La revictimització de la dona supervivent d’una violació múltiple a Sabadell ha estat àmpliament identificada i assenyalada en la cobertura informativa del judici. En molts casos, però, la crítica de l’actuació del fiscal s’ha utilitzat com a pretext per reproduir crues declaracions sobre l’agressió, d’escàs valor informatiu i d’alt impacte emocional, tant per la jove afectada com per al conjunt de les dones.

“Perfectament creïble i consistent”. Amb aquests adjectius el fiscal Eduardo Gutiérrez aprovava el relat que la jove supervivent d’una violació múltiple a Sabadell, patida el febrer de 2019, ha exposat aquesta setmana a l’Audiència de Barcelona i que ha estat difosa –amb major o menor respecte per la dona i amb menor o major consciència del seu impacte–, als principals mitjans catalans i estatals.

El dia abans d’aconseguir el ferm crèdit del fiscal, la dona havia estat sotmesa a un cru interrogatori, que ha estat molt criticat. Abruptes interrupcions, l’exigència de repetir amb màxim detall un capítol molt dur de reviure i preguntes que, sense amortidors, posaven en qüestió el que la jove, amb molt d’esforç, explicava. L’actuació de Gutiérrez va disparar alarmes, immediatament, entre periodistes que estaven cobrint el judici i que es van convertir en testimonis –en alguns casos colpits i indignats– del dolor que, de manera evident, havia generat en la víctima la seva manera -sense empatia, es destacava- d’interrogar-la.

L’advocat de la jove, tanmateix, va qualificar d’”impecable” l’interrogatori del fiscal i es va referir a la revictimització infligida a la dona en l’interrogatori com a “mal necessari” per deixar provat que va existir violència i intimidació en l’agressió denunciada. El van entrevistar a El Matí de Catalunya Ràdio. “Seria interessant promoure que es basin en la primera declaració de la víctima, que ja està gravada, i que en el judici es repeteixi simplement la gravació”, plantejava l’advocat Jorge Albertini, preguntat per l’editora del matinal sobre com evitar que les supervivents d’agressions sexuals pateixin més durant el procés judicial.

La revictimització durant el procés judicial de les dones supervivents de violències masclistes fa anys que és una denúncia de primera línia de les organitzacions feministes. En el cas d’aquesta jove, ha rebut especial atenció i qüestionament, a través de la crítica que han llançat molts mitjans en les seves cobertures del judici.

Nombrosos titulars i cròniques han donat centralitat al maltracte detectat en l’interrogatori de la dona. És el cas per exemple de les informacions publicades a l’Ara o a eldiario.es. També en les informacions pel Telenotícies de TV3, així com a Els Matins, es denuncia la manca de cura cap a la jove i s’assenyala com una deficiència que va més enllà del fiscal en qüestió; que és conseqüència de no garantir la formació per aplicar perspectiva de gènere en els processos judicials de les supervivents de violències masclistes.

“La revictimització és que hàgim d’explicar el succés dolorós una vegada i una altra i això és inherent al procés penal, i la violència institucional ve donada pels professionals que en exercici de les nostres funcions no tenim la capacitat per fer interrogatoris de manera que no infligim un dany extra a la víctima”, explicava l’advocada especialitzada en violències masclistes Carla Vall, entrevistada al Tot es mou, de TV3. Recorrent a una experta, s’explica a l’audiència el concepte de revictimització i s’aporta context al cas del judici per la violació múltiple, que supera, així, el tractament de succés i posa sobre la taula la violència institucional que viuen moltes dones després de la violència sexual.

Comptar amb expertes que treballin amb perspectiva de gènere, així com a entitats feministes, és una de les recomanacions per informar sobre agressions sexuals elaborades per Almena Cooperativa i l’Associació d’Atenció a Dones Agredides Sexualment (ADAAS). És un recurs que facilita elaborar informacions amb mirades que situen els drets de les dones al centre i que els poden aportar eines. En mitjans com PúblicoTVE també s’han elaborat peces informatives a partir de veus expertes, per tal d’analitzar la revictimització i emmarcar que el fet d’actualitat no és un cas aïllat.

El reportatge de Público ofereix, a més, un element de context bàsic que no apareix per norma en les cobertures informatives del cas: només un 20% de dones violades denuncien, segons estima la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. Xifrar –només dues de cada deu– afavoreix comprendre l’abast i el cost de la revictimització. Sembla ser que la majoria de dones no tenen la possibilitat, o les ganes, d’exposar-se a reviure la violència, cosa que, per tant, les deixa fora del recorregut previst legalment per accedir al dret de ser reparades de la violència rebuda pel fet de ser dones en una societat patriarcal que les menysté. Fins a la violació o l’assassinat.

Detalls inevitables al judici, injustificats als mitjans

Al costat de l’atenció mediàtica a la violència del sistema judicial, una altra llum del tractament informatiu d’aquest judici per violació múltiple ha estat la credibilitat que de manera molt generalitzada s’ha reconegut a la víctima. Són dues bases que trobem més sòlides que en anteriors cobertures d’agressions sexuals, cosa que ens suggereix alguns aprenentatges recents que el feminisme va aconseguint incorporar en l’abordatge informatiu de les violències masclistes.

Tanmateix, en moltes de les informacions publicades i emeses arran d’aquest cas trobem també unes ombres que no són noves, sinó que estan enquistades en el tractament informatiu més estès davant de les agressions sexuals: la difusió de detalls informativament irrellevants que, en canvi, amplifiquen el dolor de la víctima i que, de fet, impacten més enllà de la dona agredida i afecten, com a violència simbòlica, en el conjunt de les dones.

En les cobertures que els diversos mitjans han fet del judici per la violació múltiple a Sabadell, el més freqüent és topar amb la reproducció de fragments de la declaració judicial de la dona, amb continguts que contradiuen la recomanació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya d’evitar el sensacionalisme i el dramatisme, “tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut” en les informacions sobre violència masclista. Per respectar la dignitat de la dona, indica l’organisme, s’han d’evitar les “descripcions detallades, escabroses o impactants”.

I d’impactants, escabroses o detallades en trobem en diverses peces, tant escrites com directament amb talls de veu. En les peces informatives sobre el judici emeses per Catalunya Ràdio és així reiteradament. De matí a nit, ha difós fragments de la declaració “esfereïdora” de la jove, en què descriu l’agressió. Fins i tot, al Catalunya Nit, un tren de declaracions crues que la jove va haver de fer durant el judici, són muntades sobre una música que remet a un thriller d’intriga. Si bé en la introducció de la informació es menciona la revictimització patida per la jove arran de l’interrogatori, les preguntes que se li han formulat durant el judici, la veu i l’acció del fiscal, són absents en els talls de veu escollits. Així, la crítica de la revictimització queda com un pretext per difondre un contingut colpidor, però informativament pobre.

“S’ha d’anar amb compte de no envair la nostra intimitat i no presentar-nos com a objectes sexuals a l’exposició de tothom”, planteja la guia per informar sobre agressions sexuals, fruit de l’informe Dones valentes, en què van participar tant periodistes com professionals en l’acompanyament a supervivents com supervivents d’agressions sexuals.

Molt més garant de la dignitat de la jove, contextualitzada i informativament rellevant és la informació emesa a l’informatiu dels vespres de Rac1 No ho sé. Quant a les declaracions seleccionades, destaca que estan orientades a posar en evidencia l’actuació i actitud del fiscal. Se centren principalment en recollir com la interromp abruptament i el to dur amb què s’adreça a la víctima. És un exemple que mostra que, per aconseguir denunciar la violència institucional infligida a la dona en el judici, no és necessari sobreexposar els detalls de com fou l’agressió sexual múltiple que va haver de descriure ni amplificar fets especialment dolorosos.

Per complementar la informació oferida, No ho sé va incloure una píndola d’anàlisi sobre la revictimització en el sistema judicial a càrrec de la psicòloga social especialitzada en violències masclistes Gemma Altell. Incorporar una experta a la informació s’alinea amb les recomanacions bàsiques per tractar la violència masclista, que proposen no quedar-se amb les fonts oficials, que majoritàriament no apliquen perspectiva de gènere.

L’espectacularització del dolor, en major o menor mesura, s’observa en moltes de les cobertures del judici. A més de Catalunya Ràdio, hi podem afegir, per exemple, El Mundo i La Vanguardia (que, tanmateix, titulen sobre la revictimització infligida) i El PaísLa Sexta (que opten per titular amb una frase de patiment de la víctima). Amb les seves publicacions (en el cas dels diaris, inclouen un vídeo amb talls de veu de la jove, en la versió digital) amplifiquen dures declaracions sobre com va ser la violació múltiple, sense resultar informativament rellevants per comprendre o analitzar el cas.

Una mala pràctica, també espectacularitzadora, que es manté, com veiem en alguns dels anteriors exemples, és l’ús del concepte ‘manada’. El trobem en diversos titulars i tuits de mitjans per referir-se als agressors acusats de violar en grup la dona. Les recomanacions de La Marea i Intermón indiquen que s’ha d’evitar aquest concepte, que invisibilitza el delicte. “Parlar de violacions en grup mostra la realitat d’aquestes agressions indicant que l’agressor és més d’un home, que hi ha més d’una violació i que són actes organitzats i premeditats”, s’especifica en el taller per informar amb perspectiva de gènere.

Contranarrar el terror sexual

És inevitable que en el procés judicial s’hagi d’articular un relat detallat de l’agressió patida, per tal de guanyar la credibilitat que s’exigeix aconseguir a les dones. Però reproduir-lo als mitjans, sense gaires miraments sobre l’impacte, ha de problematitzar-se no només perquè s’ha de garantir la dignitat de la víctima, sinó perquè cal desfer els relats de terror sexual que, com explica Nerea Barjola, actuen per alliçonar les dones, disciplinar-les i limitar-les.

“Totes les representacions de culpabilitat imputada a les dones –que sempre va associada a alguna cosa que estan fent, com fer autoestop, caminar per una carretera no recomanable, anar a la discoteca a certes hores quan ja se’ls havia dit que no era adequat, etc.– són avisos alliçonadors per a la resta de dones joves: ‘Això és el que us pot passar si feu el que han fet elles’. Per això els mitjans són violència sexual”, argumenta l’autora de Microfísica sexista del poder (2018).

Una dada que ajuda a trencar amb l’imaginari més estès de perill sexual, que sol ser reforçat pels relats dels casos més mediatitzats d’agressions sexuals, és que la majoria dels agressors són homes coneguts i de l’entorn de confiança de la dona agredida. Segons xifra la darrera macroenquesta de violència contra la dona del Govern espanyol, el 97,5% dels agressors era un familiar o conegut.

Sobre qui són els agressors, la guia per informar sobre agressions sexuals remarca que “pertanyen a totes les classes socials i a totes les nacionalitats”, pel que aquestes característiques no tenen “res a veure amb l’agressió sexual”. Fer-les constar en les informacions, com trobem en moltes de les peces sobre el judici per la violació múltiple que ha quedat aquesta setmana vist per a sentència, no resulta explicatiu, sinó que més aviat pot ser estigmatitzant quan, sobre el grup social en qüestió, ja recauen prejudicis i opressions.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.