Si acabàvem el 2020 amb la campanya de micromecenatge #VacunaPeriodisme per fer possible l’Anuari Mèdia.cat, aquesta setmana el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) alertava que s’estan fent crides amb l’eslògan #NoTeVacunes a través de diverses plataformes d’interacció. Ho feia dimarts, el mateix dia en que tenia lloc el seminari web coorganitzat amb la Plataforma per a l’Educació Mediàtica titulat “La desinformació sobre les vacunes de la Covid-19”.

Som en una època en què no tots els missatges suposadament informatius arriben únicament a través dels mitjans de comunicació, però ves que en molts casos no sigui més ajustat dir que, de tots els missatge suposadament informatius, potser sí que n’hi ha algun que ha estat elaborat per un mitjà, sense entrar ja en nivells de rigor. Per això és ben interessant recuperar articles com “Whatsapp com a eina d’informació política. Pràctiques desiguals entre homes i dones en l’espai digital” publicat a la revista Comunicació, de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Encara que l’estudi de Metzeri Sánchez Meza, Reinald Besalú Casademont i Carles Pont Sorribes és fet sobre dades d’ara fa dos anys, apunta com WhatsApp “s’ha convertit en una eina que contribueix a la conformació de climes d’opinió”.

Entre això i que “hi ha mitjans que viuen d’un clic”, tal com va destacar el periodista Carlos Baraibar, moderador del seminari de dimarts, “l’ànsia del periodisme i de la societat per tenir informació ràpida” ha xocat amb la dificultat d’abordar una malaltia que es va coneixent sobre la marxa. “Volem saber-ho tot i ja; i en aquest cas no és possible. Als experts no us us ha de fer por dir que no ho sabeu”, va remarcar Núria de José. La vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya va ser una de les quatre ponents. La també cap de redacció de La Xarxa aconsellava que “els que en saben també han de donar poca informació però molt clara; molts pocs missatges i molt clars, sinó hi haurà una anècdota que una part de l’audiència agafarà com a element que magnificarà”. En aquest sentit, Sílvia de Sanjosé, epidemiòloga i presidenta del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19, afirmava que “gràcies a tots els sistemes periodístics hem après a comunicar el que està passant”.

“Intentant extremar la responsabilitat, hi ha hagut algun moment que en les redaccions ens hem preguntat: estem fent bé socialment parlant tot el dia de la Covid-19? A nivell psicològic, per exemple”, va assenyalar Núria de José. Andrea Farran, estudiant de batxillerat de l’institut Josep Lladonosa de Lleida i filla de treballadora d’una residència de gent gran, confessava que “el tema es fa bastant pesat i ja no miro coses sobre la covid, els joves preferim mirar coses que ens ajudin a abstreure’ns”. I és que, acabada la taula rodona entre Carmen Cabezas, sotsdirectora general de Promoció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, Núria de José, Sílvia de Sanjosé i la infermera Pepi Estany Almirall, l’organització va obrir un parell de finestres al carrer: amb Antoni Reig, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec de Barcelona i periodista jubilat, i amb la jove lleidatana.

“Si no eduquem la ciutadania en moure’s amb aquesta saturació informativa, hem vist el risc que correm”, alertava Núria de José. La vigília de Reis la Fundació Institut Català de Farmacologia regalava la traducció de les 7 recomanacions de l’OMS per evitar la desinformació. Amb el missatge “Ajuda a ‘aplanar la corba de desinformació'” es fixaven en: 1) Avalua la font; 2) Llegeix més enllà dels titulars; 3) Identifica l’autor; 4) Comprova la data; 5) Verifica si hi ha més evidències; 6) Sigues conscient del teus biaixos; 7) Consulta organitzacions de comprovació de fets. El CAC i la Plataforma per a l’Educació Mediàtica presentaven també dimarts una infografia pensada per tallar rumors amb 6 punts: 1) Tinc la informació?; 2) Per on m’arriba?; 3) És creïble la font?; 4) Ha estat manipulada?; 5) És un cas únic?; 6) Ho comparteixo? Un seguit de preguntes inspirades en l”Stop, Think and Check‘ del regulador audiovisual irlandès.

L’autoverificador: com identificar informacions falses

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.