Les cares dels onze diputats de Vox al Parlament aquest dimarts devien ser un poema. Tants escarafalls per l’entrada de la ultradreta a les institucions, tant cordó sanitari antifeixista, i al final ha estat el PSC qui els ha passat la mà per la cara amb el discurs trànsfob. Entoma-la, aquesta. Tot plegat ve a tomb de dues preguntes parlamentàries, ara en parlarem, presentades per les diputades Rosa Maria Ibarra i Gemma Lienas, autora del llibre infantil feminista El diari lila de la Carlota i flamant diputada del PSC després d’haver deixat enrere el món dels Comuns.

No és casual que el salt de Lienas s’hagi produït en un moment en el qual l’aprovació de la llei trans és un dels principals punt de fricció entre els socis del govern espanyol. Ella, que sempre ha incorporat la perspectiva de gènere a la seva literatura, s’ha destacat recentment dins del corrent del feminisme que veu com una amenaça la normalització dins de l’esfera pública de les persones trans –i en especial les dones trans– argumentant que, si ser home o dona es pot “decidir”, s’invisibilitzen les diferències en la posició social que ocupen homes i dones, així com l’opressió contra les dones. Cosa que, com és obvi, no ha passat en països com Irlanda, Bèlgica o Portugal, on la llei recull l’autodeterminació de gènere i les dones no s’han “esborrat”.

Dimarts la reunió de la mesa del Parlament es va topar amb dues preguntes del PSC que, segons va entendre la majoria de membres de l’òrgan, no es podien tramitar perquè contenien expressions ofensives per a la dignitat de les persones o que en menystenen els drets, límit establert per l’article 163 del reglament de la cambra. La primera qüestionava el protocol que permet a les persones trans condemnades a presó de complir la pena envoltades d’altres persones del seu mateix gènere i demanava si «s’ha avaluat les conseqüències que per a les dones han tingut el trasllat de persones transgènere a les presons de dones», negant la categoria de dona a les dones trans i ometent les múltiples denúncies de discriminacions o violacions que han patit dones trans en presons d’homes.

La segona pregunta no s’adreçava al govern, sinó directament a la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, acostumada ja a comparèixer regularment cada cop que TV3 o Catalunya Ràdio emet res que incomodi algun diputat. En aquest cas, Lienas tenia interès per un sketch de menys de dos minuts del programa X, la sèrie, que juga amb la paròdia i el muntatge audiovisual a partir d’imatges lliures de drets o propietat de la CCMA per denunciar les moltes situacions d’opressió del patriarcat. La polèmica va venir per un esquetx que reinterpretava una escena de la sèrie infantil Les tres bessones per abordar qüestions com la masturbació femenina o com la societat condiciona què espera d’una persona des del naixement segons els genitals.

En un moment donat, el personatge de la Teresa critica que el discurs està quedant molt “vaginocèntric” i reivindica que també hi ha nenes amb penis, nens amb vulva i nens i nenes intersexuals. El programa, que té una audiència discreta i no sembla que Lienas en sigui espectadora (el redactat de la pregunta parla d’un capítol de Les tres bessones, enlloc diu que fos un esquetx d’un programa per adults), hauria passat sense més si no fos perquè la mateixa Roser Capdevila, autora de Les tres bessones, va veure l’esquetx i no li va semblar bé perquè no li havien demanat permís per fer servir les imatges. “M’ha sabut molt greu que hagin utilitzat les imatges per a això. Les Tres Bessones estan pensades perquè els nens disfrutin, i sempre hem cuidat molt els continguts. S’han saltat l’ètica”, deia Capdevila al diari Ara. Davant la reclamació, i tot i tenir-ne els drets, TV3 va retirar l’escena del servei a la carta i l’Instagram del programa. [Si teniu curiositat per veure-ho, El Triangle va pujar-ne una captura al seu canal de YouTube.]

La pregunta parlamentària que la diputada del PSC volia fer a Núria Llorach no feia referència a l’incident dels drets d’autor. Si fos així, en presentaria una cada setmana pels muntatges que fa l’APM?. El que a Lienas –i per extensió, al PSC– li incomoda i vol saber és «quina és la base científica de presentar la sexualitat humana dissociant els òrgans sexuals del sexe de les persones». Lienas sap perfectament que si el que vol és debatre sobre què conforma el gènere no és a la presidenta en funcions de la CCMA a qui li ha de demanar. Com també sap que, si vol entrar en qüestions biològiques, hauria d’incloure al costat dels òrgans sexuals els cromosomes i la quantitat de testosterona i estrògens al cos. És evident, però, que això a ella li és igual. El que volia era trobar una palanca per qüestionar un dels sectors més marginats de la societat amb l’excusa absurda de defensar els drets de les dones, com si fossin coses contraposades. Qui sap si Lienas es va sentir atacada perquè a l’esquetx de Les tres bessones el personatge de la Bruixa Avorrida apareixia com a La Bruixa TERF (per les sigles en anglès de ‘feminista radical trans excloent’) i les esbroncava: “Nenes, els genitals determinen el futur d’una persona, per tant no hi ha homes amb vulva i dones amb penis. Això és un invent neoliberal!” Us sona?

El colofó de l’episodi són els escarafalls del PSC reivindicant que la mesa ha de tramitar tots els textos que presentin els diputats sense entrar a valorar-ne el contingut. Carme Forcadell, a la presó de Wad-Ras, encara deu riure.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.