Tot i que no hauria de ser així, els programes televisius sobre racisme són un fet pràcticament inèdit. Ja ni parlar d’emetre’ls en hores de màxima audiència. Tanmateix, Salvados de La Sexta va trencar amb aquesta tendència diumenge passat i va emetre un reportatge per analitzar la discriminació racial a l’estat espanyol. Malgrat que, en línies generals, el producte periodístic fa arribar el missatge, comet alguns errors freqüents en la cobertura mediàtica del racisme.

Iñaki Williams, jugador de la primera divisió espanyola de futbol, i Sitapha Savané, exjugador professional de bàsquet, protagonitzen el reportatge. Per una banda, l’elecció d’aquestes fonts desmunta certs discursos que invisibilitzen el racisme atribuint-ho tot a una qüestió de classe. Williams i Savané, tot i no ser classe obrera, també pateixen discriminació pel seu color de pell. No obstant això, també és cert que la realitat dels dos esportistes d’elit no es correspon amb la realitat que viuen la gran majoria persones racialitzades. Qui pateix el racisme més cru, és la classe obrera no blanca, que en molts casos són persones sense papers amb feines extremadament precàries, com ara els manters, els temporers o les treballadores de la llar. Les dones, a més, pateixen una doble discriminació: per masclisme i per racisme alhora.

En part, això és perquè Salvados cau en la clàssica trampa d’explicar el racisme com un fenomen moral. El reportatge es fonamenta en el patiment viscut pels testimonis, però no acaba d’aprofundir en les causes sistèmiques de la discriminació. Allò de sempre: plantejar la discriminació racial com una qüestió de ser bona persona o no ser-ho. Es fa incomprensible que un reportatge sobre racisme a l’estat no parli de la llei d’estrangeria, dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) o de les deportacions a la frontera sud i només es limiti a recollir experiències personals sense relacionar-les amb la institucionalització del racisme. D’aquesta manera, es contribueix a perpetuar la idea que només l’extrema dreta és racista, quan totes les forces polítiques, per activa o per passiva, ho són. Per posar un exemple, els CIE els va crear el PSOE l’any 1985, no pas l’extrema dreta.

També cal tenir en compte que Salvados només recull testimonis de persones negres i està bé que doni veu a les persones afrodescendents, però hauria sigut preferible incloure altres identitats afectades pel racisme: magrebins, llatinoamericans, gitanos, asiàticdescendents… O si no, una altra opció hagués sigut fer el reportatge enfocat només a racisme antinegre i aprofundir-hi concretament.

És un gran pas que programes tan influents com Salvados apostin per fer productes periodístics sobre racisme, però la cobertura mediàtica continua deixant alguns dubtes.

Entre Simba i Lo Cartanyà

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.