Fer-se gran no només implica arribar esbufegant al 4t 3a d’aquell pis que no té ascensor o canviar les partides dominicals de pàdel per apassionants sessions d’aquagym. Fer-se gran té moltes altres derivades i potser sí que alguna és positiva, però la majoria només s’accepten perquè no hi ha altre remei. Una de les pitjors és que de cop comencen a marxar els referents, aquells a qui admiraves quan eres jove i que han tingut la mala pensada d’anar sumant anys a la mateixa velocitat que tu deixaves de ser jove.

A principi de gener, per exemple, va morir l’escriptor i advocat Josep Maria Loperena. Recordo que vaig llegir el teletip de l’Agència Catalana de Notícies i vaig veure que l’element principal que en destacava era que s’havia querellat contra Pilar Rahola acusant-la de plagi en una novel·la. Per un moment vaig pensar que potser no era el “meu” Loperena, el que defensava independentistes catalans durant els 80, quan érem quatre i tot era molt més bèstia, que això d’ara tampoc no és nou. Evidentment, sí que era el mateix, però el teletip el devia haver escrit algú molt més jove que jo.

Em va passar el mateix quan l’altre dia vaig llegir que l’advocat de Meritxell Serret era Iñigo Iruin. Aquest, per sort, és ben viu, però és obvi que per a les noves generacions llegir el seu nom no té les mateixes implicacions. Iruin és un dels grans advocats de l’esquerra abertzale i segur que coneixia Loperena. Iruin, amb Jone Goirizelaia, Iñaki Esnaola, Miguel Castells i uns quants més, s’encarregava de defensar membres d’ETA, una feina dura quan tothom ja els ha sentenciat i els tracta com a monstres.

El periodista Pepe Rei, mort la setmana passada, no era ni membre d’ETA ni un monstre, tot i que el jutge Baltasar Garzón mirés de convèncer-nos del contrari. Pepe Rei: detingut cinc cops per fer de periodista, engarjolat quatre vegades, condemnat zero vegades. Com Egin, com Egunkaria, com Ardi Beltza, com Kale Gorria, mitjans de comunicació tancats preventivament per l’exemplar democràcia espanyola i que després d’anys, quan les rotatives ja eren ben rovellades, la justícia decidia que podien tornar a obrir. Iruin també va defensar Pepe Rei i aquest li agraeix a la dedicatòria del llibre El periodista canalla: “A Iñigo Iruin, que continua defensant des del rigor i el compromís la llibertat d’expressió. I que va lluitar per la meva llibertat, un cop més”.

Pepe Rei era un dels grans, un home valent que va investigar el terrorisme d’estat i les tortures de la Guàrdia Civil sabent perfectament que això tenia un preu, sobretot si a més tampoc s’estava de posar el dit a la nafra de les corrupteles del PNB. Ell era un dels causants que de tant en tant, i em consta que no era l’únic, m’acostés als quioscos de la Rambla de Barcelona a comprar un exemplar del diari Egin. Periodisme d’investigació, que n’hi ha cap d’altre? Pepe Rei era dels qui pensava que la llibertat d’expressió sí que no té preu i actuava en conseqüència. El 2002 va patir un greu accident de trànsit quan el seu cotxe va bolcar per causes desconegudes. No se’n va recuperar mai i ha mort per les seqüeles d’aquell accident.

En una època en que cada cop hi ha més mitjans i menys periodistes, Pepe Rei era dels qui dignificaven aquesta professió tan maltractada per propis i estranys. Un dels meus referents, d’aquests que deia al principi que lentament van desapareixent. Cadascú té els seus. En la meva llista heterogènia hi apareixen, entre d’altres i en animada assemblea, Xavier Vinader i Jordi Vendrell, Ryszard Kapuscinski i Anna Politkóvskaya, Vicent Partal i Martxelo Otamendi, Xavier Montanyà i David Fernàndez i Jordi Borràs. I Ramon Barnils, és clar, mort ahir fa 20 anys, el meu periodista canalla preferit, per bon periodista i gran canalla.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.