Ara que arriba l’estiu i que alguns es programen les vacances que s’han guanyat treballant durant tot l’any. Ara que és moment de mirar el calendari i decidir quins dies passaràs a casa, quins al poble i quins seran els de l’escapada aquella que fa temps que esperes. Ara també és l’època en què molts professionals del sector audiovisual tenen aquell neguit a què ja estan més que acostumats, aquella preocupació de no saber si se’ls acaba la feina.

La paraula màgica és “renovem”. És com la dolça espera dels infants el dia de Reis, però amb la diferència que potser el regal no arriba encara que t’hagis portat bé o, en aquest cas, encara que hagis treballat com toca. Si arriba la fatídica notícia del “no renovem”, tothom sap que s’acaba el contracte laboral al cap de poques setmanes i que cal posar en marxa l’engranatge a la recerca de nous projectes.

Entre els afortunats del “renovem”, però, tampoc podem dir que la situació sigui com per tirar coets. Per alguns, diguem-los els privilegiats –en un atac d’optimisme necessari–, la bona nova implica que tindran feina de setembre a juny. Per a molts altres la paraula màgica vol dir que de moment la feina està assegurada només setembre a desembre, i llavors “ja decidiran si allarguen”.

Davant d’aquest panorama, què faràs i on aniràs durant les vacances és l’últim dels teus pensaments. De fet, probablement ja vas tenir uns dies de festa per Nadal, però eren unes no-vacances: vas haver de demanar l’atur. També és possible que gairebé no sàpigues què és això de tenir vacances pagades, o que quan hagis pogut gaudir-les et sentis en un estatus entre privilegiat i afortunat com pocs. També pot ser que, si ets veterà, enyoris aquells temps en què les coses eren millors i els sous eren més dignes i les condicions eren diferents i sí que et podies preguntar si a l’agost et venia més de gust Costa Brava o Costa Daurada.

Però ara mateix això de no tenir vacances no et preocupa gens perquè, hagis o no renovat, s’ha de passar l’estiu. Has de trobar feina i, en el millor dels casos, suar per aconseguir fer el puzle per tal de fer encaixar el projecte estival amb la preproducció del programa que comença al setembre. Que hi estiguem acostumats no vol dir que haguem de normalitzar certes dinàmiques tan consolidades al sector audiovisual i que impliquen que, tot i ser un assalariat i tenir feina de forma regular, no puguis gaudir, només per posar un exemple, d’unes vacances pagades. Deu ser que, en realitat, això de tenir vacances està sobrevalorat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.