Fa uns quants dilluns, després de sopar, em disposava a veure el primer capítol de la sèrie Altsasu a TV3. Tenia molt d’interès a saber com s’havien ficcionat uns fets polítics tan relativament recents i polèmics. Havia llegit que el tractament de la sèrie havia disgustat la Guàrdia Civil —i prou que se’n feien ressò tots els mitjans digitals ‘fatxes’— i per a mi allò ja era un símptoma que em predisposava positivament.

Al cap de poca estona de començar el capítol, se m’havien acabat les ganes de veure’n res més i estava que treia foc pels queixals contra una decisió incomprensible de la televisió catalana: doblar tots els diàlegs al català, tant els que s’havien enregistrat en euskera dels habitants d’Altsasu com els dels agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles, originalment en castellà.

Era absolutament esperpèntic, absurd, contradictori, sentir dir a un guàrdia civil en català, adreçant-se a un company del cos, després d’un control en què se li demana el DNI a un jove dins d’un cotxe: “Que es fotin. Si no els agrada ser espanyols, que se’n vagin”. Artificial cent per cent. Per molt que t’esforcis a entendre que és un doblatge, el cap t’explota. El que diuen no té cap sentit en la llengua que ho diuen. És tan o més contradictori com si en l’emissió al primer canal de la televisió basca, als guàrdies civils se’ls hagués doblat a l’euskera (no ho van fer, per sort, la van emetre en versió original).

Vaig intentar posar la versió original amb subtítols, però en el meu televisor els subtítols no funcionen gaire bé, i llavors el que em perdia eren els diàlegs en euskera. I anava canviant de canal de so segons qui parlava. Un suplici. Em vaig negar a continuar mirant la sèrie en aquestes condicions. Ja la miraré a TV3 a la carta, vaig pensar.

No vaig ser l’únic: les xarxes socials aviat es van omplir de missatges queixant-se de la decisió de TV3 d’emetre aquesta sèrie doblada. També alguns lingüistes o dobladors professionals, com ara David Arnau o Victòria Pagès, es van queixar per considerar que la qualitat del doblatge era ínfima. “Ni els meus companys ni jo ens mereixem aquest despropòsit”, va dir Arnau en un tuit. Alguns van explicar que els pressupostos per doblatge s’han reduït en els darrers anys i això es nota en la baixa qualitat de les feines.

L’endemà, el director de TV3, Vicent Sanchis, es defensava dient que, com a coproductors, ja havien rebut la sèrie doblada i que el llibre d’estil no els permet doblar uns personatges sí, i uns altres no. Excuses de mal pagador, Vicent. Saps perfectament que va ser un error, que per l’excepcionalitat de la trama i per fer-la creïble, s’hauria d’haver donat en versió original, subtitulant en català els diàlegs en euskera, i emetent sense subtítols els que eren en castellà (i em sap greu pels nord-catalans que demanen subtitular també tot el que surt en espanyol, en podem parlar en una altra ocasió).

La llengua no és un element neutre, en aquest cas, com sí que ho és si mirem una sèrie feta originalment en anglès i doblada al català, quan no hi ha cap mena de conflicte lingüístic. Sé que el públic de TV3 té una mitjana d’edat alta, que molts teleespectadors de la meva franja d’edat no estan acostumats a les versions originals subtitulades o que ni tan sols saben com funcionen les opcions dels canals de so —si és que tenen un aparell que ho permet—, però crec que la televisió catalana hauria de començar a fer un canvi de rumb, i més si vol captar audiència més jove, acostumada a visionar continguts audiovisuals en versió original en d’altres canals o plataformes.

Una bona sèrie, com em consta que és el cas d’Altsasu, segons que diuen els entesos, no hauria de quedar marcada per una mala decisió respecte al doblatge. Mireu si era errònia, la decisió, que en una escena, quan un personatge despenja el telèfon i sent que li diuen “¡Arriba España!”, en la versió doblada s’ha optat per no dir res, perquè haurien hagut de dir en català “Amunt Espanya!” i algú, amb bon criteri, va pensar que aquesta expressió feixista és intraduïble.

* S’ha editat l’article posteriorment per matisar que David Arnau és lingüista, no doblador.

El cas Altsasu o com convertir una baralla de bar en un desafiament d’Estat

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

2 Comentaris

  1. Marc Barrobés

    Hola, només un matís, en David Arnau no és doblador, és un professional de la llengua que fa de lingüista per a TV3 (cosa que vol dir que es dedica, per exemple, a la revisió de les traduccions dels diàlegs de pel·lis, sèries o documentals que posteriorment s’hauran de doblar, a garantir una bona pronunciació per part dels actors de doblatge o a revisar la llengua que s’utilitza als programes de producció pròpia de Televisió de Catalunya).

    • Redacció

      Moltes gràcies per l’aportació. Hem afegit el matís a l’article.