El pla Tremall per lluitar contra els delictes reiteratius, que es va posar en marxa l’1 de juny de 2020 a Barcelona i es preveu que s’estengui a la resta de les regions policials de Catalunya, ha posat el focus en barris amb alta concentració de població migrant. Més del 77% de persones identificades no tenien la nacionalitat espanyola, fet que preocupa entitats com SOS Racisme, que apunten a una possible recerca encoberta de persones en situació irregular.

Aquest reportatge forma part de l’Anuari Mèdia.cat 2020, que es presenta aquest dimecres 24 de març a les 18.30 h en un acte que podeu seguir online a Youtube.

Reduir la multireincidència. Augmentar la percepció de seguretat ciutadana. Fer més eficient la investigació i persecució de delictes. Aquesta és l’essència del pla Tremall, engegat pels Mossos d’Esquadra al juny del 2020 a Barcelona. Qui era conseller d’Interior en aquell moment, Miquel Buch, va assegurar que el pla s’havia dissenyat amb “intel·ligència”. Fonts policials consultades asseguren que ha estat “un èxit”. Ara bé, els Mossos no faciliten dades sobre l’eficiència del pla Tremall, ja que “no és un dispositiu en si mateix. És més aviat un canvi de mirada que s’aplica a les actuacions policials per detectar millor els delinqüents reincidents”, expliquen des del cos. “És difícil d’avaluar”, hi afegeixen.

Els Mossos d’Esquadra afirmen que el pla Tremall contra la reincidència ha estat “un èxit”, però no faciliten dades sobre la seva efectivitat

És per això que els Mossos no van arribar a fer públic mai el balanç d’avaluació que havien de realitzar al novembre del 2020, després dels sis primers mesos de pla Tremall. Malgrat tot, les fonts policials destaquen l’efectivitat del pla i, per això, i encara que no disposin de dades, els Mossos preveuen expandir aquest mètode a la resta de Catalunya. “Perquè ha estat un èxit”, repeteixen. A manca de dades públiques, aquest mitjà ha consultat el total d’accions policials realitzades a Barcelona durant el 2020, fins a la data del 31 d’octubre. Durant aquests 10 mesos es van efectuar 556 detencions a la capital, de les quals només 79 (un 14,2%) van resultar ser a persones multireincidents.

La clau del pla Tremall busca, doncs, assolir una identificació més eficient dels delinqüents reiterats. A través de pressió policial als carrers i d’identificacions “més acurades” es pretén impedir que tornin a delinquir i, si ho fan, augmentar la ràtio d’empresonaments. Per fer aquesta tasca, els Mossos posen l’accent en el “coneixement: saber qui fa el delicte, on resideix (majoritàriament en cases ocupades) i on actua”, segons va explicar en roda de premsa l’intendent cap de l’Àrea d’Investigació Criminal de l’AMB, Joan Carles Granja. Però, com s’assoleix aquest grau de coneixença? Quins són els trets del perfil delinqüencial que esbossa l’intendent? Com s’arriba a identificar aquestes 79 persones com a multireincidents?

Per respondre aquestes preguntes, caldria conèixer, primer, quantes identificacions s’han fet en el marc del pla Tremall per saber quin és el grau d‘encerts de la policia catalana i fins a quin punt el perfil delinqüencial és acurat. Però, com que els Mossos d’Esquadra no comuniquen (i, segons han afirmat fonts policials, ni tan sols comptabilitzen) les dades del pla Tremall, ens hem de remetre al total d’identificacions realitzades durant els primers 10 mesos del 2020. De les 1.332 persones aturades, 822 tenien antecedents, però només se’n van detenir 556. És a dir: el 41% de persones identificades van acabar detingudes per haver comès un delicte. I la resta? Per què van ser aturades?

Tot i aquestes xifres, les fonts policials consultades asseguren que “només identifiquem aquelles persones que sabem que són delinqüents o les enganxem in fraganti cometent algun delicte”. Però, com saben els Mossos qui és un delinqüent sense identificar-lo, en una ciutat amb més d’un milió i mig de persones? “Perquè ens coneixem. Són moltes hores el dia de treballar al carrer: sabem com actuen i com es mouen els delinqüents”, responen des de la policia. Tot i que asseguren que les identificacions “mai no són aleatòries”, des dels Mossos també afirmen que “per descomptat la policia pot aturar persones que després resulta que són dels bons, però forma part de la tasca per garantir la seguretat ciutadana”, apunten.

Perfils delinqüencials opacs

Els Mossos consideren que una persona és multireincident quan, durant els darrers 6 mesos, ha comès 7 furts o 5 robatoris amb violència. D’aquestes, segons la policia catalana, n’hi ha 200 a Barcelona. Per reconèixer-les, els Mossos es basen en el “perfil delinqüencial”. Aquest mitjà ha demanat insistentment una entrevista a l’intendent cap de l’Àrea d’Investigació Criminal, Joan Carles Granja, per tal que definís en què es basa el perfil delinqüencial que els Mossos esgrimeixen per justificar les identificacions. La petició no va ser resolta, argumentant que, “fins que el balanç de la primera etapa del pla Tremall [novembre del 2020] no estigui llest, l’intendent no atendrà entrevistes”. El balanç que no es va arribar a fer mai.

Els Mossos d’Esquadra donen algunes pistes a l’hora d’entendre com posen el focus en determinades persones. La primera és la localització, el que anomenen “mapes de calor”: s’ha augmentat la presència policial als districtes de Ciutat Vella, de l’Eixample, de Sant Martí i de Sants-Montjuïc, perquè són les zones en les quals, segons la policia, aquests delinqüents actuen. Tant és així que els Mossos fins i tot treballen per poder elaborar “ordres d’allunyament per evitar que les persones que cometen reiteradament delictes en una zona s’hi puguin acostar”, asseguren fonts policials. Una altra pista és que, segons Granja, els multireincidents “tendeixen” a habitar cases ocupades.

“Posar el punt de mira en aquests barris i en l’ocupació obre la porta a fer identificacions a persones racialitzades de manera massiva”, alerta el jurista i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia. D’aquesta manera el pla Tremall, pel fet de voler erradicar la multireincidència “focalitzant indirectament en la població migrada, pot ser una manera de fer batudes per cercar persones en situació administrativa irregular”, hi afegeix. Per la seva banda, les fonts policials consultades asseguren que “la situació administrativa de ningú no és competència nostra ni ens dediquem a identificar gent segons la seva nacionalitat”.

El 95,8% dels detinguts durant el 2020 eren estrangers. Gemma Ferreón, de SOS Racisme, afirma que les identificacions no són pas a l’atzar: “Els Mossos tenen un perfil delinqüencial concret,  que és un perfil racial”

Ara bé, segons les dades obtingudes per l’Anuari Mèdia.cat a través del Portal de Transparència, un 77,47% de les identificacions realitzades pels Mossos d’Esquadra durant el 2020 en controls de multireincidència van ser a persones que no tenien la nacionalitat espanyola. La xifra encara creix més si ens fixem en els detinguts: el 95,8% eren estrangers. “No només és que el perfil delinqüencial elaborat pels Mossos no sigui acurat, sinó que, a més, és la porta d’entrada a vulneracions de drets: no pot ser que t’aturin sistemàticament perquè tens cara de ser migrat”, es lamenta Gemma Ferreón, cocoordinadora de Pareu de Parar-me, campanya que denuncia les aturades policials per perfil ètnic.

Preguntades sobre aquestes dades, les fonts policials asseguren que les identificacions “es realitzen sobre la base de la intel·ligència policial. Parem les persones que sabem que són delinqüents”, hi insisteixen. Des de SOS Racisme coincideixen que les identificacions no són pas a l’atzar: “Els Mossos tenen un perfil delinqüencial concret, que és un perfil racial”, sentencia Ferreón.

Amb confinament i traïdoria

El pla Tremall es va posar en marxa durant la primera desescalada, a l’estiu del 2020, després de l’increment de casos delictius que es va donar just després del confinament. Tot i així, si es compara amb el mateix període de l’any anterior, els delictes es van reduir un 40%. Durant els primers dies d’estiu, veïns i veïnes de zones com el Raval van detectar un creixement significatiu de la presència policial, i així es va convertir en el barri on més identificacions i detencions es van fer fins a l’octubre del 2020. El 86,7% de les identificacions i el 95,16% de les detencions han afectat persones que no tenen la nacionalitat espanyola.

“Al Raval sempre hi ha hagut molta policia: si ets negre, no pots caminar ni 200 metres sense que t’identifiquin. Però després del confinament ha anat a pitjor: ja he perdut el compte de les vegades que m’han parat”, relata Lamine Sarr, membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Fa anys que els manters són al punt de mira dels Mossos i de la Guàrdia Urbana, però arran de la pandèmia la pressió s’ha intensificat. “Ens identifiquen i ens posen multes encara que no estiguem venent, perquè ens tenen fitxats com a manters”, assegura Sarr, que hi afegeix que els darrers mesos “la policia s’ha posat molt agressiva amb els migrants. Com que durant el confinament no hi havia testimonis al carrer, podien fer el que els donés la gana”.

Aquest augment de la presència policial als carrers en el marc del pla Tremall, segons l’exconseller Buch, respon a la necessitat de “millorar la percepció de la seguretat ciutadana”, entenent que veure més agents i més actuacions policials farà
que el veïnat se senti més protegit. “Però, en la mesura que aquestes batudes vagin adreçades a persones racialitzades, s’estigmatitzen els col·lectius migrats, associant-los amb la delinqüència”, alerten des de SOS Racisme.

Seguretat ciutadana per a qui?

“La seguretat és un dret, però no ha de passar per sobre de la llibertat. Plantegen un Estat policial que anul·la el dret a caminar segur pel carrer i a no ser estigmatitzat”, aclareix el jurista David Bondia, que denuncia que aquestes identificacions fan una interpretació “repressiva” del Codi penal. “La llei no pot usar-se per prevenir un delicte, sinó per jutjar-lo. No es pot actuar de manera indiscriminada i no tot és vàlid per evitar que es produeixi un possible fet delictiu”, apunta el jurista, recordant que la relació entre identificacions i detencions és “només” del 41%. A més, “estem segurs que tenim totes les dades?”, es pregunta Bondia, que assegura que “només coneixem les identificacions de les quals els agents han decidit aixecar atestat, i això no passa sempre”.

Una altra dada que se’ns escapa és el motiu de la detenció. “No sabem si una persona acaba a la presó per haver comès un delicte o pel fet d’estar incomplint la Llei d’estrangeria. Hi ha una relació directa entre identificacions, detencions i deportacions, però fins que els Mossos no facin públiques les dades no ho podrem denunciar”, es lamenta Gemma Ferreón, que recorda que “l’Administració està obligada a donar la informació”. En aquesta línia, aquest mitjà va demanar al Departament d’Interior, a través del Portal de Transparència, saber quantes persones detingudes en el marc del pla Tremall havien acabat ingressant a la presó o en un centre d’internament d’estrangers (CIE). La resposta va ser que aquesta informació “no és extrapolable a les bases de dades de la Direcció General de Policia i no consta en els arxius estadístics”.

Més enllà d’una possible deportació, les identificacions i detencions policials tenen repercussions molt diferents per a una persona amb la nacionalitat espanyola que per a una en situació irregular. “Podries pensar que, si et para la policia i no has fet res, tot queda en un moment incòmode; però, si no tens papers, és un gran problema”, assegura Lamine Sarr. Qui té identificacions o antecedents al seu expedient es troba amb traves quan vol tramitar la residència o aconseguir una feina. “Molts no poden accedir a les ofertes laborals dels plans d’ocupació de la Generalitat perquè tenen antecedents, fruit d’identificacions injustes”, es lamenta Sarr.

“No és casualitat que el pla Tremall hagi començat ara. La ciutadania està acceptant restriccions i els poders ho estan aprofitant”, diu el jurista David Bondia

“Estem veient molta impunitat policial. No només a Barcelona, sinó a tot Catalunya”, alerta David Bondia. Una part d’aquesta impunitat es llegeix, en l’actualitat, perquè “la ciutadania està acceptant una sèrie de restriccions en el marc dels estats d’alarma i els poders ho estan aprofitant”, afirma el jurista, que posa l’accent en el fet que “no és casualitat que el pla Tremall comencés en aquests mesos”. L’objectiu d’assolir una sensació de seguretat i de control en una situació sanitària i social caòtica s’ha plantejat “passant per sobre dels drets de persones que no tenen tantes eines ni recursos per defensar-se”, recorda Gemma Ferreón. “Ens passem la vida queixant-nos de les identificacions racistes. No és normal que t’aturin pel fet de ser negre, però que, si vas amb blancs, això no et passi”, denuncia Lamine Sarr.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.