Hospitals d’arreu dels Països Catalans van obligar dones embarassades a parir sense acompanyant i amb mascareta, van desaconsellar la lactància materna i van separar mares sospitoses de coronavirus dels seus nadons, exercint fins i tot violència obstètrica en alguns casos. Les mesures de prevenció van provocar un clar retrocés en els drets reproductius de les dones, que al cap de pocs mesos es va demostrar innecessari i contraproduent.

Mentre li obrien la panxa per treure-li la filla, una infermera li posava el bastonet de la PCR pel nas. “De debò, ara?”, va exclamar. Ja li havien pres una primera mostra hores abans, tan aviat com va posar els peus a l’hospital, però ho havien fet malament i ara li ho tornaven a repetir. Era 17 de març, feia tres dies que Pedro Sánchez havia declarat l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus i, en aquell hospital de Barcelona, Alba Carreres passava per una cesària. Tot i haver donat negatiu en una PCR unes quantes setmanes abans, la varen tractar igualment com a sospitosa de contagi perquè havia tingut símptomes compatibles amb el virus anteriorment.

Sense anar de part, li varen indicar la cesària sostenint que hi havia risc fetal pel coronavirus. Carreres assegura que va signar el consentiment molt pressionada per la ginecòloga: “Em deia que, si li passava alguna cosa a la meva filla, ‘allà tu’, i que el risc era molt alt”. Després, totes les proves fetes a la nena van sortir correctes. Durant tota l’estona que va estar a l’hospital, no li varen permetre estar en cap moment amb el seu company. “Em varen despullar, em varen tancar en una sala i només vaig poder veure la meva parella un moment a través del vidre”, recorda nou mesos després, encara amb insomni i estrès postpart.

En néixer, es van endur la filla i no la hi varen tornar fins hores (no recorda quantes) després, un cop ja tenien el resultat negatiu de les dues PCR. “Me l’aproparen a la cara com el Rei Lleó i se la varen emportar mentre jo cridava que me la tornessin, que m’havien promès no separar-me d’ella”, relata. Hi ha un record que Carreres sí que manté clar: l’impacte de veure la seva filla entrar a l’habitació despullada i dins un bressol estil incubadora, amb un cartell que deia: “Bressol transparent per a mare amb sospita de coronavirus”.

Aquell mateix 17 de març, el Ministeri de Sanitat publicava el primer document sobre l’atenció al part en cas de dones contagiades. Davant un virus que es coneixia mèdicament molt poc i amb una gran pressió assistencial, el Govern espanyol va optar per recomanacions molt estrictes: separar els nadons de les mares amb la Covid-19 o sospitoses d’infecció. No es mullava sobre què fer amb la lactància materna, però sí que destacava els possibles beneficis davant el virus. Un mes més tard, les indicacions varen canviar radicalment i ja promovien el contacte pell amb pell entre la mare i el nounat i la lactància materna.

Entitats com El Parto es Nuestro o Dona Llum denunciaren aquestes pràctiques com una vulneració dels drets de les dones i reclamaren que els protocols s’ajustessin a les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut, que recomanava no impedir la lactància materna

Amb les recomanacions tan severes al principi, molts hospitals arreu de l’Estat espanyol varen (en un primer moment) separar mares contagiades dels seus nadons, prohibir acompanyament als parts, així com impedir el pell amb pell precoç i la lactància materna directa. Entitats com El Parto es Nuestro o Dona Llum denunciaren aquestes pràctiques com una vulneració dels drets de les dones i reclamaren que els protocols s’ajustessin a les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut, que recomanava no impedir la lactància materna. Així ho van fer també altres organismes com la Societat Pediàtrica del Canadà o el Col·legi d’Obstetrícia i Ginecologia del Regne Unit.

Carreres, que és periodista, denuncia el que va passar com a violència obstètrica i està preparant un documental sobre el tema. Aquest tipus de violència pot definir-se com l’apropiació del cos i dels processos reproductius de les dones per part de prestadors de salut, cosa que s’expressa en un tracte jeràrquic deshumanitzador i en un abús de medicalització i patologització dels processos naturals. Això provoca en les dones una pèrdua d’autonomia i de capacitat de decidir lliurement sobre els seus cossos i la seva sexualitat, afectant la seva qualitat de vida.

La Xina com a precedent

“El pell amb pell, l’acompanyament de la dona en el part… Posar fi a tot això significa una destralada als drets que ha costat dècades aconseguir als paritoris”, sosté Lucía Alcaraz, comare de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), de Badalona. Creu que les primeres recomanacions foren tan dures perquè tota l’experiència venia de la Xina “i allà el que es feia eren cesàries i separacions”. A Catalunya, però, assegura que “l’Administració de seguida es va situar” i les recomanacions ja des del principi varen ser de “no separació i no cesàries”.

Els primers estudis sobre l’impacte del coronavirus en mares i en nadons ja apuntaven que no hi havia transmissió vertical (dins la panxa), i que els nadons infectats no patien (en la gran majoria de casos) patologies greus. Una de les primeres investigacions en aquest sentit la va publicar a l’abril el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC, per la sigla amb anglès). Mostrava que, de 291 nadons contagiats, 59 varen ser ingressats i cinc varen necessitar UCI pediàtrica. Al juliol, un altre estudi publicat a la revista The Lancet (“Infeccions per SARS-CoV-2 en l’embaràs”) sostenia que l’índex de contagi en nadons és molt baix i només 1 de cada 1.785 nadons infectats necessitaven hospitalització. Dels 66 de la mostra que van ser ingressats, cap no va morir.

“Del virus en sabíem poc, però hi ha altres coses que sí que sabíem”, recalca Alcaraz. “Sabíem les conseqüències de separar mare i nadó. Et carregues un vincle importantíssim, amb beneficis més que demostrats en el neurodesenvolupament i en el sistema immunitari”. “Encara tenim —continua— una atenció molt biomèdica, intrusiva, de molt poca comprensió dels processos del part i de la vinculació”.

Els protocols per la Covid-19 no només van afectar les dones positives, sinó que van alterar tota l’atenció. Gabriela explica que dilatava en un hospital de Barcelona en una sala plena de trastos, “que no era un paritori”, perquè era l’espai que tenien lliure. Era 25 d’abril i li van provocar el part, però no aconseguia dilatar i va acabar en cesària. Assegura que “el tracte va ser bo”, però lamenta que pel virus va haver d’entrar sola al quiròfan.

Ella va parir sense mascareta perquè en aquell moment encara no eren ni obligatòries al carrer, però ara com ara moltes clíniques arreu de l’Estat exigeixen dur-la, fins i tot en dones sanes. Va ser el cas de Laura. Ella va demanar treure-se-la, perquè sentia que no podia respirar, que es marejava. Però no li ho varen deixar fer, tot i tenir la PCR negativa. Va parir el 27 d’octubre en un hospital de Barcelona i, per algun problema amb l’epidural, li cremava com el foc la part esquerra del cos. “Em deien que era important la respiració, però amb la mascareta no podia”, recorda. Al final se la va treure, i els professionals marxaren a posar-se l’equip de protecció individual (EPI). Alcaraz s’oposa a la mesura i defensa que els parts han de ser tan normals com sigui possible: “Davant de qualsevol malaltia infecciosa, els que ens hem de protegir som els professionals”, opina.

L’assistència humanitzada retrocedeix

El País Valencià va ser a l’epicentre de la polèmica perquè la Generalitat va publicar un protocol que prohibia a totes les dones (contagiades o no) estar acompanyades en els seus parts. La decisió va topar amb l’oposició frontal d’usuàries i de comares, i quatre dies després van haver de rectificar i tornar a deixar-hi passar els acompanyants, excepte en les cesàries. “Ho record amb incredulitat total. No tenia cap sentit. Cap organisme oficial recomanava això”, assenyala Carolina Sánchez, comare supervisora de paritoris de l’Hospital Doctor Peset i membre de l’Associació de Matrones de València. Defensa que tampoc en les cesàries les dones no haurien d’estar soles, i augura que costarà de revertir la retallada d’aquest avenç: “Molts centres que havien instaurat pràctiques per a una experiència positiva en els parts, obligats per dones i matrones, ara s’aferraran a la conjuntura de la Covid-19 per no fer-ho”, sosté.

Un protocol de la Generalitat valenciana prohibia a totes les dones (contagiades o no) estar acompanyades en el part. Quatre dies després van rectificar per la pressió d’usuàries i comares

Malgrat que cap organisme nacional ni internacional no aconsella que les dones pareixin soles, encara se’n troben casos recents. Al novembre, l’Hospital Clínic Universitari Lozano Blesa, a Saragossa, va prohibir anar amb companyia a la zona de dilatació, una mesura que va haver de rectificar una setmana després per les queixes de les usuàries.

“A mi aquesta pèrdua de la humanitat en l’assistència em castiga molt. Perjudica, i és difícil de mesurar la importància que té”, diu Octavi Córdoba, cap de Ginecologia de l’Hospital de Son Espases, el centre referent a les Illes Balears. Al març, els hospitals públics illencs es varen posar d’acord en els punts clau del protocol, segons les primeres recomanacions oficials: separar la mare i el nadó en el cas d’una dona positiva o sospitosa d’infecció i fer la lactància materna amb tirallets. Aquesta normativa, que va afectar unes cinc dones (totes a Son Espases), es va corregir un mes després. Córdoba remarca la manca d’informació que hi havia i el fet que els hospitals no havien tingut temps de preparar zones aïllades. “La situació s’ha tranquil·litzat moltíssim”, comenta. Però alerta: “Hi ha molt per fer en el recorregut de tornada a l’assistència humanitzada. Amb seguretat, però amb menys distància i por”.

“S’està fent molt enrere amb la humanització amb la Covid-19”, hi afegeix la cap de Pediatria de l’Hospital de Son Llàtzer, el segon més gran de l’arxipèlag. Posa d’exemple una lluita que no va aconseguir guanyar: el cas d’una dona contagiada que va ingressar amb una pneumònia i li varen prohibir estar amb el seu nadó de dos mesos durant tota la setmana que va ser a l’hospital. Herrero assegura que “no tenia cap sentit”, perquè el pare i el nadó també estaven contagiats, i, per tant, no hi havia risc per a ells. “Donava lactància materna i estava tot el dia tota sola amb el tirallet”, continua la pediatra. Després de les reclamacions, li van assegurar que, quan estigués bé, la canviarien de planta i llavors ja podria estar amb el nadó. Però ningú no la va moure.

Seqüeles psicològiques

“He arribat a veure el cas d’una mare que va estar vuit dies sense la seva filla”, confessa Andrea Capó, comare de la Central de Coordinació Covid-19 a les Illes, que fa el seguiment de les gestants positives en coronavirus. Assegura que aquestes pràctiques van afectar sobretot dones ateses en hospitals privats i que ara ja no es fan enlloc. No dubta a qualificar-ho de violència obstètrica. “Que han estat poques dones? Sí. Però com han quedat?”, es pregunta.

“He vist el cas d’una mare que va estar vuit dies sense la seva filla”, diu Andrea Capó, comare de la Central de Coordinació Covid-19 a les Illes, que fa el seguiment de les gestants positives

“Ho veurem més endavant, però això ha pogut generar trauma i deixar seqüeles importants en la salut mental de les mares i dels nadons”, afirma la psicòloga perinatal Iria Sanz. I hi afegeix que privar el contacte i la lactància “són situacions traumàtiques brutals, viscudes dins una situació ja per si traumàtica de pandèmia”.

Sanz és membre de l’Associació Naixença pels drets de les dones embarassades. L’entitat denuncia que hi ha hagut un augment dels parts induïts i instrumentalitzats durant la pandèmia. L’estudi Embaràs i resultats postpart en una població provada universalment per SARS-CoV-2 a la ciutat de Nova York: un estudi de cohort prospectiu posa una mica de llum sobre el tema. D’una mostra de 675 dones, 70 van donar positiu i només 15 eren simptomàtiques. Així i tot, la taxa de cesària era molt similar per a les gestants amb símptomes que sense (el 46,7% i el 45,5%, respectivament) i més alta que per a les dones sense la Covid-19, que era del 30,9%.

Capó apunta dues causes que expliquen aquest augment de les cesàries. D’una banda, que “quan el virus és greu (cosa que passa poc) en embarassades els símptomes encara són més greus”.
I, d’altra banda, sosté que s’han pogut fer més induccions del part en cas de contagi, cosa que augmenta molt les possibilitats que acabi intervingut.

Avortar sola

“Vaig estar una hora plorant sola en una cadira, perquè no em varen deixar entrar amb el meu home ni a la sala d’espera”, relata Maite a l’altra banda del telèfon. Era al maig i anava, embarassada de bessons i de quatre mesos i mig, a un hospital de Palma a signar la interrupció voluntària de l’embaràs. Una amniocentesi va mostrar que un dels fills patia la síndrome d’Edwards, una malaltia incompatible amb la vida. Els professionals li varen recomanar aturar-li el cor com més aviat millor, perquè així la seva germana tenia més possibilitats de sobreviure.

“Jo estava fatal, molt vulnerable. I sola”, recorda Maite encara amb angoixa. Diu que al protocol Covid-19 s’hi va sumar la mala sort d’una ginecòloga sense sensibilitat. “Em deia que no feia falta que m’ho fes, perquè igualment moriria. O em soltava, quan em queixava del mal, que fes el favor d’estar callada perquè no l’estava ajudant en res”, denuncia.

Aquella va ser una experiència traumàtica que encara està sanant. Finalment, la seva filla va néixer, en un part per cesària perquè venia de natges. En aquest cas, Maite sí que va estar acompanyada i va viure un part “molt respectat”. Està convençuda que això va ser així perquè va tenir sort i perquè va ser molt activista. “Però que això depengui de la bona o mala sort significa que el sistema no funciona”, tanca.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.