No agafarem ningú per sorpresa amb l’afirmació que les editorials d’El País són la veu de l’amo. Una de les moltes veus amb les quals el poder parla i mira d’influir en el sentir de la societat. En té moltes més, però la d’El País és especial. Ha funcionat durant dècades i ha servit per, des d’un suposat progressisme, acotar l’àmbit d’actuació de l’esquerra política al conservadorisme, entès en el sentit més pur de la paraula: conservar les coses tal com són. En aquest sentit, diumenge El País es va posicionar públicament a favor de l’indult als presos polítics –”els presos del procés”, en diuen ells– com a manera de “reconduir la crisi” i evitar una “catàstrofe immanejable”. La seqüència és la que hem vist mil vegades en situacions similars: primer fer bullir l’olla en entrevistes, tertúlies i articles d’opinió i després executar l’acció polèmica.

El País fa anys que criminalitza l’independentisme i construeix el relat per justificar-ne la repressió a uns nivells que han fet posar les mans al cap a molts observadors forans. Per això, fer ara un gir de volant que justifiqui aixecar el peu del coll d’aquells que has deshumanitzat exigeix un argumentari que evolucioni l’ànim venjatiu a una suposada posició moderada. L’editorial del diari arrenca amb un menysteniment de l’independentisme català com opció legítima, celebra la condemna del Suprem en el seu moment i reconeix el valor dels arguments contraris als indults. Per contra, admet indirectament la naturalesa política del conflicte i esgrimeix els indults, una decisió política i no judicial, com una manera de fer mal a les tesis independentistes. En aquest sentit, és interessant parar un moment d’atenció a aquest fragment: «La democràcia espanyola té pendent de resoldre el conflicte a Catalunya. Es pot intentar amb el manteniment passiu de l’statu quo. O mitjançant el diàleg. No hi ha cap garantia que la darrera opció tingui efectes positius. Sí que hi ha força proves que el no a tot de governs anteriors han afavorit el creixement independentista l’última dècada. La situació ja és difícil. Però es convertiria en una catàstrofe immanejable si un salt qualitatiu convertís les posicions en favor de la secessió en àmpliament majoritàries.»

“‘El País’ va posicionar el procés català com una amenaça a la seguretat nacional” 

En aquest fragment El País reconeix el fracàs de la via repressiva com a manera de reduir el pes polític de l’independentisme en la societat catalana. Una mateixa repressió que ells han abonat en múltiples ocasions i que ara, ni de lluny, no condemnen. El que diuen és que cal el pal, però també la pastanaga. Perquè sense aquesta, el ‘no a tot’ que diuen, s’ha afavorit el creixement independentista de l’última dècada. És cert que quan més còmode s’ha sentit l’independentisme i més bases ha eixamplat ha estat quan el nacionalisme espanyol s’ha tret la careta i ha mostrat la seva matriu franquista. També és cert que des de la retallada constitucional a l’Estatut de Catalunya l’independentisme no ha conegut un context on les autoritats espanyoles volguessin abordar les reclamacions de sobirania des d’un prisma democràtic, de manera que es fa difícil comparar. Continuem. L’editorial reconeix a continuació que actualment –recordem el 52% de vot independentista el 14-F– ‘la situació ja és difícil’, però adverteix que si hi hagués un ‘salt qualitatiu’ que convertís l’independentisme en ‘àmpliament majoritari’ hi hauria una ‘catàstrofe immanejable’. El lector ha de veure aquí la trampa. El problema ara ja no és que l’independentisme sigui majoritari, això el diari ja ho dona per fet, sinó que ho sigui àmpliament.

Quan un govern aprova un indult a algú és perquè creu que no ha de ser a la presó. Ni més, ni menys. En el cas dels presos polítics, el govern espanyol hi pot arribar per convenciment democràtic, o per la tàctica del mal menor. Aprovant els indults, envies el missatge extern que fas gestos per recuperar la relació Catalunya-Espanya prèvia al 2017 i amorteixes l’impacte d’una molt probable anul·lació de les condemnes per part del Tribunal Europeu dels Drets Humans. A més, dones un baló d’aire als representants governamentals de l’independentisme que des de fa anys han abaixat les orelles i miren de fer-se perdonar haver permès que els ciutadans exercissin el dret d’autodeterminació.

El govern espanyol ja ha filtrat al mateix El País que els indults que aprovarà seran ràpids (entre juny i juliol), limitats (només s’aixecarà la pena de presó, però es mantindrà la inhabilitació) i reversibles (que vol dir que es podran retirar en cas de tornar a ‘delinquir’). És a dir, que surtin de la presó però que no facin política; que veure’ls al carrer calmi la indignació però que no puguin tornar a ser representants públics del poble que els ha votat. Un plantejament curiós, si més no. Com si no fes més de tres anys que l’acció independentista es marca des de la presó i l’exili.

El més probable és que encara que el govern espanyol concedeixi aquests indults descafeïnats, els presos polítics tornen a ser tancats aviat. Vox, a qui van permetre ser acusació particular en el judici, té dret de presentar al Suprem un recurs contra els indults, i ja ha anunciat que ho farà. Com amb el tercer grau, la pseudollibertat dels presos només durarà unes setmanes, però el govern socialista ja haurà pogut posar-se la medalla del sentit d’estat a l’hora de buscar una decisió diferent per reduir un altre cop a la marginalitat l’independentisme. I, de nou, veurem com ho justifica El País.

Protestes pacífiques a tot el món, violentes a Catalunya, segons ‘El País’

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.