Els comentaris denigrants contra les assistents a la gala dels premis Goya que es van sentir en l’emissió pel Facebook Live de RTVE són només un dels darrers exemples de tota la feina pendent als mitjans de comunicació per combatre el masclisme. En motiu del 8 de març, destaquem 8 àmbits en què hi ha marge de millora, tot recomanant articles sobre aquests temes que algunes de les nostres col·laboradores han publicat a Mèdia.cat en l’últim any.

Per descomptat, identificar totes i cadascuna de les qüestions que els mitjans i, en general, el sector del periodisme i la comunicació haurien d’impulsar per ser realment igualitaris donaria per una recerca amplíssima, que va molt més enllà d’aquest recull.

Per aprofundir en alguns d’aquests reptes pendents, podeu consultar l’Observatori de la Cobertura de les Violències Masclistes als Mitjans, que analitza com els mitjans tracten les violències masclistes en totes les seves formes als Països Catalans, i diversos articles que trobareu recollits en l’etiqueta ‘gènere’.

1) Explicar la responsabilitat de les institucions en la violència masclista

El tractament periodístic dels feminicidis ha millorat molt, però cal posar la mirada en la inacció de les administracions en lloc de focalitzar el problema només en l’agressor. Ho escriu Meritxell Rigol, coordinadora de l’Observatori de les Violències Masclistes, en un avançament de la nova edició de l’Anuari Mèdia.cat:

Del recompte a la rendició de comptes

2) Deixar de subvencionar mitjans que publiquen continguts descarnadament masclistes

Aquesta seria més aviat una tasca pendent de l’administració, que s’ha posat un altre cop sobre la taula en la polèmica dels darrers dies pels continguts masclistes d’En Blau, el portal del cor d’El Nacional. Mireia Pérez analitzava fins a quin punt, segons la llei, mitjans que publiquen continguts sexistes no haurien de rebre ni un euro de la Generalitat:

El masclisme segueix sortint gratis als mitjans

3) Fer fora els opinadors que no respectin els drets humans

En un article d’opinió a El Mundo, Juan Abreu feia greus comentaris sobre Melania Trump i altres parelles de mandataris internacionals. Carme Porta es pregunta on és el límit de la llibertat d’expressió i quines informacions menys escandaloses que aquesta alimenten un substrat de pensament que dona peu a cosificar les dones:

“El firmamento goteando estrellas de semen”

 

4) Mostrar presentadores de televisió que vagin abrigades

De les campanades de TV3 a la cerimònia d’inauguració del nou president dels Estats Units, Joe Biden, hi van anar uns quants abrics de diferència. Anna Bonet apostava per normalitzar ja d’una vegada veure dones abrigades a la televisió:

Fa fred a la televisió

5) Parlar de persones famoses transgènere sense caure en el discurs trànsfob

Al desembre, l’anunci d’Elliot Page va ocupar centenars de titulars, però en molts encara s’hi trobaven continguts i expressions poc respectuoses. Aquí analitzàvem la cobertura feta i proposàvem una guia concreta sobre com tractar el cas:

Com explicar que Elliot Page s’ha declarat transgènere sense caure en discurs trànsfob 

6) Visibilitzar les dones lesbianes

Fins i tot en la informació sobre el col·lectiu LGTBI, les dones lesbianes són sovint invisibilitzades. I no només això: en sèries en què darrerament les lesbianes s’han fet visibles, ho han fet des de l’estereotip de dona desitjable, acceptable i d’èxit professional, amagant moltes altres realitats i passant “de la negació a la construcció d’un estereotip que no molesti”, escriu Carme Porta.

Dones d’etiqueta

7) Fer una cobertura responsable de l’extrema dreta

Cobrir aquest tema si ets una dona és més complicat que si ets un home, explicava la periodista especialitzada en extrema dreta Alba Sidera, entrevistada per Sònia Calvó. Més enllà d’això, cal que els mitjans de comunicació vigilin de no alimentar l’extrema dreta en les seves cobertures. Saber què ha passat a Itàlia ajuda a reflexionar:

Alba Sidera: “Falta cultura periodística antifeixista”

8) Millorar les condicions laborals de les dones periodistes

Si aquest és un sector precari des de fa molts anys, amb la pandèmia la situació s’ha complicat i ho ha fet més per a les dones. El teletreball ha complicat la conciliació i la manca de presencialitat dificulta encara més que les dones siguin ascendides, entre moltes altres raons que analitza Carme Porta en aquest article que publiquem avui mateix:

Jo no em quedo a casa