A hores d’ara ja deuen haver sentit parlar del programa sensacionalista de Mediaset –que l’empresa anomena tramposament “documental”– en en el qual Rocío Carrasco explica que la seva exparella Antonio David Flores l’ha maltractat físicament i psicològica. El programa ha batut rècords d’audiència, amb més de cinc milions d’espectadors, i ha arrencat missatges de suport de destacats líders de l’esquerra, entre els quals la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que va manifestar el suport a Carrasco a través del seu compte de Twitter i en la intervenció al programa Sálvame.

Estic consternada per l’entusiasme progressista enfront d’aquest espectacle que fa de la violència masclista un negoci. Comparteixo la necessitat de posar el focus mediàtic sobre un problema sistèmic tan greu. I celebro que es faci en espais de màxima audiència. Ara bé, el cinisme i l’obscenitat amb què s’ha tractat el cas i el poc sentit crític d’alguns polítics, periodistes i tuiters em preocupa.

Telecinco, la cadena que emet el programa, ha alimentat (literalment) Antonio David Flores fins avui, que ha anunciat que rescindeix el contracte d’un dels seus col·laboradors estrella. Telecinco ha alimentat també la tensió entre l’exparella i ha fomentat el relat de mala mare que recau sobre Carrasco. Telecinco té el cas Carlota Prat, la jove presumptament violada a Gran Hermano, encara als tribunals. Telecinco ha comptat amb un presumpte agressor sexual, un tal Carlos, com a participant en el seu programa La isla de las tentaciones que, com tothom sap, promou la igualtat entre homes i dones.

Telecinco ha fet un negoci rodó amb el cas de Rocío Carrasco i moltes feministes de bona fe han picat l’ham. Telecinco guanya i el periodisme perd. El periodisme perd perquè vam assistir a un judici paral·lel. El periodisme perd perquè Rocío Carrasco no és un testimoni de la violència masclista que participa en un documental, sinó una famosa que ha cobrat un dineral per participar en un circ. El periodisme perd perquè a una font no se la recompensa mai econòmicament. No hi ha codi deontològic que avali cap d’aquestes pràctiques, com tantes vegades hem denunciat les feministes en sentit oposat.

I si perd el periodisme, perden també la societat i el feminisme. L’espectacularització i la monetització de la violència masclista no són una bona notícia, sinó un insult monumental a totes les víctimes.

Rociíto, carnassa al circ de la tele-escombraria

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.