap d’aquestes designacions no hauria pogut prosperar si no haguéssim anostrat una visió forastera del propi país”. Les conclusions que se’n deriven són moltes. Tant pel que fa a les regions i les comarques –no províncies, esclar– dels Països Catalans i, en conseqüència, els gentilicis corresponents, i l’ús del gentilici genèric “català”, com la sinonímia de “nacional” i “català”. Uns darrers apartats, en aquest cas molt útils, són els que recullen a mode de resum els “abusos, dubtes, impropietats” i els topònims i gentilicis, i una mostra de correcció de l’original de tres notícies l’autor o autora de les quals feia com si desconegués o en realitat desconeixia el llibre d’estil.

Llibre –o “apunts de llengua”, com prefereix dir-ne l’autor– que faríem bé de tenir ben a prop quan escrivim o locutem si volem ser conseqüents amb una concepció nacional catalana sense condicionants aliens, amb el benentès que no deixa de ser una proposta prou fonamentada perquè la tinguem en compte. I perquè en Jem Cabanes no pugui dir mai més, com feia en una entrevista recent a Vilaweb, que no creu en els llibres d’estil perquè “una llarga experiència en tota mena de mitjans fent de corrector m’ha convençut que no els llegeix ni els aplica ningú –tret dels correctors, amb sort.”

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.