Els joves no se senten representats als mitjans. Tot sovint els construeixen com a col·lectiu homogeni, discriminant-los per l’edat o, encara pitjor, construint-los com a violents. A més, els productes que els mitjans emeten no els parlen a ells. Se senten tractats amb paternalisme o, directament, utilitzats com a eina mediàtica. De fons, una qüestió estructural: no entren a les redaccions. L’escletxa generacional, un sostre de vidre que no permet alçar la veu a tota una generació als mitjans convencionals. Aquestes són algunes de les conclusions del segon debat #ConversesMèdiacat.

Hi ha una desconnexió entre joves i mitjans. Precisament a l’era de l’story, els mems i els dobles ticks, a l’era de la hiperconnexió i la velocitat, les persones de menys edat se senten més lluny que mai dels mitjans de comunicació convencionals. I sembla que no serà un raig gros de 5G el que els farà apropar. La desconnexió té un caire estructural.

Els joves no se senten ben representats als mitjans, que tot sovint els fan homogenis i –en els darrers mesos– els han relacionat directament amb la violència als carrers. A més, els productes que emeten no els parlen a ells. Se senten tractats amb paternalisme o, directament, utilitzats com a eina mediàtica.

Tot plegat, potser perquè un enorme sostre de vidre, cada cop més gruixut, els impedeix accedir a redaccions i productes audiovisuals; minsos intents, quasi tots privats, amb excepcions de producció pública (Mood Z), d’intentar un apropament amb la generació que no ha comprat diaris, però sí que pot fer una masterclass de xarxes, YouTube i Twitch. I també de precarietat. Per a resoldre la qüestió, caldrien quotes per a visibilitzar els joves?

Aquesta va ser una de les preguntes sorgides durant el debat a Instagram en el marc de les #conversesMèdiacat. Una forma d’”expandir” els continguts de l’Anuari Mèdia.cat. La segona entrega de quatre que va encetar-se una setmana enrere amb la periodista Alba Sidera per analitzar el fenomen de l’extrema dreta i que també abordarà el tractament mediàtic del racisme i la retallada de drets en dones embarassades durant la pandèmia.

On són els joves a les redaccions?

“Si no passa això, no és un bon live”, diu en to jocós Clàudia Rius, periodista, cap de redacció del digital Núvol i una de les impulsores de Canal Malaia. Són les 20h i pocs minuts. Rius fa referència a les dificultats de Ferran Moreno, un dels periodistes més joves de la redacció d’informatius de TV3, per a accedir al directe del compte d’Instagram de Mèdia.cat. Precisament un dels pocs connectats a les redaccions, nadiu digital de pro, queda fora de la conversa per motius tècnics. Paradoxes de la tecnologia.

Després de diversos intents, el debat, per títol “Joves als mitjans: entre la invisibilització i el paternalisme?”, segueix endavant conduït per Enric Rodon, responsable de l’informe  l’”Estudi del tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana” i amb Maria Bouabdellah, estudiant de Periodisme i col·laboradora precisament de Mood Z i Canal Malaia, a més de la mateixa Clàudia Rius, que en absència de Moreno s’arrenca amb una visió estructural del frec a frec entre joves i mitjans.

“Els joves no són als mitjans, i després veus aquests mitjans fent esforços per convidar gent jove… I realment no en tenen ni idea. Els costa trobar convidats i quan et contacten és barroer. ‘Ara sí, i la resta de l’any, ni cas’. Tot plegat evidencia actituds paternalistes. Més enllà de com es tracti el tema, com es produeix als mitjans, ja mostra molt…”, destaca Rius, en referència al vídeo viral de Laura Grau criticant el youngwashing que va rebre.

Clar i català: la cura de consciència que fan els mitjans quan conviden la jovenalla (to boomer on) per a després no fotre’ls ni cas. “La millor manera de tractar el contingut pels joves seria anar al jove de la teva redacció a preguntar com tractaria un tema. Però, sorpresa: tens el jove precaritzat, ocupant llocs que no vols que ocupi un sènior, perquè així cobra menys… I tampoc tens col·laboradors al voltant treballant amb aquests sèniors. Després la gent jove no vol parlar amb els mitjans… Estan emprenyats”, conclou Rius.

Joves, col·lectiu homogeni (i violent)

Enric Rodon destaca una dada de l’estudi que va coordinador per a Mèdia.cat amb la col·laboració del Consell de la Joventut de Barcelona i Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Una de cada cinc notícies analitzades relacionen joventut amb violència. Els mitjans vesteixen com a “radicals i violents” als actors polítics més nous.

Va passar amb les protestes per la sentència del Procés i la idea va revifar dies enrere amb les manifestacions per l’empresonament del raper Pablo Hasél.

“Les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél, tot i que jo sóc de Banyoles, i per aquest fet no vaig poder ser a Barcelona, les vaig viure amb impotència. El debat se situava si era violència o no cremar contenidors o botigues i no es posava el focus en les demandes dels joves: rere la llibertat de Hasél, hi ha el fet de posar la llibertat d’expressió al centre, els problemes d’habitatge, la salut mental, la precarietat…”, destaca Maria Bouabdellah.

I la ‘Corpo’, què en fa de tot plegat?

“Són els mitjans els que han de decidir, però no podem culpar els joves per no mirar la tele”, destaca Clàudia Rius. Hi ha un distanciament. I com a resultat es creen diversos projectes, com el mateix Canal Malaia, del qual la periodista participa, o Adolescents.cat, del grup Nació Digital. Iniciatives privades davant una Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que, segons la taula de debat, està encara en estat de xoc pel nou model digital.

Clàudia Rius ho explica: “Tu mires el que et resulta més atractiu. Els mateixos mitjans ens vénen i ens pregunten. I penso: ‘No sé, sou vosaltres els que cobreu els sous’. No és per ser hater, però qui ha deixat que hi hagi gent fent feines que no estan aconseguint els objectius? Jo sí que posaria pressió i responsabilitat a la gent que està rere els productes”.

Directament parlant sobre els productes de la Corpo, tipus Mood Z, valora: “No agradarà perquè estigui dirigit als joves, sinó perquè per instint agradi. Cridar que són coses per a joves, no vol dir res. No acaba sent més atractiu”. Hi està d’acord una de les participants del projecte, Bouabdellah: “Com passa malauradament amb les persones racialitzades, no s’ha de crear continguts exclusivament per a elles, ni per a joves! Sinó involucrar-los! Si hi hagués joves treballant al Tot es mou, la perspectiva del programa seria diferent de la d’ara”.

“No hi ha hagut projectes audiovisuals potents. Molts cops la cara visible és jove, però es reprodueixen coses que fan persones d’altres generacions”, aprecia Bouabdellah. Rius acompanya, explicant que s’ha “abandonat” el canal juvenil de TV3 (3XL) però s’ha optat per algunes persones com Juliana Canet –companya de la periodista a Canal Malaia– a les quals se’ls ha posat tot el pes de la representació dels joves. “No pot ser. A la Corporació li queda molt per fer. Que tornin a obrir un canal juvenil, que facin més xarxes, que facin un Playz perquè s’hi puguin abocar continguts. I a les xarxes socials poden anar sorgint iniciatives com les que ja surten, com la nostra, amb una mà davant i una altra al darrere. És molt important tenir anime en català. Els joves encara comentem Plats Bruts, per favor!”.

Rodon completa: “És una qüestió de registre i inversions. Perquè hi ha un panorama mediàtic que orbita al voltant de la Corpo. Per exemple, La Sotana, t’agradarà o no, però acosta uns continguts amb una llengua i un registre que pot ser el Gol a Gol d’ara”. La taula conclou que cal una estratègia enfocada a tota la feina que pot fer la CCMA: ambiciosa, intel·ligent, amb diners. “No es pot regatejar ni un euro. No provar cosetes petites, perquè desgasta si no surt i no funciona. És el futur de TV3 i del català. I de les persones que volem entreteniment i informació en la nostra llengua”, etziba Rius.

Evitar l’edatisme, com saltar l’escletxa generacional?

L’edatisme és el terme que es fa servir quan una persona és estereotipada i prejutjada per la seva edat. El pa de cada dia dels joves, en conclusió del debat. Com a resposta, s’ha de reivindicar la joventut als mitjans?  “Als joves no ens ha de fer por que ens etiquetin com a joves, perquè això no pot ser sinònim que se’ns etiqueti com a tontos. Podem ser expressats com a joves. Hem de poder defensar i dir com veiem el món, encara que quan creixem canviem d’opinió”, exposa Rius.

I sorgeixen tot de preguntes: és la joventut un tret identitari? Marca els joves la no redempció a Internet? “Això ho penso molt. Penjaràs això, diràs, no… Però bé, ho relativitzo; un fa vida a les xarxes, però també fora”, expressen. I per acabar, com es conviu amb les altres generacions?

Andreu Buenafuente, recorda Rodon, era veí seu. Ja era famós fa 25 anys. I segueix sent una estrella. Clàudia Rius diu: “Respecto les carreres llargues. Està bé que dins els mitjans i la televisió hi hagi gent de totes les edats. El problema és el descompassament. El que em pregunto de tota aquesta gent que fa tants anys que hi és… No se senten malament? Els que fa molt de temps que són a un lloc, no pensen que poden apartar-se, tenir una certa generositat? Això potser és una cosa que voldré esborrar [riu]: però crec que els que hem viscut en una gran precarietat serem capaços de recordar i ser generosos”.

I Bouabdellah conclou: “La gent amb carrera consolidada ha de tenir cabuda als mitjans en general, però s’han de cedir espais. Faig un paral·lelisme amb les dones. Potser sí que s’han de posar quotes. Per a generar referents. A Canal Malaia, a la que hi ha hagut una sèrie de gent fent vídeos a YouTube, se n’hi ha enganxat més. A la que va haver-hi tiktokers en català, n’hi va haver més. S’ha d’apostar per la transversalitat, perquè falten persones racialitzades i fins fa no res no hi érem ni les dones!”.

Els integrants de la taula –virtual– estan d’acord: com a mínim els mitjans públics han de tenir capacitat de representar la pluralitat. Com recorda Rodon, la BBC té una àrea directiva que vetlla perquè un 50% de la plantilla siguin dones o un 30% ètnies diferents. La joventut podria ser un d’aquests eixos?

Joves i mitjans: entre la invisibilització i el paternalisme?

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.