Tenso fin del ramadán en Mataró, el ayuno de los musulmanes concluye con graves disturbios en la capital de Maresme”, agost de 2013.

I així estem, al Maresme, fa ja massa temps. Sincerament, ha estat complicadíssim haver de triar dates, titulars o paràgrafs concrets, ja que és infinita la mala praxi de la corresponsalia comarcal de La Vanguardia. Eterna i molt desagradable.

L’altre dia revisava el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, que va ser avalat per darrera vegada l’11 de novembre 2016, i que és una mica com la Carta dels Drets Humans, que tothom en fa bandera, però si algú s’hi pixa a sobre doncs no passa res. Mentre llegia els dotze punts del codi m’adonava que podria relacionar un titular o paràgraf publicat a la corresponsalia maresmenca de La Vanguardia amb cadascun d’ells.

01. Informar de manera acurada i precisa.

02. Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament.

03. Rectificar les informacions incorrectes.

04. Utilitzar mètodes lícits i dignes per obtenir informació.

05. Citar les fonts i preservar el secret professional.

06. Conciliar els drets individuals amb el dret del públic a saber.

07. Evitar el conflicte d’interessos.

08. No utilitzar en profit propi informacions privilegiades.

09. Respectar el dret a la privacitat.

10. Salvaguardar la presumpció d’innocència.

11. Protegir els drets dels menors.

12. Respectar la dignitat de les persones i la seva integritat física i moral.

Tots. Se’ls han petat tots, un darrere l’altre i sense despentinar-se.

Deia Ryszard Kapuscinski que les males persones no poden ser bons periodistes; per males persones a casa meva entenem també aquells qui, amb racisme i bilis classista, des d’una redacció agreugen la polarització i el populisme als carrers.

Són moltes les vegades que hem hagut de llegir titulars estigmatitzadors, bàsicament per la imperiosa necessitat de parlar de l’origen de les persones, concretament en fets delictius o bàsicament en ocupacions, igual que amb comunitats com la gitana. Però el darrer parell d’anys, el punt de mira ha estat posat sobretot en el jovent que migra sol.

El mes de juliol de 2019, un grup de feixistes, liderats en part per Jordi De la Fuente, secretari d’organització de Vox Barcelona, va atacar el centre de menors d’El Masnou. El titular? “Un enfrentamiento”. El subtítol? “Concentraciones de signo opuesto”. Quatre menors van ser atesos d’urgència a l’hospital de Mataró després que un grup de nazis sortís de cacera. Els hauria de caure la cara de vergonya, senyors.

Prop d’un any després: “Un grupo de jóvenes migrantes extutelados atemorizan Premià con robos y asaltos”, titular del 16 de maig amb una imatge del balcó del pis atacat un mes després. Al cos del text, encara avui dia, no queda clar d’on ho va treure, ja que, malgrat el trànsit de persones que passaven pel pis en qüestió, moltes de les veïnes han assegurat reiteradament que no es tractava de joves extutelats. Tot i així, la diana era perfecta.

Al mes de juny, persones en defensa dels detinguts per delictes d’odi cridaven “Els mena vénen a robar” sense ni tan sols tenir idea de quants joves extutelats viuen i conviuen a Premià de Mar. El resultat? Joves racialitzats, sortits o no de centres, nascuts o no a la vila, insultats, escopits i increpats pels carrers.

Ni al pitjor dels meus enemics li desitjaria mai haver d’abandonar la família pujant a una barca o sota un camió per creuar el Mediterrani i haver-se de buscar la vida sol. Ni amb l’immens fàstic que em fa aquesta manera d’entendre la nostra professió, podria desitjar a ningú arriscar la vida perquè el lloc on va néixer no li ofereix un futur digne.

Però més enllà d’aquesta actitud fastigosament racista, no podem caure en el parany de pensar que els periodistes a títol individual en tenen tota la ‘culpa’. O sigui: sí. Però darrere d’aquests titulars hi ha un mitjà que, malgrat tot, pretén ser seriós i referent i té en plantilla persones que cronifiquen l’estigma amb informacions superficials i sovint poc contrastades.

Maig de 2020, moment en el qual la mascareta no era obligatòria encara, altra vegada Premià de Mar. Un grup de joves premianencs són increpats per una senyora al carrer que, tot i haver-hi desenes de persones sense mascareta, decideix escridassar només el grup de joves negres. La discussió s’agreuja amb algun crit i insult fins que un home que es considera prou important per impartir justícia apareix desenfundant una porra extensible i comença a agredir els xavals. I sí, els joves es defensen, sense saber que aquell home, que hauria d’haver calmat els ànims en comptes de treure una porra extensible i liar-se a hòsties, era mosso d’esquadra. Dos mesos després, un grup d’antiavalots va rebentar les portes de casa de sis famílies a les sis del matí, sense ni tan sols molestar-se en picar al timbre. Portes destrossades que, evidentment, va haver d’assumir la comunitat. I La Vanguardia? “Seis detenidos por dar una paliza a un mosso fuera de servicio en Premià de Mar. El agente salió en defensa de una anciana que estaba siendo increpada por un grupo de individuos subsaharianos”. Mentida, senyors, és mentida.

I l’última, així per estrenar el 2021, en plena pandèmia i sense parlar en cap moment de la quantitat de joves que la DGAIA i les empreses que gestionen els centres han deixat al carrer, es continua posant llenya al foc amb frases com “nuevos episodios protagonizados por estos adolescentes, que en muchos casos viven en el Maresme en casas ocupadas, agrupados en bandas y actuando con extrema violencia en sus acciones delictivas.” En muchos casos…

A banda de la bilis racista i la criminalització constant, hi ha una nul·la feina de camp en matèria de jovent extutelat, que podria fer descobrir a molts periodistes que desenes de joves migrants estan llaurant futurs preciosos amb esforç, comunitat i molta vida. Joves que, després d’un duríssim trajecte migratori, construeixen camins amb errors i encerts, com qualsevol adolescent, i que fan d’aquesta comarca un lloc preciós on viure i compartir.

Però malgrat aquesta visceralitat i zero professionalitat amb els joves migrants, la pitjor de les pitjors bestieses que s’ha fet en aquesta capçalera és i serà imperdonable. El passat mes de desembre, una nau cremava a Badalona enduent-se vides humanes excloses d’aquest sistema racista que la seva “professionalitat” sustenta. Vides, persones, por, foc i un munt de gent completament consternada pels efectes irrevocables de la pobresa i l’exclusió social. Ni la mort respecta La Vanguardia que, mentre tantíssimes persones iniciaven un duríssim dol, i moltes altres emmudien amb un nus a la gola, publicava notícies sobre delinqüència a les naus ocupades. I malgrat que es retiri l’enllaç o la notícia, haver estat capaç de remarcar que algunes persones okupaven, recollien ferralla, venien productes a la manta o fins i tot traficaven amb drogues quan cinc persones morien cremades a Badalona és d’una falta de respecte i humanitat que aquesta professió no mereix.

Joves migrants, estigma mediàtic

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.