Disculpeu que comenci aquest article amb dues anècdotes personals. Quan va néixer la meva primera filla, l’any 2008, una de les infermeres que entrava a l’habitació per fer-me les cures durant el puerperi, era una noia nascuda al Marroc, molt jove, que s’havia format com a infermera. Parlava un català nadiu i em va emocionar. Feia servir paraules dolces i boniques, i em sentia confortada. Li vaig dir i em va contestar “vaig aprendre’l a l’escola, però sobretot mirant el Súper3”. L’altra és el primer cop que vam anar al cine amb tots quatre a veure A l’inrevés, les petites estaven a punt de fer tres anys i quan es va il·luminar la pantalla, van dir: “En aquesta tele no hi surt el Mic?”. Fins fa no gaire, el Súper3 era l’únic referent a casa de consum audiovisual.

El Club Súper 3 va néixer l’11 de febrer de l’any 1991 i aquest mes ha celebrat els seus trenta anys. Quan va aparèixer, per a la meva generació i, sobretot, les posteriors, va ser un revulsiu. No sols per la sensació de comunitat que va generar, sinó, sobretot, per els continguts que s’hi oferien. A la pantalla vam veure l’Arale i el Dr. Slump i, més endavant, Bola de Drac i aquestes sèries de dibuixos animats van formar part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions. Ho feien en català i tenies la sensació que el Club Súper 3 era el més modern i transgressor que podies trobar. I aquesta avantguarda va permetre al Club, reforçat pels esquetxos dels seus personatges, arribar a crear una “família” de 1.615.000 súpers acumulats.

Els meus fills tenen entre 8 i 12 anys i han crescut encara amb el Súper3. Potser han estat part d’aquest petit share que ha passat de copar l’1,7% (2013) al residual 0,6% (gener 2021). Al Canal Súper3 s’han avesat a Els germans Kratt, Prodigiosa: les aventures de Ladybug i Gat Noir, El detectiu Conan, Spirit o Les Sisters. Però, avui, aquests són els dibuixos que miren –molt poca estona– alguna tarda a casa els avis perquè, si poden triar, durant el cap de setmana, prefereixen sèries de Netflix. Aquesta constatació és terrible per dos aspectes que considero de manera particular: en primer lloc, tots els capítols de les sèries del Súper 3 els han vist un munt de vegades, repetits fins a la sacietat, els han deixat d’interessar i, en el procés de seleccionar, és una mena de mal menor. En segon lloc, quan trien, escullen sèries que els agraden a tots i els aporten continguts nous, de manera han deixat de considerar el Súper 3 una plataforma que els aporti valor.

Aquesta reflexió que escric ‘en veu alta’ té també un biaix personal. Mentre les mares i els pares podem decidir o suggestionar què es mira a la televisió, podem condicionar una mica la tria. Però, a mesura que es fan més grans, aquesta tria respon més als propis interessos que a les teves valoracions. Com rebats la monotonia si també tu tens la sensació d’haver vist la ladybug mil anteriors vegades salvant els parisencs d’un monstre mutant?

La vinculació emocional amb la cadena de la gent que hi vam créixer ens ha convertit, un cop pares, en prescriptors de tot allò que ens semblava bo. Els personatges de la nostra època –el Petri, la Noti Press, la Nets o el Tomàtic– es van convertir amb el temps en una nova família excèntrica del Fluski, l’Àlex, el Pau, la Pati Pla o la Lila, i tants d’altres, però una característica important i solvent del llarg dels anys és la introducció de noves cançons protagonitzades per aquesta tropa variada i canviant que ens han aportat noves cançons que ja són tradicionals. Als aniversaris vam passar a cantar Anys i anys, per molts anys sense gaire recança i alguns dels hits del Club són joies que han influenciat molt positivament la nostra canalla: Tots som súpers, M’agrada l’esport, Kuku Mamba o Uh, oh, no tinc por! No es pot treure gens de mèrit als missatges i als valors que la construcció d’aquesta nova cultura popular ha transmès als nostres fills i filles en aspectes com el gènere, la diversitat, la convivència o la superació.

Què ha passat, doncs, amb el Súper 3 perquè avui tingui una incidència tan petita entre el públic infantil? Deu ser cert que no podem fixar-nos només en l’audiència del mitjà televisiu en un context en què el consum audiovisual vira cap altres suports. Segons un comunicat ofert pel departament de premsa de la CCMA en motiu de l’efemèride, la gran transformació dels últims anys s’ha produït en l’àmbit digital. “El web super3.cat és un dels portals d’internet més actius de la CCMA i s’ha consolidat amb una mitjana de 245.000 usuaris únics mensuals, un 31% més que el 2019. Les reproduccions de vídeo a les plataformes digitals del Super3 també s’han incrementat de manera substancial durant el 2020, amb 23,5 milions de reproduccions, un 25% que l’any anterior, i al YouTube, les reproduccions han arribat als 22 milions”.

Aquestes xifres contrasten molt amb les audiències. Però, a la fi, no és una qüestió de xifres de què discutim, sinó d’influència. L’èxit del Super3 és incontestable en aquestes tres dècades d’existència. Alguns programes com l’Infok mereixen ser entronitzats com a exemples de televisió d’altíssima qualitat. El repte és pensar com farem que aquesta plataforma, que ha contribuït a la cohesió social i territorial del país, a la normalització del català i al seu coneixement per a població nouvinguda, a la integració i al sentiment de pertinença a un univers compartit, sigui de nou un referent. No per la militància de pares i mares que creiem fermament que és en benefici dels nostres infants, sinó perquè el públic infantil consumidor cregui que és el millor entre la basta oferta. Perquè no és a mi que m’ha de convèncer! El record que tindran ells del Super3 no és el que inculcarem nosaltres, és la corretja de seducció, vincle i imaginari compartit que sigui capaç de generar-los el mitjà.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

4 Comentaris

  1. Marc

    Bon article, però crec que al capdavall la clau no és tant si la canalla tria el Súper3 o altres canals/plataformes, sinó aconseguir que en aquests altres canals/plataformes tinguin l’opció de veure els continguts també en català. I això és extensible a la programació per a joves i adults.

  2. Jaume

    Constato el mateix fet cada dia. Els meus fills de 16 i 14 van créixer amb els dibuixos i cançons del Super3. El meu fill petit se’l mira molt poc…dibuixos emblemàtics els fan ara a tv espanyoles, i a més ara hi ha internet amb mil opcions…
    Un pas enrere se’ns dubte i que cal redreçar.

  3. Manel Ollé Garcia

    Comparteixo tot el que exposes a l’articles i, alhora, coincideixo amb en Marc que allò que a les plataformes més populars (Netflix, Amazon Prime…) S’hi puguin trobar continguts en català i amb referents culturals catalans. Com que això és realment complicat (no cal entrar en detalls), potser la solució és posicionar una plataforma pròpia que jo voldria que fos compartida amb productores valencianes, balears i andorranes.

  4. Francesc Mas

    Un article magnífic amb el que coincideixo al 100%. No es tracta únicament de trobar continguts en català… va molt més enllà. No hi ha cap altre canal com el Super3 capaç de transmetre alhora entreteniment, cultura i sobretot valors. Això les plataformes privades, amb els seus grupets inversors al darrera, no ho faran mai. Hauríem d’aconseguir que no es perdi la marca Super3, com a generador de continguts, entreteniment, cultura i valors humans… ja sigui a través de la pantalla clàssica de TV pero sobretot en qualsevol plataforma… pero sense perdre mai el nom, referent d’una feina molt ben feta al llarg de dècades.
    Felicitats per l’article.