El passat 2 de març, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya va acollir la conferència “Infodèmia, la pandèmia de la desinformació”. Durant l’acte, celebrat a la seu de Terrassa, els ponents van advertir sobre la “difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses relacionades amb la Covid-19”. Una alerta en què també fa èmfasi l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que periòdicament insta els estats a adoptar accions per prevenir i combatre la difusió d’informació errònies i falses, la majoria de les quals –assegura– es propaguen a través de canals digitals i xarxes socials.

Justament, arran d’aquest emplaçament, la plataforma de missatgeria Twitter va anunciar el 18 de desembre passat que eliminarà “falsedats o notícies fora de context” que puguin circular entorn les vacunes destinades a frenar la Covid-19, respecte a la qual els estats confien en el monitoratge que realitza l’OMS.

En aquest sentit, la mateixa OMS es presenta com l’única font fiable sobre la pandèmia. En coordinació amb la Fundació Wikimedia i els redactors voluntaris de la Viquipèdia, es vanta que “garanti[r] que totes les persones consultin fonts fiables sobre salut pública per mantenir-se informades i protegir-se contra la Covid-19”, segons afirma el seu director general, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

Si anem a la Viquipèdia, podem llegir que l’organisme està governat pels seus 193 estats membres a través de l’anomenada Assemblea Mundial de la Salut. De manera, doncs, que a ulls de l’opinió pública estem davant d’un organisme que vetlla per la salut pública de tot el món. Però és realment així?

Els dubtes sorgeixen quan, a força d’indagar una mica, observem que les prioritats les determinen únicament els grans països o les companyies vinculades al sector farmacèutic. Així ho denunciava el 2016 en una entrevista a la Cadena Ser l’exdirector del Programa Mundial de Medicaments de l’OMS, Germán Velásquez. Afirmava que l’empresa privada cada vegada té més pes a l’organització, fins a l’extrem que el 90% del Programa que ell dirigia és actualment finançat per la Fundació Bill & Melinda Gates, “de manera que només es desenvolupen els projectes on [aquesta] posa diners i no els que veritablement defensen l’ús racional dels medicaments”.

Tot seguit, també veiem que és fals que l’OMS vetlli per necessitats sanitàries del conjunt de la població, atès que no tots els països tenen la mateixa capacitat deliberativa en l’Assemblea. Tal com revelava eldiario.es l’abril de 2020, són els més poderosos, com la Xina o els Estats Units, qui obliguen l’organisme a “seguir els seus respectius interessos per raons que poc tenen a veure amb la salut mundial”. Per tant, malgrat el que diu Viquipèdia i la mateixa OMS, no estem davant d’un organisme equànime ni que respongui als principis establerts en la seva fundació, l’any 1948, quan va fixar-se l’objectiu que “totes les persones aconsegueixin el nivell més alt possible de salut”.

De fet, no és la primera vegada que l’OMS adopta decisions sobre les quals hi ha crítiques i sospites per diferents motius. Ja va passar el 2009 quan, arran de la pandèmia de la grip A, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va denunciar l’organisme per les “serioses deficiències pel què fa a la transparència dels processos de presa de decisions”. Segons es va demostrar, va advertir que aquella grip era molt més greu del que realment es va comprovar, cosa que va obligar molts països a retirar les vacunes que havien adquirit de les farmacèutiques.

La polèmica actuació de l’OMS l’any 2009 també va ser denunciada per nombrosos experts en medicina, entre els quals la monja i doctora en salut pública Teresa Forcades, per qui l’alt organisme ha avalat un conjunt de vacunes contra la Covid-19 que encara estan en fase experimental i no tenen la fiabilitat assegurada. Forcades, en un col·loqui amb altres experts celebrat el 28 de gener, explica que encara avui no s’han estudiat les reaccions tòxiques ni els efectes que pot provocar la vacuna Pfizer sobre les dones embarassades ni les conseqüències que, a llarg termini, pot causar en individus en problemes cardiovasculars. “Tampoc no ofereix dades que confirmen que guareixi un coronavirus greu o potencialment mortal, només si la malaltia és lleu”.

Així, per bé que el 31 de desembre passat, l’OMS va validar Pfizer després de concloure que la vacuna compleix tots els criteris de seguretat i eficàcia establerts pel seu equip d’observadors, Teresa Forcades i altres especialistes recorden que hi ha moltes llacunes de les quals no s’informa l’opinió pública. “Una cosa és el relat oficial, com el que transmet l’OMS i altres autoritats sanitàries, i una altra és l’evidència científica, que contrasta força en el cas de les vacunes contra la Covid-19”, assevera.

La teoria de la infodèmia, doncs, ha esdevingut l’escut que utilitzen l’OMS i les grans fabricants de medicaments per silenciar o menysprear les veus que discuteixen alguna de les suposades veritats que es publiquen entorn la pandèmia i que acaparen el relat informatiu de la immensa majoria de mitjans i xarxes socials. Un pensament unidireccional que, d’acord amb l’ètica periodística, hauríem de contrastar o, si més no, evitar reproduir de forma acrítica o ignorant les veus que el rebaten. Perquè, també en la informació, ens hi va la salut.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.