Al llarg de la crisi per la Covid-19 ha estat tan important el que s’ha vist com el que no. Algunes imatges han resultat polèmiques i n’hi ha, fins i tot, que no s’han pogut retratar o que han arribat molt tard. Alguns fotoperiodistes han denunciat traves en la pràctica professional.

1. Prohibit el pas

Diversos fotoperiodistes van criticar a l’informe Una pandèmia a cegues, de Mèdia.cat, que en els primers compassos de la pandèmia se’ls havia barrat l’accés als epicentres de la crisi sanitària (hospitals, tanatoris o cementiris). Aquest bloqueig informatiu va comportar un control del relat per part de les administracions i de les institucions.

2. Desempara-ment dels fotoperiodistes

Els professionals de la imatge remarcaven la sensació de desemparament en la producció i en el subministrament d’equips de protecció individuals. “Va mancar una major pressió per part dels mitjans de comunicació de masses en pro de l’exercici legítim del dret a la informació”, recull l’informe.

3. Editorialització de la fotografia

Mitjans de totes les tendències polítiques van fer servir les imatges per atacar o defensar les propostes governamentals. “S’ha jugat a l’editorialització a través de les imatges, més que a voler informar”, remarcava Teresa Ferré, professora de la UAB i membre de l’Observatori de la Vida Quotidiana.

4. Cadàvers en portada

La imatge de portada d’El Mundo del 15 d’abril va causar polèmica. Calia ensenyar un cadàver per parlar sobre la realitat del Servei d’Assistència Mèdica d’Urgència de València? El diari va decidir que sí i va revifar el debat sobre ensenyar o no morts en portada.

5. Morts ‘nostres’, morts ‘d’altres’

Algunes veus del món del fotoperiodisme van criticar la tria d’El Mundo, que complia el patró dels morts que ‘sí que es poden ensenyar’: persones racialitzades i de classe social baixa. Una lògica heretada del periodisme de guerra.

6. Una tria ‘poc espanyola’

El guanyador del World Press Photo Samuel Aranda també va tenir la seva dosi de polèmica per una fotografia publicada a The New York Times. Programes com Espejo público i usuaris de les xarxes socials posaven el crit al cel pel fet que el rotatiu americà hagués decidit il·lustrar la pandèmia a Espanya amb la imatge d’una família originària de Bangladesh.

7. Qüestió de perspectiva

El primer dia de desconfinament, una de les imatges que més crítiques van suscitar va ser la del diari Abc, que denunciava que els passejos amb nens van “desbordar les regles”. També va ser polèmica una fotografia de la gentada a la platja de Barcelona feta per Emilio Morenatti, que va negar les acusacions de manipulació.