Amb motiu de la redacció de l’anàlisi El nou Consell de RTVE: dissecció d’un procés de selecció polititzat i a dit publicat la setmana passada en aquest mitjà, vaig visionar hores i hores de la comissió mixta encarregada del nomenament d’aquest Consell, que és l’òrgan de direcció administrativa de la radiotelevisió espanyola. Com a espectacle televisiu cal dir que aquestes comissions són ben poc atractives, però serveixen per detectar els fils que cal estirar per tal de plantejar un debat estructural i profund sobre la direcció dels mitjans públics.

De la lectura de l’article que vam publicar fa uns dies se’n dedueix una crítica principal: l’elecció polititzada i a dit del president i els vocals del nou Consell d’Administració de la CRTVE, en contra dels criteris del concurs públic convocat amb la mateixa finalitat. Per tant, es podria concloure que per tenir una RTVE –o qualsevol altre mitjà públic– despolititzada només caldria haver confiat en el resultat del concurs i, així, la cosa ja rutllaria.

Tanmateix, la realitat és molt més complexa que no pas això i si es vol repensar el model de periodisme públic cal anar més enllà dels eslògans. Un concurs públic pot ser tant injust com un procés de selecció a dit, si les bases són injustes. Així doncs, abans de vendre la nostra ànima a la causa del concurs públic, hauríem de preguntar-nos quina mena de concurs. En el cas que ens ocupa, la idea de concurs públic com a sinònim de procés de selecció despolititzat –en un sentit d’independència respecte els partits polítics– no té fonament.

La clau la donava el candidat Carlos Salgado Wegner davant dels membres de la comissió mixta el 26 de gener, quan reflexionava: “A RTVE, fins ara, excepte alguna excepció sobretot en àrees tècniques, no s’arriba a directiu per mèrit i capacitat, sinó per la proximitat al partit polític que governa en cada moment”. La qüestió que subratllava Salgado Wegner fa referència directa als criteris de puntuació aplicats pel Comitè d’Experts, que es van publicar al Boletín Oficial de las Cortes Generales el 17 d’agost de 2018.

En aquest document, s’especificava que 25 dels 100 punts de la nota final havien de correspondre a l’experiència en càrrecs d’administració, alta direcció o control. Per cada any treballat a l’administració d’una organització del sector de la comunicació, els candidats podien sumar 1,5 punts, mentre que en el cas de l’alta direcció sumaven 2 punts per any treballat, sempre amb el límit de 25 punts establert per aquest apartat.

Aquest criteri, sumat als 20 punts atorgats per experiència en mitjans de comunicació –en què els anys a RTVE comptaven 1,25 punts, mentre que en altres mitjans públics, 1 punt, i en mitjans privats, 0,75 punts– assegurava que els candidats amb més punts a l’avaluació de la seva trajectòria –que suposava el 70% de la nota– fossin alts directius de RTVE.

Com reconeixia Salgado Wegner, aquest perfil de candidats solen ser persones que han tingut càrrecs d’alta direcció nomenats a dit segons el partit polític de torn. D’aquesta manera, considerar que el concurs públic –tal com està plantejat i en el context actual d’ascens laboral dins de la corporació– és un mètode útil per a la despolitització del Consell d’Administració no sembla raonable.

En tot cas, dins d’un grup de candidats amb forts vincles amb partits polítics, l’aplicació del criteri dels experts hagués assegurat la selecció dels professionals més preparats, és a dir, d’aquells que haguessin proposat un millor projecte de gestió –que determinava el 30% de la nota–. Però, subratllo, s’hagués escollit entre els que formaven part d’un grup privilegiat al qual no s’arriba sense el favor dels partits que han estat al govern central des de 1982: PSOE i PP.

Abans parlava de la possibilitat que les bases d’un concurs fossin injustes. Doncs bé, en el cas de la renovació del Consell d’Administració de la CRTVE el problema original no és tant el concurs com el mètode mitjançant el qual certes persones aconsegueixen càrrecs de responsabilitat dins de la ràdio i televisió estatals, sense haver de demostrar mèrits en una oposició interna.

Qui realment es cregui la despolitització dels mitjans públics i la independència dels seus professionals, abans de defensar concursos públics, haurà de denunciar un model de promoció interna que, per molt que l’haguem normalitzat, és contrari a la idea d’uns mitjans públics democràtics on la capacitat de liderar sorgeixi de l’excel·lència professional i no de l’amistat amb els que manen. Sense una reforma radical del funcionament intern dels mitjans públics d’arreu de l’estat, els concursos públics del tipus que hem vist a RTVE –que, recordem, ni tan sols s’ha respectat– continuaran essent maquillatge per amagar un fet dramàtic: que els partits polítics que governen es pensen que els mitjans que paguem entre tots són seus.

Aquesta no és l’única crítica estructural al sistema de concurs públic per nomenar el Consell d’Administració de la CRTVE. Per què només poden accedir periodistes a aquest òrgan? No seria útil comptar també amb perfils més tècnics? Si els mitjans són multimèdia, té sentit que hi accedeixin exclusivament persones d’edat avançada? Es pot dur a terme una revolució digital en un sector amb una competència global –i brutal– sense que els professionals nadius digitals tinguin un lloc al Consell? Ho deixo aquí, perquè no es tracta d’escriure 20.000 caràcters una altra vegada, però, com veieu, la qüestió és complexa i necessita de la valentia dels professionals del sector que es creguin la despolitització dels mitjans públics.

El despolititzador que ho despolititzi, bon despolititzador serà.

El nou Consell de RTVE: dissecció d’un procés de selecció polititzat i a dit 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.