A l’octubre, la consultora GAD3 publicava l’informe “La memoria de un país. España” on, a través d’enquestes, indagava sobre el nivell de coneixença que la població espanyola té d’ETA. Les dades publicades feien evident una desinformació notable sobre el tema i en destacava el fet que, actualment, la meitat dels espanyols creu que la banda segueix activa.

Segurament, aquesta dada s’entén millor si tenim en compte que el 2020 ha estat un any carregat de ficció audiovisual sobre el conflicte basc. En ple confinament, Movistar Plus narrava l’inici de les accions armades de la banda en la sèrie La línia invisible i, al setembre, HBO publicava l’adaptació a les pantalles de la novel·la Patria de Fernando Aramburu. Un mes després, Amazon s’afegia a relatar el conflicte basc amb la minisèrie documental El desafío: ETA.

Més de nou anys després del cessament definitiu de l’activitat armada de la banda, podria semblar que les produccions s’han atrevit a parlar del conflicte basc des de la distància que marca el temps. Però aquesta distància no ha estat suficient per crear productes que abordin la complexitat del conflicte.

En aquest sentit, l’escriptor basc Joseba Sarrionandia -citat en l’últim llibre d’Antoni Batista, ETA i nosaltres– descriu de la següent manera el fet de narrar o escriure sobre violències: “En comptes d’intentar entendre l’anatomia de la violència o de les violències […] el pensament encara no sap més que vorejar la qüestió. Són poques les obres de la filosofia, la literatura, la psicologia o el cinema que com a testimonis preocupats han aconseguit penetrar en aquesta ciutat fortificada”. Ni Movistar Plus, ni HBO, ni Amazon han aconseguit apropar-se a aquesta “ciutat fortificada”. De fet, segurament, no tenien cap intenció de fer-ho.

Aquestes telesèries ens situen davant d’una estratègia dels grans mitjans de refermar un tipus de relat sobre el conflicte. I no només això, a aquesta batalla del relat l’acompanya una batalla per la memòria.

Walter Benjamin fou qui va començar a parlar de la relació entre mitjans i memòria. El filòsof alemany deia que, a causa de la fidelitat que transmeten, les fotografies són capaces d’omplir els espais de la memòria. En aquesta línia, uns anys més tard, Alison Landsberg va estudiar com actuen els mitjans culturals massius en la formació de memòries col·lectives.

La nord-americana explica que, per tal d’habitar l’espai de la memòria, una representació mediàtica (sèrie, pel·lícula…) ha de parlar d’un episodi diferent del que viu l’espectador: si no, aquest ja disposa de mecanismes -com la tradició oral o altres factors- per omplir aquests espais. De ben segur que aquestes sèries sobre ETA acabaran ocupant molt més espai en l’imaginari col·lectiu fora del País Basc que a dins. Quan el mitjà de comunicació és l’única forma d’accés al relat, es converteix en la imatge dels esdeveniments en la memòria de milions de persones.

Manuela Simón, cap primera de la Guàrdia Civil i coautora del llibre Historia de un desafío, sobre el qual està basada la minisèrie documental d’Amazon, ho feia evident: “És una pena que hi hagi nens de 14 o 15 anys que no sàpiguen res de la banda terrorista. Per això aquest documental és tan important, perquè reflecteix el que hem viscut durant 50 anys”.

Aquestes narratives popularitzades per les grans plataformes estan en camí de convertir-se en les històries úniques de certs successos. Segurament és la conseqüència que la gestió de la memòria estigui mercantilitzada i que les seves gestores, en bona part, siguin grans empreses de l’entreteniment. Si, com deia Montserrat Roig, “si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria”, aquesta ha d’estar el més lluny possible del mercat, que és el major enemic de l’amor.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.