Lilja Dögg Alfreðsdóttir, ministra d’Educació, Ciència i Cultura del govern d’Islàndia, s’ha guanyat la simpatia de molts ciutadans en les darreres setmanes fruit d’una publicació a la seva pàgina de Facebook en què considerava “inacceptable” que Disney+ s’estrenés al país sense cap contingut doblat o subtitulat a l’islandès. Alfreðsdóttir va enviar una carta al president de Disney, Bob Chapek, en què instava l’empresa a solucionar la qüestió “fent ús del material en islandès ja existent el més aviat possible”. Dies més tard, la plataforma anunciava que d’aquí a uns mesos estaran disponibles en aquesta llengua algunes pel·lícules com Toy Story, Cars o Frozen 2.

La ministra, membre del Partit Progressista –una de les dues grans formacions conservadores d’Islàndia i històric representant dels interessos del camp–, defensa que la llengua va ser clau per al procés d’independència del país i que és central per a la seva sobirania. De fet, l’islandès és entès per la societat illenca com el tresor més preuat de la nació, una idea transversal i compartida per totes les formacions polítiques amb representació al Parlament.

La polèmica recorda al cas de la llengua catalana, ja que Disney+ es va estrenar a l’estat espanyol el març de 2020 sense continguts en aquest idioma. Finalment, l’octubre passat, l’empresa va posar a disposició dels usuaris catalanoparlants dues pel·lícules doblades, si bé aquesta opció no apareixia al menú d’idiomes. El Ministeri de Cultura d’Islàndia vol accelerar aquest procés i fa setmanes que pressiona per tal que la multinacional s’adapti al seu context nacional com més aviat millor. N’entrevistem la responsable des de Reykjavík però en línia a causa del protocol covid.

 Vostè ha afirmat que és inacceptable que un gegant com Disney+ no inclogui continguts en islandès a la seva plataforma digital. En la seva opinió, per què creu que una gran companyia com Disney s’oblida de l’islandès quan ofereix serveis a Islàndia?

Crec que es tracta d’una tendència internacional relacionada amb grans empreses tecnològiques com Facebook, Netflix i altres. Són actors amb molt de pes i crec que és important que els governs impulsin un model sostenible per tal que tots puguem viure en certa harmonia. D’una banda, tenim interès en els seus serveis, però, de l’altra, estem realment interessats en la nostra cultura i en la nostra llengua. És una qüestió que duem al cor. Parlem islandès des de l’arribada dels primers pobladors. Quan llegim llibres de fa cinc-cents o set-cents anys, els podem entendre sense gaire dificultat perquè hem conservat la nostra llengua. Aquest sentiment és el que tenim quan observem aquesta ‘invasió amistosa’, si puc referir-m’hi des d’aquesta perspectiva, que fa que els infants accedeixin a plataformes online on potser no hi ha islandès.

En el cas de Disney, vostè posa l’accent en el fet que els continguts van específicament dirigits a la infància.

El que succeeix actualment és que quan els infants desenvolupen les habilitats de la seva pròpia llengua, tenen una gran influència d’una altra llengua, i això no havia passat mai. Habitualment, ho experimentaven amb més edat. Si s’analitzen les hores que un infant està despert i quantes hores té accés a la seva llengua materna i a l’anglès es comprova que mai una segona llengua havia estat tan accessible.

Vostè va enviar un carta al president de Disney i ja ha rebut una resposta en què s’anuncia que s’inclouran alguns continguts doblats o subtitulats a l’islandès. Creu que és suficient aquesta resposta?

La resposta de Disney és un primer pas positiu i simbolitza una bona voluntat. De totes maneres, les bones intencions no són suficient i encara no hem vist cap canvi. Sincerament, em sorprèn que es necessitin mesos de treballs tècnics per utilitzar audios i subtítols que ja existeixen, així que seguiré pressionant per accelerar el procés. La ciutadania islandesa ha reaccionat bé davant de la promesa de Disney i estic segura que es demostrarà que oferir material en islandès és la decisió correcte des d’un punt de vista empresarial per a Disney+.

El Ministeri de Cultura d’Islàndia fa setmanes que pressiona per tal que Disney+ s’adapti al seu context nacional com més aviat millor. Foto: govern d'Islàndia (cedida).

El Ministeri de Cultura d’Islàndia fa setmanes que pressiona per tal que Disney+ s’adapti al seu context nacional com més aviat millor. Foto: govern d’Islàndia (cedida).

Quines accions prendria el govern si la companyia no solucionés la situació?

Hi ha un requeriment en la nostra llei actual que determina que ha d’haver contingut subtitulat en islandès, però es refereix als mitjans de comunicació islandesos. Estem veient una tendència internacional en els materials de les plataformes online. Les nacions, en cooperació internacional, hem de poder establir les nostres pròpies normes per fer front a la situació. De moment, tenim una llei per als mitjans islandesos però també necessitem una legislació per solucionar aquesta altra qüestió.

Considera, doncs, la possibilitat de treballar juntament amb altres països o regions europees que afronten realitat similars?

Una de les coses per les quals he estat pressionant és la qüestió del declivi dels ingressos publicitaris als mitjans locals, que té lloc des de fa un temps. Una de les raons principals són els anuncis que veiem a les xarxes socials d’algunes de les grans plataformes digitals. De sobte, hi ha un mercat publicitari a Islàndia i a altres països que és insostenible. Els països de l’OCDE han estat treballant per una proposta que gravi aquestes empreses internacionals. Aquestes companyies són el fenomen més gran en els darrers vint anys pel què fa a la influència en els mitjans locals, els seus ingressos i en la cultura en general. És una qüestió que han d’afrontar els governs, però la cooperació internacional s’està desenvolupant a un ritme força lent, des del meu punt de vista.

Hi ha pel·lícules clàssiques de Disney que ja estan doblades a islandès, però hi ha molt material nou que no ho està. El govern d’Islàndia es planteja donar suport econòmic per doblar o subtitular nous continguts?

Això s’està valorant. Ja hem estat subvencionant, per exemple, la literatura islandesa amb un gran èxit. De sobte, hem vist com els títols en islandès de literatura per a infants i joves han incrementat un quaranta per cent any rere any arran del suport que hi donem. Estem treballant en aquestes polítiques i encara queden molts passos per fer.

Pel què fa a altres plataformes com HBO o Netflix, pensa contactar amb aquestes empreses per la mateixa qüestió que Disney+? 

No ho hem fet encara però he estat en contacte amb el ministre de Finances i Afers Econòmics en relació al treball de l’OCDE per gravar aquestes empreses. Tanmateix, la qüestió està requerint massa temps. Les nacions han d’actuar de forma directa i dir “aquesta és la nostra normativa, això és important i hi farem alguna cosa”. Les mateixes normes han de regir en el mercat local i l’internacional.

La defensa de la llengua ha estat una constant en la història moderna d’Islàndia. 

La llengua d’una nació és la clau de l’èxit. És molt important que els estats nació tinguin una normativa adequada al context actual. Quan Islàndia va reclamar la seva independència durant la Segona Guerra Mundial la llengua va tenir un rol central. Som una illa petita al nord de l’Atlàntic, així que tothom que va lluitar per la independència va emprar la llengua com a argument. La llengua va ser part de la nostra reclamació de sobirania a Dinamarca, defensant que teníem la nostra pròpia llengua i cultura i que, per aquest motiu, necessitàvem la nostra sobirania. L’element cultural sempre ha estat molt important per determinar qui som, on som i com veiem el nostre futur.

Quines polítiques impulsa el seu govern per fomentar la llengua?

Hem invertit en nova tecnologia que ens permeti parlar amb els nostres telèfons i ordinadors en islandès i que el sistema contesti en islandès. Aquesta necessitat estava inclosa al pacte de la coalició de govern. Els infants utilitzen molt la tecnologia i necessitem desenvolupar una immensa quantitat de paraules islandeses per referir-nos al món digital. Pel que sembla, en el futur podrem parlar amb la nostra nevera i preguntar-li quanta llet tenim o potser podrem parlar amb els nostres telèfons des del supermercat i preguntar què necessitem, així que és molt important que ho puguem preguntar en islandès. Hem estat treballant en aquest tema i és una inversió molt important.

En segon terme, hi ha una resolució aprovada pel parlament islandès l’any 2018 que té com a objectiu reforçar la nostra llengua en tots els àmbits de la societat, com l’educació, la cultura, l’empresa, la investigació, la tecnologia. Hi ha una llista de vint-i-dues accions, la totalitat del parlament islandès l’ha aprovada i estem treballant en aquesta qüestió. Per exemple, una de les accions és el suport a la literatura islandesa.

En tercer lloc, m’agradaria mencionar que tot plegat es fa per crear consciència sobre la importància de la llengua en un sentit positiu. Jo poso molt d’èmfasi en els infants d’origen estranger per incrementar l’ajuda per aprendre islandès, especialment en els barris on hi ha més immigració. Per què? Doncs perquè és la millor manera de tenir una societat diversa, creant millors oportunitats per a tots els infants que viuen a Islàndia.

La ministra, membre del Partit Progressista, defensa que la llengua va ser clau per al procés d’independència del país i que és central per a la seva sobirania. Foto: govern d'Islàndia (cedida).

La ministra, membre del Partit Progressista, defensa que la llengua va ser clau per al procés d’independència del país i que és central per a la seva sobirania. Foto: govern d’Islàndia (cedida).

En els darrers vint anys, Islàndia ha vist arribar milers de migrants que són clau per a certs sectors de l’economia islandesa. Què li diria a un treballador estranger resident a Islàndia per convèncer-lo que aprengui una llengua que sovint és un gran repte per la seva dificultat?

Hi ha molts beneficis. Una de les coses que estem fent és impulsar cursos d’islandès més accessibles. Animaria a tothom a aprendre islandès i fer-ho en el temps que cadascú necessiti. Jo vaig estudiar a Corea del Sud i tan sols la pronunciació de frases molt senzilles em va dur dos mesos, tot i que ja havia estudiat altres llengües. Realment, entenc que és un repte, però també és important per a tota la nació que tothom respecti l’islandès, sempre des d’una perspectiva tolerant, oberta i positiva. Un petit esforç sempre és benvingut.

Tem que l’islandès desaparegui en els propers cent anys?

Estic molt segura que això no passarà a Islàndia perquè tenim una opinió molt ferma sobre la importància de la llengua. Com pots comprovar, impulsem polítiques que tenen el suport de tots i cadascun dels membres del parlament, incrementem les inversions, tant públiques com privades, per tal d’assegurar-nos que l’islandès perduri en el món modern. No temo que l’islandès desaparegui, però estic sempre en guàrdia.