“Em van tractar com si fos un moble sense informar-me ni tan sols de si la meva criatura era viva o morta”. Alba Carreres, periodista a Criar.cat, va parir el 17 de març de 2020, tres dies després que es declarés l’estat d’alarma per coronavirus a l’estat espanyol. La llevadora Lucía Alcaraz, coordinadora del Centre de Naixements a l’Hospital Germans Trias i sòcia fundadora de Néixer a Casa, reconeix que des que va començar la pandèmia als hospitals s’ha estat “molt dur” amb les embarassades i parteres.

Quines restriccions s’han aplicat en les persones gestants i els parts? De quina manera tot plegat ha afectat uns drets reproductius que ha costat molt de guanyar? Quina és la situació ara mateix? En van parlar aquest dimecres, en una conversa en directe a l’Instagram de Mèdia.cat, Carreres i Alcaraz, moderades per la periodista Elena Navarro.

Navarro és l’autora del reportatge ‘Parir en pandèmia: una retallada als drets de les embarassades’, publicat a l’Anuari Mèdia.cat 2020. La publicació anual de l’Observatori Mèdia.cat va decidir posar el focus en aquest tema perquè, tot i que el part és un moment vital importantíssim i que es van viure situacions molt dures, la qüestió va ser poc tractada l’any passat als mitjans de comunicació.

Parir en pandèmia: una retallada als drets de les embarassades

Vulneració de drets de les mares i dels nadons

Carreres era sospitosa d’estar infectada per covid-19 tot i haver donat negatiu a una PCR unes setmanes abans. Li van practicar una cesària i la van separar del nadó només néixer. “Situacions com aquesta no només vulneren els drets de les mares, també els de les criatures”, afirma. El seu testimoni apareix al reportatge al costat del d’altres dones d’arreu dels Països Catalans.

Alcaraz recorda que, al principi, la gran majoria d’articles científics que es publicaven sobre gestants amb coronavirus es basaven en la separació del nadó per por que la mare el contagiés. “Això suposa menystenir el part i la importància immunològica d’aspectes com el pell amb pell, deixar bategar el cordó umbilical… Sabem que els nadons estan immunològicament protegits quan estan amb les mares, però tot això es va obviar.”

“Cada naixement hauria de ser una experiència única. Quan neix un nou nadó neix també una nova mare. Separar les criatures de les mares o no deixar-los fer pell amb pell pot suposar molts greuges, problemes de vincle de la mare amb el nadó i molts d’altres que aniran sortint”, afegeix Carreres.

Una altra restricció important va ser que les dones havien d’anar soles no només a les proves, sinó també al part. “La majoria de les dones volen estar acompanyades i l’acompanyant vol ser-hi. Molta gent ho viu en pack com a parella”, explica Alcaraz.

Amb tot, la llevadora afirma que a Catalunya la normativa van ser prou respectuosa: “La Generalitat va reaccionar força de pressa, amb protocols que respectaven els drets de les mares, però el seguiment va ser molt diferent en funció del centre”.

Parir en pandèmia

Continuen les restriccions

Catorze mesos després que es declarés el primer estat d’alarma, la situació és més tranquil·la i es coneix molt millor el funcionament del virus, però encara hi ha restriccions importants als paritoris. A les Illes, el protocol obliga totes les dones a parir amb la mascareta posada, però segons l’equip que toqui deixen treure-la o no.

“Hi ha professionals que tenen molta por i demanen a les dones que es posin la mascareta. Però és clar, un part fisiològic amb mascareta és una bestiesa”, observa Alcaraz. Ara, però, la situació ha millorat: es fan PCR prèvies al part i la campanya de vacunació està reduint la incidència del virus.

Conèixer els drets i reivindicar-los

“Sovint, quan anem al ginecòleg, les dones tenim l’actitud de ‘fes el que hagis de fer’, ens espaterrem i ens deixem fer. Però hauríem de conèixer millor els nostres drets i tenir clar que si ens han de practicar una intervenció ens ho han d’explicar i hem d’entendre què ens faran”, explica Carreres.

La cultura patriarcal inculca a les dones des de petites aquesta actitud permissiva, però no hauria de ser així. “Desconèixer els drets no és una porta per vulnerar-los: els professionals tenim el deure deontològic de conèixer aquests drets i informar-ne les dones”, recorda Alcaraz.

També és una conseqüència del masclisme la pèrdua de protagonisme de les llevadores en detriment dels metges en l’acompanyament, cosa que va comportar una major medicalització dels parts. “Venim d’una cultura molt paternalista i molt masclista. Ens està costant sortir d’aquest marc”, diu la llevadora.

Amb tot, Alcaraz es mostra optimista: “Estic envoltada de professionals, dins i fora dels hospitals, que estan deixant-se la pell perquè això canviï. Anem pel bon camí”. I recorda que no n’hi ha prou amb tenir bones llevadores o professionals als hospitals: “Crec que és importantíssim que dones amb aquesta visió i sensibilitat arribin a llocs de gestió, als organismes on es decideixen les polítiques de salut cap a les dones. La salut sexual i reproductiva es una qüestió política i necessitem dones compromeses -i homes- allà on es decideixen els protocols de tot el país.”

Per acabar, la llevadora recorda que és important que les dones reclamin els seus drets als paritoris perquè la situació avanci. També confia que en l’escenari post-pandèmia es donarà l’impuls pendent a les “cases de naixements”, com la que ja existeix a Martorell, arreu del territori. Allà es respecta el dret de les dones a parir de manera fisiològica amb l’acompanyament d’una llevadora que es dedica exclusivament a una sola partera.

Alba Carreres prepara un documental sobre la violència obstètrica durant la pandèmia. “Aquest tema ha estat silenciat, sembla que molesti, però per progressar com a societat necessitem que s’afronti. Sense retrets; hi ha professionals que ho estan fent molt bé”.

La infertilitat, un diagnòstic a l’alça a costa de les pacients