Que consti que jo no el volia mirar, el debat de dimarts. Però vaig veure el Toni Cruanyes i el Jordi Pons tan il·lusionats a l’avantmatx que vaig pensar, vinga va, em quedo una estona, com a aquelles festes que no et vénen de gust però acabes anant-hi. Una estoneta i plego. Amb aquestes coses però, ja se sap, baixes a llençar la brossa com l’Albert Pla a “Juerga catalana” i si bades acabes veient la tertúlia de després del debat. Però no.

La tertúlia no la vaig veure i de fet el debat sencer tampoc. Però quan aquest noi tan simpàtic de Vox va engegar dient que calia tancar TV3 de manera urgent, com de no deixar per a demà el que pots fer avui, vaig pensar que no em volia perdre’m el moment en què tragués un mall o una serra elèctrica i comencés a destrossar el plató. Hauria estat una bona manera de començar a recuperar Catalunya, la Catalunya de la Rosa de Foc, i continuar animant la campanya electoral. Però no.

Aleshores vaig voler continuar mirant per veure com Vicent Sanchis el feia fora a patades, o amb una coetà, que una cosa és que et diguin venut i manipulador i una altra que et vulguin tancar la barraca i deixar-te sense Bricoheroes o 30 Minuts. Que TV3 és una eina de país i la mirada catalana al món i tot això. Com que el moderador no ho va fer, suposo que moderant-se, vaig voler creure que serien Junts i Esquerra i la CUP, excepcionalment units, els qui ho farien, o almenys n’hi dirien quatre de fresques. Però no.

D’acord, seguim mirant el debat, encara que no facin fora el noi de Vox. El senyor de Ciudadanos, clarament molest pel fet d’haver estat desplaçat cap al centre per Vox, no va dir que cal tancar TV3, però sí que la considera un instrument de propaganda separatista, dirigida a distància per Puigdemont i Junqueras. [Nota al marge: per l’alçada dels faristols, crec que més Junqueras que Puigdemont]. Vaig esperar a veure si concretava una mica més això de la propaganda, que jo sempre m’he sorprès de la insistència de TV3 a mantenir-me informat de fets que passen a Burgos i a Sevilla. Però no.

Confesso que la modalitat aquesta de les barres de temps dels debats de TV3 m’agrada força i fa que un debat s’assembli mínimament a un debat i no a una sèrie de monòlegs apresos de memòria sota la mirada atenta d’un assessor o diversos, que hi ha molt a assessorar. Hi va haver estones que la cosa fluïa i fins i tot semblava que s’escoltaven els uns als altres. Per un moment em vaig imaginar un debat en què els líders polítics mostressin els sentiments, fessin autocrítica, compartissin dubtes, lloessin iniciatives d’altri. La candidata de la CUP s’hi va acostar en algun moment. Però no.

Va arribar un moment en què el principal al·licient per continuar mirant el debat era veure on aniria a parar el botó de l’americana del filòsof socialista quan sortís disparat i vaig pensar que no anàvem bé. Però amb l’ajuda de Twitter encara vam continuar una mica, que la gent és molt enginyosa i/o s’avorreix molt i/o no tenen llibres a casa. Amb l’ajuda de Twitter i del polític del PP, qui ens ho havia de dir, que amb un parell de debats més s’hauria endut la meitat dels vots dels manipulats i separatistes espectadors. Estaria bé, un debat electoral que servís per guanyar vots. Però no.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.