José Manuel Pérez Tornero, proper a l’òrbita del PSC, serà el nou president del Consell d’Administració de la Corporación Radio Televisión Española, després d’un polèmic procés que havia de dur-se a terme mitjançant un concurs públic i que ha acabat amb quatre partits polítics nomenant periodistes afins. 

PSOE i PP, amb el suport de Podemos i PNV, van anunciar el 25 de febrer un acord per nomenar el nou Consell d’Administració de la Corporación Radio Televisión Española (CRTVE). Després de dos anys i mig d’administració única per part de Rosa María Mateo, que va rebre l’encàrrec temporalment a l’espera d’un pacte que sumés dos terços al Congrés dels Diputats i al Senat, es culminava un llarg procés de selecció que ha generat molta polèmica. Malgrat les intencions d’aplicar criteris estrictament professionals mitjançant un Comitè d’experts, PSOE, PP, Podem i PNV han acabat perpetuant la selecció dels membres del Consell a dit, desacreditant així tota la feina realitzada pel comitè i els propis candidats.

L’escàndol ha estat majúscul, però la burocràcia d’aquesta mena de tràmits desdibuixa la gravetat dels fets. Quin procés s’ha seguit per nomenar el nou Consell d’Administració de la CRTVE? Qui són els vocals i el president que el conformen? Quines valoracions van aconseguir els seleccionats en el concurs públic? Quin grau d’independència té el nou Consell? Ho expliquem a continuació.

Concurs públic i comitè d’experts 

“El que és necessari, per evitar les situacions de negociació als despatxos, per evitar els nomenaments a dit, [és] un concurs públic just, independent, transparent, al qual qualsevol professional amb una trajectòria avalada i complint uns requisits s’hi pugui presentar, independentment d’a qui voti o de quin partit polític sigui amic; aquest és l’objectiu fonamental del concurs”. Així definia l’esperit del nou concurs públic del Consell d’Administració de CRTVE el juliol de 2018 l’aleshores diputada de Podemos Noelia Vera, impulsora del sistema d’elecció. Vera, actual secretària d’Estat d’Igualtat, feia aquestes declaracions en uns dies convulsos per a la corporació pública, ja que es va haver de nomenar una administradora única com a responsable provisional de l’ens a l’espera que culminés el procés de nomenament.

La proposta era realment innovadora en un àmbit on, històricament, el nepotisme ha estat la norma. La idea d’un Consell d’Administració desvinculat de les formacions polítiques i escollit segons criteris professionals va generar un ampli consens. Això va facilitar la creació d’un Comitè d’Experts format, segons indicava la convocatòria del concurs, per “persones de reconeguda competència professional, docent o investigadora en l’àmbit de la comunicació”. Els noms dels disset membres d’aquest Comitè es van publicar al BOE el 2 d’agost d’aquell 2018.

La seva principal tasca seria avaluar, d’una banda, el currículum dels candidats i, de l’altra, un projecte de gestió de la corporació. El primer criteri determinaria el 70% de la puntuació i el segon, el 30% restant, sobre un total de 100 punts. Els experts es dedicarien a aplicar un criteri d’avaluació estandarditzat a fi d’obtenir una nota per a cada candidat. Amb la taula de classificació resultant, els 20 primers passarien a una ronda de selecció final per aconseguir una de les deu places al Consell, aquesta vegada segons el criteri dels partits polítics amb representació al Congrés i al Senat.

Un gir d’última hora

Tenint en compte les normes establertes en el concurs, s’hi van presentar poc més d’un centenar de candidatures, de les quals se’n van admetre 95 per a l’avaluació dels experts. El Comitè va fer la tasca encomanada durant la tardor de 2018 i els resultats es van publicar al BOE el 10 de desembre d’aquell any. S’obria aleshores un període en què els candidats podien presentar recursos a fi que es revisés la seva puntuació final.

La resolució d’aquests recursos, però, no es va fer pública fins al cap de gairebé dos anys. Les dues eleccions generals de 2019 i el desacord de PSOE i PP amb els resultats de la selecció del Comitè d’Experts van allargar el procés. La situació es va desencallar, finalment, el novembre de 2020 amb un sorprenent gir d’última hora: la comissió mixta de les Corts que s’ocupava del procés de selecció escoltaria les propostes de tots els candidats, en lloc dels 20 triats pels experts, i escolliria el nou Consell d’Administració d’entre les 95 candidatures inicials.

Aquesta decisió tirava per terra la feina del Comitè i confirmava que s’havien desaprofitat dos anys de procés inútilment. Quedava una possibilitat, però: que els partits polítics amb més pes al Congrés i al Senat mantinguessin, malgrat tot, una selecció final basada en les puntuacions obtingudes al concurs públic.

Amb la publicació, el passat 25 de febrer, de la llista de deu noms pactada per PSOE, PP, Podemos i PNV, s’esvaïa tota esperança d’un nou Consell de la CRTVE seleccionat mitjançant criteris professionals. De fet, només tres dels deu candidats que ara han estat nomenats havien aconseguit un lloc entre els 20 seleccionats pels experts.

Tanmateix, l’existència d’un concurs fantasma ha permès esbrinar les puntuacions de les persones que han estat escollides a dit pels partits polítics, cosa que no havia succeït mai en el passat. La consulta de les puntuacions i valoracions obtingudes per alguns dels professionals que formaran part del nou Consell d’Administració demostra que els partits involucrats en l’acord han donat l’esquena de manera flagrant al criteri dels experts i que han acabat nomenant una majoria de professionals que havien presentat projectes de gestió deficients, com es pot veure a la taula de més avall.

Suspens en la majoria de projectes de gestió

Només tres dels deu membres nomenats havien aprovat en el projecte de gestió de la CRTVE presentat al Comitè d’experts –és a dir, havien obtingut en aquest camp un mínim de 15 punts sobre el total de 30. Són, precisament, els mateixos tres que sí que es trobaven entre el grup de 20 seleccionats: José Manuel Pérez Tornero (22 punts), María Carmen Sastre Bellas (17,5) i Roberto Lakidaín Zabalza (19). Cal apuntar que el Comitè va treballar amb un sistema que garantia l’anonimat dels autors dels projectes a l’hora de puntuar-los.

Els set membres restants van suspendre: la nota més alta entre aquests és la de María Consuelo Aparicio Avedaño, amb un 10,25 sobre 30. Criden l’atenció alguns casos, com el de Jenaro Castro Muiña, a qui els experts van posar un 0 en el projecte, amb aquest comentari: “No avaluable per no ajustar-se a cap aspecte susceptible a ser considerat projecte”. Ramon Colom, un altre dels nous vocals, va obtenir un 2 i una valoració molt negativa: “Diagnosi general nul·la i escassa de la CRTVE; mediocre desenvolupament i propostes (…). Són quatre apunts sense cap ordre amb una relació de 18 propostes desendreçades”.

N’hi ha més: el projecte presentat per  Elena Sánchez Caballero va obtenir un 5,5 sobre 30 i els avaluadors van considerar que semblava “un manual copiat de la Viquipèdia”. “No fa diagnosi del sector. No hi ha diagnosi seriosa, tan sols alguna pinzellada de generalitats. (…) No hi ha estructura empresarial, plantejaments superficials”, deien sobre el treball de Concepción Carmen Cascajosa Virino, amb una valoració de 6. Cascajosa és, a més, la nova vocal del Consell d’Administració amb menys nota global, amb un 23,5 sobre 100, havent quedat en la posició 87 d’entre les 95 candidatures. Completen la llista de candidatures nomenades per la comissió mixta que van suspendre l’apartat del projecte Juan José Baños Loinaz (9,5 punts) i José Manuel Martín Medem (9,65).

Aquests set membres han passat per davant d’altres professionals amb puntuacions tant de projecte com de trajectòria molt més elevades, sempre segons els criteris aplicats al concurs públic.

Pérez Tornero, nou president a l’òrbita del PSC

Segons l’acord al qual han arribat PSOE, PP, Podemos i PNV, el nou president serà el periodista i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona José Manuel Pérez Tornero, que va aconseguir la quarta posició al concurs públic i el projecte de gestió del qual va merèixer comentaris positius per part dels experts. El seu currículum és de primer nivell en l’àmbit de la comunicació, els mitjans públics i l’educació. A Televisión Española fou creador del programa La Aventura del Saber, que es va emetre per primera vegada el 13 d’octubre de 1992.

Pérez Tornero és considerat un periodista en l’òrbita del PSOE i, en concret, del PSC. En les eleccions a la Generalitat de Catalunya del 21 de desembre de 2017 va ser un dels signants del manifest a favor del candidat socialista Miquel Iceta, un text que es referia a l’actual ministre de Política Territorial com “la persona idònia per encapçalar aquesta nova etapa que desitgem per al nostre país”.

També ha estat actiu a Federalistes d’Esquerres, una entitat de l’òrbita del PSC i una de les impulsores de la impugnació del decret pel qual el govern català pretenia ajornar les eleccions del passat 14 de febrer (tot i que finalment no van presentar-hi recurs perquè altres ja ho havien fet). Si bé Pérez Tornero mai n’ha estat soci de quota, segons la mateixa organització, sí que ha participat en actes d’aquesta organització i també ha publicat textos al seu blog oficial.

En aquests articles, el nou president del Consell d’Administració carregava durament contra la proposta de fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya que només inclogués les respostes “sí” o “no”. El gener de 2014, en referència a la possibilitat d’una consulta en què es preguntés als ciutadans del Principat sobre la voluntat de construir un nou estat, Pérez Tornero afirmava: “En realitat, són preguntes desafiants i altives. En desafiar les lleis vigents, ens desafien a tots com a ciutadans –és a dir, com a subjectes lliures la llibertat dels quals es basa precisament en les lleis fonamentades en un estat de dret”.

Beatriz Silva, fundadora de Federalistes d’Esquerres i diputada al Parlament pel PSC, celebrava en un tuit el nomenament de Pérez Tornero, que qualificava de “gran notícia”, tot defensant que aquest és “el camí per tenir uns mitjans de comunicació públics de qualitat al servei de tota la ciutadania”.

Una militant del PSOE i un projecte “tret de la Viquipèdia”

En la negociació, el PSOE ha nomenat tres vocals més, tots vinculats més o menys estretament al partit. El cas més polèmic és el de Concepción Carmen Cascajosa Viniro, que davant de la Comissió mixta, el dia 9 de febrer d’aquest any, reconeixia que n’és militant: “Considero que aquesta militància forma part del meu compromís social i de les meves idees progressistes”, assegurava en seu parlamentària. El fet que ocupi la posició 87 en els resultats del concurs públic, amb una nota de 23,5 sobre 100, no ha estat impediment, doncs, perquè el PSOE compti amb ella per al Consell d’Administració.

La candidata amb un projecte “extret de la Viquipèdia”, Elena Sánchez Caballero, és una altra de les proposades pel PSOE. Mitjans ‘ultres’ com El Confidencial Digital i OkDiario van apuntar que ella era la candidata preferida per als socialistes per presidir el Consell, cosa que finalment no ha passat. Amb tot, malgrat haver quedat en la posició 59 del concurs, el PSOE va optar per ella en la negociació amb el PP. “El bon periodisme té unes regles i aquestes regles no han canviat des que existeix l’ofici; la clau és la independència”, defensava Sánchez Caballero davant de la Comissió mixta el 27 de gener.

El català Ramon Colom, entre els proposats pels socialistes

Els socialistes també han assegurat una plaça a Ramon Colom Esmatges, periodista barceloní amb una llarga trajectòria en el sector audiovisual i exdirector de Televisió Espanyola. És conegut per l’audiència catalana sobretot pel seu programa Millenium al Canal 33, que l’any 2014 es va estrenar en castellà a La2.

Colom va ser director de TVE l’any 1990, quatre mesos després de la victòria del PSOE a les eleccions generals i quan l’ens públic estava en mans del “sector guerrista” (com explicava aquí El País), en referència a l’aleshores vicepresident Alfonso Guerra. Va mantenir el càrrec fins el mes de juny de 1996, poc després de la victòria del PP de José María Aznar.

Els anys de Colom com a director de la teelvisió pública espanyola van deixar un polèmic comiat disciplinari que va acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans. L’any 1994, la direcció que encapçalava va acomiadar el treballador Bernardo Fuentes Bobo arran d’unes declaracions d’aquest darrer en què anomenava “sangoneres” els directius del mitjà i els acusava de “cagar-se en el personal”. L’any 2000, després que la justícia espanyola hagués donat la raó a Televisión Española, el tribunal d’Estrasburg condemnava Espanya per violar l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fa referència a la llibertat d’expressió.

El PP selecciona qui va ser la mà dreta d’Urdaci 

Els nomenats pel PP són professionals amb llarga i polèmica trajectòria a Televisión Española. L’única candidatura de les tres seleccionades pel partit conservador que es trobava entre els 20 primers en el concurs públic ha estat la de Carmen Sastre Bellas, que va aconseguir l’onzena millor puntuació segons el criteri dels experts.

Sastre tingué un paper important dins de la televisió pública durant el segon mandat de José María Aznar i era coneguda com la mà dreta d’Alfredo Urdaci. Va treballar a l’àrea d’Economia i com a cap de la secció de Nacional i, l’any 2014, durant el mandat de Mariano Rajoy a la presidència del govern, va ser nomenada Defensora de l’espectador.

Les polèmiques de Sastre són ben conegudes dins de la redacció d’informatius de la cadena pública. L’any 2017, el Consejo de Informativos va denunciar que Sastre va enviar a una periodista l’argumentari del PP per tractar la declaració davant del jutge com a testimoni de Mariano Rajoy pel conegut com a cas Gürtel. Aquesta ha estat la més mediàtica d’una llarga llista de discrepàncies entre els professionals d’informatius i Carmen Sastre.

Un projecte de 0 i un currículum ‘polèmic’

La proposta de gestió de Jenaro Castro Muiña, un altre dels noms seleccionats a criteri del Partit Popular, va obtenir un 0 al concurs. Si bé Castro té una trajectòria àmplia a la televisió pública, hi ha protagonitzat polèmiques constants.

Mentre Castro era director d’informatius no diaris i del programa Informe Semanal, el desembre de 2016, el Consejo de Informativos va arribar a demanar-ne el cessament. La guerra oberta entre ell i els treballadors de l’empresa es va fer pública arran d’uns comentaris en què el directiu insinuava que alguns periodistes del mitjà empraven el mateix llenguatge que ETA.

Ja l’any 2013 va emetre un reportatge a Informe Semanal sobre “l’assetjament a polítics” dut a terme per la Plataforma Antidesahucios, en referència a les protestes conegudes com a “escraches” o escarnis públics. El programa va rebre acusacions de manipulació informativa. Quan se’l va apartar amb l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa l’estiu de 2018, va dedicar el seu darrer Informe Semanal a fer una entrevista-massatge al nou líder del PP, titulada “La fuerza de Casado”.

La darrera escollida pel PP per formar part del Consell de la CRTVE ha estat María Consuelo Aparicio Avedaño, que havia quedat en la posició 37 al concurs. Amb una trajectòria professional més vinculada a mitjans privats, com Diario16, El País o la CNN, també ha tingut experiència a l’Agència Efe i a les televisions públiques basca i madrilenya.

Podemos incompleix el seu propi programa electoral

Necessitats del suport d’altres formacions per tal d’arribar als dos terços en les votacions al Congrés dels Diputats i al Senat, PSOE i PP van pactar amb Podemos i PNV l’acord per al nou Consell. Lluny de qüestionar les pràctiques del dos grans partits estatals, tant Podemos com el PNV han reproduït el model de selecció a dit, sense aplicar estrictament el criteri dels experts.

El programa electoral de Podemos per a les eleccions del 10 de novembre 2019 incloïa una proposta en la que es parlava “de la consolidació del procés de renovació via concurs públic, en referència a RTVE”. Finalment, però, el partit va nomenar per al Consell el classificat amb el número 57, José Manuel Martín Medem, que és militant del Partit Comunista d’Espanya i des del març de 2020 director de la revista Mundo Obrero, l’òrgan d’expressió de la formació integrada dins de la coalició d’Unidas Podemos. Martín Medem és periodista de Televisión Española i ha estat corresponsal a Mèxic, Colòmbia i Cuba.

L’altre candidat de Podemos, Roberto Lakidaín Zabalza, no té vincle directe amb la formació que l’ha escollit, si bé, com a treballador de la CRTVE, ha estat molt actiu dins del sindicat Comissions Obreres, històricament en l’òrbita d’Izquierda Unida. El seu és un perfil tant professional com acadèmic, i es dóna la circumstància que és un dels tres membres del nou Consell d’Administració que sí que es trobava entre la selecció final de 20 candidats. A més, el seu projecte de gestió va rebre una bona valoració per part dels experts.

Finalment, el vocal proposat per PNV ha estat Juan José Baños Loinaz, que va quedar en el lloc 21 en el concurs públic, si bé no va aconseguir un aprovat en el projecte. Baños ha estat director del diari Deia i de Grupo Noticias. Entre 2013 i 2017, fou director general de la societat pública de telecomunicacions Itelazpi, dependent del govern basc, durant el mandat d’Iñigo Urkullu, lehendakari del PNV.

La independència dels mitjans públics, assignatura pendent

El procés de selecció es va impulsar a fi de complir amb la Llei 5/2017, anomenada literalment, “per recuperar la independència de la Corporació RTVE i el pluralisme en l’elecció parlamentària dels seus òrgans”. És una modificació de la Llei 17/2006, que es va aprovar durant la primera legislatura de José Luís Rodríguez Zapatero amb l’objectiu d’evitar “el control governamental dels mitjans de comunicació de titularitat estatal” i garantir la seva “professionalitat i independència”.

Si bé la llei de 2017 tenia com a principal novetat la creació d’aquest Comitè d’experts per fer el concurs públic, els partits han acabat ignorant-ne els resultats. Tot indica que la proximitat ideològica a aquestes formacions polítiques ha estat el principal criteri a l’hora de nomenar la majoria de membres del nou Consell d’Administració de la Corporación Radio Televisión Española. D’aquesta manera, s’ha garantit cert pluralisme de l’òrgan –sempre dins dels límits ideològics dels partits implicats–, però la independència de la corporació de mitjans públics espanyols continua essent una assignatura pendent.