L’entrada de Vox al Parlament de Catalunya amenaça amb un discurs molt més dur contra el fenomen migratori. D’aquell terreny que s’ha anat adobant durant dècades amb eslògans farcits de segones intencions, declaracions criminalitzadores i silencis còmplices de qui mai es mulla per por de perdre unes desenes de vots, ara pot germinar-ne la llavor de la intransigència en el decorat polític més rellevant del país. I pitjor encara, amplificar-lo.

El racisme es fonamenta sobre la por i el desconeixement d’un sector de la societat cap a altres cultures i sobre l’odi d’una minoria organitzada que explota aquestes pors per accedir al poder o condicionar l’agenda política. El racisme, per tant, també és un fenomen comunicatiu, simbòlic, que cal combatre per evitar que la intransigència vagi fent-se forat en el si dels valors que compartim com a societat.

I si el racisme està farcit de simbolismes i es transmet comunicativament, què podem fer per desmuntar símbols i esvair els temors, els dubtes i les pors interessades? La resposta, a parer meu, és clara: normalitzar la immigració i donar-li veu. Però anant més enllà de les sempre necessàries peces informatives centrades en la discriminació o de les denúncies públiques d’injustícies que atempten contra la dignitat de les persones i dels drets humans.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a 2020, un 16,2% de la població era estrangera. En números absoluts, significa que més d’1.200.000 persones han nascut fora del país i hi viuen. Per contra, l’any 2000 la taxa d’estrangers era del 2,90%. Així doncs, en dues dècades hem multiplicat més que per cinc els ciutadans i veïns amb qui compartim feina, carrer, supermercat o edifici. I també, és clar, impostos, drets i deures.

Normalitzar vol dir, també, estar present en la vida pública i, en això, els mitjans de comunicació hi tenen un paper rellevant. Preguntem-nos: el percentatge de diversitat de perfils ètnics i culturals en els mitjans públics i privats del país és representatiu? Es correspon, aproximadament, a aquest 16,2%? Us animo a respondre-ho vosaltres mateixos.

Normalitzar vol dir, també, que els espectadors vegin a reporters de perfils ètnics diferents en el Telenotícies, que es generin continguts que responguin a la realitat social del país i, en definitiva, que s’aspiri i es tendeixi a fer que allò que és habitual, normal i corrent a la vida mundana i terrenal ho sigui també en el camp audiovisual, perquè és una de les eines més ràpides i efectives per transmetre valors que representin la societat que volem ser. I per fer-ho, cal la recepta de sempre: molta voluntat i un pessic d’inversió.

La BBC, per exemple, vetlla perquè la pluralitat social estigui representada a les pantalles a través d’un departament de diversitat. Sense anar més lluny, l’any passat es van marcar l’objectiu de tenir un 20% de grups socials infrarepresentats de treballadors darrere de les càmeres i d’aconseguir que hi hagués presència femenina la meitat del temps d’emissió, i que en un 15%, hi apareguessin perfils ètnics minoritaris. A 2020 ja era d’un 11,5%. Tot això, amb una inversió de 100.000 lliures. Voluntat i inversió.

El Principat és i serà terra d’acollida, perquè està en una posició privilegiada en el món, però ha de dotar-se de les eines necessàries per generar cohesió social i igualtat d’oportunitats, atenint-nos a la duresa del discurs d’opcions polítiques que creixen a l’ombra de la quarta onada de l’extrema dreta. I comunicativament, aquestes eines fonamentals passen per la diversitat davant i darrere de les càmeres i dels micròfons, per la generació de continguts coherents amb la realitat social i per evitar que l’extrema dreta condicioni el discurs sobre el fenomen migratori i aconsegueixi que la resta de la societat hi vagi a remolc. Per desmuntar la dinàmica de qui la diu més grossa hem de ser tenaços desmuntant prejudicis, contrastant dades i explicant que existeix un racisme estructurat que ho emmetzina tot. Com sempre, cal ser determinat: cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Jaume

    No podem quedarnos la riquesa de la multiculturalitat només pels catalans, això seria racista, cal compartir la multiculturalitat amb marroquins, senegalesos, xinesos, etc, fan falta més programes a TV3 de transexuals xinesos, lesbianes marroquines i senegaleses que viuen soles, solteres i sense fills tal i com moltes catalanes muticulturals i feministes.

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.